S’ha gestionat bé l’entrada massiva dels joves?

BarcelonaLes situacions de tensió màxima, com les que s’estan vivint en aquesta crisi sanitària, generen una injecció de coneixement útil per reflexionar sobre els límits del model vigent, i qui sap si per repensar-lo de cara al futur. Això és el que va deduir Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra, quan la pandèmia del coronavirus el va enganxar a mitja assignatura de bioètica. Ràpidament va descartar la planificació que havia fet i va proposar als alumnes que se centressin el que quedava de trimestre en reflexionar sobre el que veien cada dia a les notícies. La gestió de les UCI, la situació a les residències d’avis, les morts en aïllament. “Hi ha preguntes que són incòmodes, però la bioètica ha de servir per fer balanç de les decisions preses”, diu Mir.

La contractació massiva de joves sanitaris és un dels fronts que no han estat exempts de polèmica. ¿Estaven preparats? ¿Hauria de canviar la formació per anticipar-se a situacions tan extremes? Quan sembla que la corba ja s’aplana, l’ARA ha preguntat quin balanç es comença a fer del bateig d’aquesta generació.

Malgrat que molts van defensar la seva incorporació perquè són un grup poblacional menys vulnerable al coronavirus, col·lectius i sindicats han posat el crit al cel per la improvisació amb què s’han gestionat aquests relleus. “Un nyap”, en paraules de Mireia Moret, de la CGT. “Els residents són la mà d’obra barata però no podem oblidar que estan en formació”, exposa. Infermeres de Catalunya també alerta que “contractar estudiants per treballar com a infermeres suposa un perill per a les persones a les quals atenen i per a elles mateixes, ja que no tenen les competències necessàries”. Però els parers varien en aquest punt. Des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), per exemple, afirmen que “les estudiants de quart estan tècnicament i emocionalment preparades” per començar a treballar amb el suport d’una infermera titular. Això sí, reconeixen que el debut no ha sigut l’esperat: “Han hagut de posar en pràctica la seva formació en condicions molt adverses”. Per exemple han hagut de potenciar la comunicació no verbal, cobertes de dalt a baix.

Un altre problema que es troben els sindicats sanitaris, explica Moret, és que com que la feina és altament vocacional, hi ha molta recança alhora de sumar-se a mesures contundents de protesta. “La voluntarietat genera ansietat al treballador”, sosté. Per això, explica, ells assessoren els nous metges perquè revisin el contracte i exigeixin poder-lo examinar i firmar des del primer dia de feina, cosa que, en alguns dels testimonis del reportatge adjunt, no ha passat. De fet, fins i tot n’hi ha que no saben encara a hores d’ara quant cobren.

Elaborar un pla B

Però ¿caldria replantejar el programari dels estudiants sanitaris arran de la pandèmia, tal com va fer Mir amb la seva assignatura de bioètica? La presidenta del COIB, Paola Galbany, apunta que es podria reforçar l’enfocament reflexiu que s’ofereix, i posa l’exemple de l’acompanyament fins a la mort d’una persona que està completament aïllada. Però Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, considera que no seria necessari perquè “la història ens ha demostrat que les grans epidèmies ocorren cada cent anys”. Tots dos reclamen, això sí, una revisió a més alt nivell. Galbany demana que s’aprofiti per repensar “l’organització del sistema sanitari” en general i que es plantegi l’opció de tenir unes ràtios superiors d’infermeres. Puig trobaria encertat que l’administració elaborés un pla alternatiu de funcionament del sistema per reaccionar més ràpid a la propera. Mir també recorda que la reflexió hauria de sortir de les qüestions merament sanitàries. “Aquesta crisi posa de manifest una paradoxa: com a societat considerem essencials unes activitats que no estan reconegudes com a tals en el mercat laboral”, conclou.