Generalitat i Estat acosten posicions en la protecció del delta de l’Ebre
La Plataforma en Defensa de l’Ebre es manifesta aquest diumenge per demanar un canvi en la política hidrològica
Sant Jaume d’Enveja (Montsià)Fa una mica més de tres anys, el temporal Gloria va marcar un punt d’inflexió en el debat sobre la protecció del delta de l’Ebre. Les inundacions i la regressió van deixar palesa la fragilitat del seu ecosistema i van representar un toc d’atenció a les institucions públiques que treballen en la seva gestió. Des de llavors, Generalitat, Estat, ajuntaments i també la societat civil han intentat posar fil a l’agulla per trobar-hi solucions. Però és un procés lent, amb esculls i estratègies sovint divergents. La protesta que aquest diumenge ha convocat la Plataforma en Defensa de l’Ebre —l’entitat ecologista degana a la zona— ho posa en evidència. Amb el lema Tres anys del Glòria, solucions ja, els manifestants marxaran entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, travessant el riu pel pont de lo Passador. Una manifestació per demanar un canvi en la política hidrològica i en els plans de conca.
La mobilització arriba només tres setmanes després que el consell de ministres hagi aprovat el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, que ha de regular la gestió de la conca fluvial fins al 2027. Un pla que no ha tingut en compte les al·legacions i aportacions que hi va fer la Plataforma en Defensa de l’Ebre. “És un pla continuista: ni millora el cabal ambiental ni limita les concessions per als regadius”, denuncia Susanna Abella, portaveu de l’entitat ecologista. Com a novetat, per primera vegada el nou text s’obre a estudiar una de les reivindicacions històriques: la mobilització de sediments retinguts als embassaments, que puguin alimentar la planta deltaica i evitar la regressió. Però la plataforma ho veu com "mesures cosmètiques". “El pla preveu fer proves pilot el 2027, al final del cicle, massa tard si volem protegir-nos d’un nou Gloria. A més, no ens creiem que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, supeditada als lobis dels regants i les hidroelèctriques, tingui interès a tirar-lo endavant”, afegeix Abella.
Aquest divendres, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va visitar el delta de l’Ebre i va manifestar la intenció “d’incorporar amb prudència i cautela la tendència d’aportar més sediments” al riu i les noves regulacions de l’aigua que arriba a la desembocadura, tenint en compte l’impacte del canvi climàtic, la davallada de la pluviometria i, per tant, dels cabals. Davant aquesta indefinició, la plataforma no descarta emprendre accions legals tant a l’estat espanyol com a Europa per denunciar la desprotecció del Delta.
Generalitat i Estat escenifiquen l’entesa
La manifestació tancarà una setmana en què la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i la vicepresidenta Teresa Ribera han escenificat l’entesa entre Generalitat i Estat per consensuar actuacions al Delta. Tot plegat, després d’uns quants anys de tensió i bloquejos entre les dues administracions. Segons Jordà, han aconseguit aplicar “sentit comú” per arribar a acords més enllà “de cartes i correus”. La reunió d’aquest divendres a Sant Jaume d’Enveja ha servit per posar en marxa la Comissió Bipartida, una instància creada per coordinar les actuacions que recull l’Estratègia del Delta de la Generalitat de Catalunya i el Pla de protecció del Delta del govern espanyol. L’objectiu és mitigar l’impacte i els efectes del canvi climàtic sobre la plana del Delta.
El ministeri ha reconegut que les negociacions no seran fàcils per “la complexitat de distribució de competències”. Amb tot, Jordà ha volgut posar èmfasi en el consens “elevadíssim” de les actuacions, que ha situat al voltant del 80% i que han de permetre “avançar en la bona direcció” amb solucions per estabilitzar la línia del litoral i preservar l’ecosistema i les activitats del delta de l’Ebre. A més, a la trobada Ribera ha assegurat que l’avaluació ambiental estratègica del Pla de protecció del Delta estarà enllestida “aviat” i que preveu una inversió de 30 milions d’euros “en els pròxims anys”. Sense dates ni terminis concrets. La Comissió Bipartida també s’ha reunit amb la Taula pel Consens del Delta, que agrupa els ajuntaments i les comunitats de regants.
El debat sobre la gestió de les sorres
Un dels punts de desacord de la comissió s’ha centrat en l’estratègia que cal seguir per al moviment i la gestió de sorres per aturar la regressió. Els últims mesos, el govern espanyol ha transportat amb camions al votant de 300.000 m³ de sorra als punts més fràgils del Delta —com l’istme del Trabucador— per evitar la pèrdua de metres de platja. “La solució s’ha demostrat eficaç, tal com hem pogut veure durant el temporal d’aquesta última setmana”, ha dit la vicepresidenta. Però Ribera no ha concretat si el nou pla estatal de protecció del Delta inclourà el model neerlandès de gestió de sorres, amb grans dragues marines i aportacions constants de terra. Una demanda de la Generalitat i la Taula pel Consens. La ministra vol esperar els resultats dels estudis i dissenyar, sobre “aquesta base”, els espais d’esmorteïment de la costa i la protecció de les badies i de la línia interior. Per a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, “aquestes mesures són necessàries però insuficients, perquè la veritable solució passa per la baixada de sediments retinguts als embassaments i l’augment del cabal ecològic del riu a curt termini”. Aquest diumenge sortiran al carrer per demanar-ho.
