La fiscalia demana 275 anys de presó per al metge Morín per 89 avortaments fora dels límits legals

BarcelonaLa fiscalia demana una pena de 275 anys de presó contra el doctor Morín per practicar avortaments "al marge de la llei", per associació il·lícita i per falsedat documental. En la lectura del seu informe final, el ministeri públic ha subratllat la procedència de les intervencions telefòniques i la veracitat de la seva transcripció per defensar la prova incriminatòria més valuosa, després que es desinflessin les versions de les testimonis protegides.

L'acusació ha recordat que la causa és contra un entramat que va fer molts diners fent avortar dones que no estaven entre els supòsits legals, no contra el dret a la interrupció de l'embaràs. La fiscalia demana tres anys per cadascun dels 89 avortaments que considera provat que el doctor Morín va fer a les seves clíniques a dones que no complien cap dels supòsits legals.

També considera que mereix una condemna per un delicte continuat de falsedat documental i un altre d'associació il·lícita. En total la petició ascendeix a 275 anys de presó, dels quals només complirà el triple de la pena del delicte més greu imposat en la sentència.

A banda del doctor Morín, el ministeri públic també acusa de practicar interrupcions il·legals de l'embaràs, associació il·lícita i falsedat documental María Luisa D. S. –a 57 dones–, Esther S. R. –a 18 dones–, Fernando Javier C. V. –a 19 dones– i Pascual Javier R. M. –a 65 dones.

No demana acusació per delicte de falsedat documental però sí per fer avortaments il·legals i per associació il·lícita a María Virtudes S. V. –a 19 dones–, a Pedro Juan L. A. –a 11 dones–, a Dimas Arwin C. O. –a 15 dones–, a Antonio R. R. –a 11 dones–, a Ramon T. H. –a 29 dones– i a Agustín C. F. –a 32 dones.

La fiscalia s'ha aferrat a la procedència de les escoltes telefòniques i la veracitat de les transcripcions durant la lectura del seu informe final després que les testimonis protegides no donessin els resultats esperats al llarg del judici. De les sis dones només una va donar a entendre que hauria avortat fora dels supòsits legals. El jutge es reserva per a la sentència donar validesa o no a aquestes intervencions telefòniques.

El ministeri públic entén que durant el judici s'ha demostrat també que les onze persones jutjades que treballaven en clíniques del ginecòleg practivaven avortaments que no preveu la llei gràcies a un entramat que simulava que hi havia malformacions dels fetus o riscos per a les mares falsificant la documentació requerida.

Per interrompre els embarassos de gestació més avançada s'acollien al risc psicològic que pot córrer la mare i comptaven amb la complicitat de psiquiatres del centre, que en algunes ocasions "ni tan sols havien vist les pacients abans de la intervenció".

Es tractava d'un negoci que donava "molts diners". De fet, les pacients havien de pagar en metàl·lic "abans de sotmetre's a les proves" que certificarien la conveniència d'interrompre l'embaràs. Un detall que als ulls de la fiscal evidencia que aquestes només servien per emmascarar què passava realment: un negoci per avortar quan la llei no ho permet a canvi de diners.

"No és una causa contra l'avortament", ha subratllat la fiscal durant el torn, la interrupció de l'embaràs segons la llei "és un dret", però al marge de la llei "és un delicte". La setmana vinent llegiran les seves conclusions les defenses dels 11 acusats, entre les quals la del doctor Morín.