Descoberta la galàxia més llunyana
La llum de la galàxia z8-GND-5296 va ser emesa 700 milions d'anys després del Big Bang, quan l'Univers només tenia un 5% de la seva edat actual
LondresUn equip d'astrònoms nord-americans ha descobert la galàxia més llunyana de les conegudes fins ara, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia un 5% de la seva edat actual, de 13.800 milions d'anys. La galàxia, batejada amb el nom de z8-GND-5296, va emetre la llum ara descoberta quan l'Univers resultant del Big Bang tenia només 700 milions d'anys. El que els científics han vist ara, doncs, va passar fa milions d'anys.
L'astrònom Bahram Mobasher, de la Universitat de Califòrnia, ha destacat que el que fa aquesta galàxia única comparada amb altres descobriments similars és que la seva distància respecte a la Terra ha pogut ser confirmada per un espectrògraf. Mobasher és un dels membres de l'equip que ha fet la descoberta, publicada a la revista 'Nature'.
La galàxia ha sigut detectada entre 43 candidates, mitjançant imatges infraroges preses pel telescopi espacial Hubble. La seva distància a la Terra va ser confirmada per les observacions realitzades amb el sofisticat espectrògraf Mosfire, del telescopi Keck, a Hawaii. Amb la construcció de telescopis cada vegada més grans a Hawaii i Xile i del telescopi James Webb en l'espai, a finals d'aquesta dècada els astrònoms esperen descobrir moltes més galàxies a distàncies encara més grans, segons Mobasher.
Estudiar les primeres galàxies resulta difícil perquè quan la seva llum arriba a la Terra aquesta ja s'ha desplaçat cap a la part infraroja de l'espectre. Aquest desplaçament està provocat per l'expansió de l'Univers, en un fenomen que es coneix amb el nom de 'desplaçament vermell'. Per tal d'evitar aquest efecte, els astrònoms recorren a espectrògrafs cada vegada més sensibles situats en telescopis a la Terra, capaços de mesurar el desplaçament vermell de la llum de la galàxia, que és proporcional a la seva distància.
L'equip, liderat per Steven Finkelstein, de la Universitat de Texas, i Dominik Riechers, de la Universitat de Cornell (Nova York), ha observat que la nova galàxia té una taxa de formació d'estrelles "sorprenentment alta", unes 300 vegades a l'any. Com a comparació, a la Via Làctia es formen només entre dos i tres estrelles a l'any. "El descobriment aporta pistes sobre el naixement de l'Univers i suggereix que pot albergar zones amb una formació d'estrelles més intensa del que es creia", ha afirmat Finkelstein.
