Ferralla amb futur: el negoci de reciclar metall

Barcelona."L'extracció de minerals implica una gran despesa d'energia amb el cost econòmic corresponent, al qual cal afegir el cost del transport, ja que no disposem de gaires mines en actiu a prop", afirma Luis Ortiz de Zevallos, director executiu de Recicat, el clúster català de recuperació i reciclatge. No és un punt de vista local. La convenció mundial del Bureau of Internacional Recycling (BIR), que es va celebrar a Barcelona a finals d'octubre, va constatar el creixement de la indústria de la ferralla per davant de la mineria a causa dels estalvis considerables que suposa per a les empreses.

Segons dades del BIR, els percentatges de material reciclat que alimenten les indústries dels metalls a escala global són més elevats que mai: 50% en el plom, 40% en l'acer, 40% en el coure, 30% en el zinc. Els processos industrials amb materials reciclats sempre són més barats. Aquest factor no es pot separar de l'ambiental. El mateix BIR estima que per cada tona d'alumini que es recicla s'estalvien vuit tones de bauxita -el mineral d'on prové- i l'excavació de 7,6 metres cúbics de terra. Amb l'energia que es gasta per fer una llauna de beguda amb alumini a partir de la primera matèria es poden fer 20 llaunes d'alumini reciclat.

"Catalunya ha sabut crear un model de negoci d'èxit en el reciclatge de metall", assegura el director de Recicat. Es tracta d'un model que aporta valor afegit. "Tenim la capacitat de recuperar el material en quantitat i oferim als clients la garantia de fer-ho amb qualitat", assenyala. Destaca que "un contenidor d'acer que vingui del nostre país serà el 95% d'acer; si ve d'un altre lloc es possible que sigui només acer en un 80%". La qualitat també es tradueix en el fet que el gestor, a banda de recuperar el residu metàl·lic, té el know how i la capacitat tècnica per convertir-lo en tires, en flocs o en boles, de manera que es pugui adequar als requisits del nou producte.

Crisi i distorsions

La major part de les empreses que es dediquen a aquesta activitat són mitjanes i petites i es nodreixen de residus metàl·lics nacionals i estrangers. "Si només haguéssim de treballar amb els nostres residus, això no funcionaria", apunta Luis Ortiz de Zevallos. La conjuntura actual n'és en part responsable. Com que la generació de residus metàl·lics depèn de la producció industrial i la crisi està castigant el sector secundari, Catalunya genera menys ferrralla. "L'últim any les vendes han caigut un 58% en el sector del metall", indica Gregori Lalmolda, president del Gremi de Serrallers de Catalunya.

En aquest subsector, la situació és particularment negativa per la seva forta vinculació a la construcció en els últims anys. "El problema -afirma- és que la rehabilitació que podria funcionar com a tractor tampoc arrenca per la falta de crèdit". Els subsectors del metall estan fortament vinculats entre ells i a moltes altres activitats. En el cas dels serrallers, també els afecta molt l'estancament de vendes d'automòbils perquè deixen de tenir comandes per fer panys. La creixent economia submergida i l'intrusisme professional que se'n deriva "només fan que empitjorar-ho tot", conclou Lalmolda. L'automòbil és un dels sectors que més metall proporcionen per al reciclatge.

La crisi també dificulta la bona canalització dels residus metàl·lics. Luis Ortiz de Zevallos explica que el mercat negre causa una gran distorsió: "Quan un recuperador arriba a un acord amb una empresa per rebre 20 tones de coure un dia determinat a les deu de la nit, ha de posar en marxa el forn una hora abans, però si roben aquest material això causa un perjudici evident". Afegeix que el robatori de coure ha tingut molt protagonisme mediàtic, però recorda que la sostracció de ferralla dels contenidors "passa a plena llum del dia, al centre de Barcelona i altres ciutats, sense que ningú ho impedeixi". El fet que els recuperadors no obtinguin el material en la quantitat esperada fa que paguin menys a l'ajuntament i això acaba repercutint en la butxaca del ciutadà. Pel que fa a la correcta gestió dels electrodomèstics quan acaben la seva vida útil, el director executiu de Recicat denuncia "que estan entrant més aparells en el mercat negre del que caldria esperar". Reclama que l'administració reuneixi tots els agents implicats per superar aquestes disfuncions, i subratlla que "no és una qüestió de diners, sinó organitzativa".

El pes de la Xina

El mercat mundial de la ferralla està en plena activitat. L'última convenció mundial del BIR va posar de relleu el creixement imparable de la demanda d'alumini -un 60% en els últims 10 anys-, estimulat principalment per les necessitats de la Xina. Aquesta demanda implica també la de residus d'alumini per fabricar-ne de nou. Això obriria, en principi, bones perspectives als recuperadors europeus. El problema és que, tal com va indicar la consultora CRU Strategies durant la convenció, les importacions d'aquest país no augmentaran perquè els xinesos han descobert la importància de proveir-se de la seva pròpia ferralla. L'alternativa passa per adreçar-se als mercats indi, brasiler i del Sud-est Asiàtic, que estan plenament oberts a l'exterior.

En el cas dels metalls fèrrics, la Xina també està marcant l'agenda. Aquest país produeix el 45% de l'acer mundial. Ho fa, però, a uns preus tan baixos que està provocant desequilibris en el mercat de ferralla i una disminució del consum. També en aquest cas hi ha compensacions a aquesta tendència gràcies a la vitalitat dels mercats del Canadà, Corea del Sud i, molt especialment, de Turquia, que s'ha convertit en el primer importador mundial d'acer.