Societat 22/12/2021

El toc de queda afectarà tres de cada quatre catalans

Aragonès defensa les restriccions perquè la situació és "crítica" i reclama a Sánchez ajudes econòmiques

4 min

BarcelonaPer segon any, les restriccions marcaran les celebracions de Nadal fruit de l’empitjorament de la pandèmia. I no seran unes mesures qualssevol . Si dilluns la Generalitat presentava la recuperació d’algunes de les restriccions més dràstiques com el toc de queda, aquest dimarts ha entrat una mica més en detall i ha precisat que, si la justícia dona llum verda, el confinament nocturn s’aplicarà d’1 a 6 de la matinada als municipis de més de 10.000 habitants amb una incidència alta de contagis. Els experts del departament de Salut fixen aquest criteri en 250 contagis per cada 100.000 habitants i, per tant, totes les grans ciutats que superin aquest llindar hauran d’aplicar el toc de queda (consulta aquí la llista de municipis afectats). Amb les dades actuals a la mà, serà una mesura molt generalitzada. Només dos municipis estan per sota d’aquest límit: Salt (que registra 207 casos cada 100.000 habitants) i el Vendrell (216). Així, tres de cada quatre catalans podrien veure’s afectats per aquesta restricció, més de 5,6 milions de persones.

Perquè aquestes restriccions a la mobilitat siguin vigents falta un últim tràmit: la validació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Generalitat té previst presentar una resolució amb totes les mesures i els informes tècnics que, al seu parer, les justifiquen aquest dimecres al matí. Després, la justícia s'haurà de pronunciar. Si avala la petició, les restriccions entraran en vigor la nit de dijous a divendres i tindran una vigència inicial de quinze dies. A partir de llavors, i en funció de com evolucionin els principals indicadors de la pandèmia, es decidirà si es demana una pròrroga. Conscient de la impopularitat d'algunes d'aquestes restriccions, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut en roda de premsa per defensar-les. "Quedar-se de braços plegats no hauria sigut coherent ni responsable, hauria sigut temerari", ha dit. De fet, ha admès que tot plegat són mesures "dures que no es desitjaven", però ha avisat que la situació és "crítica".

Per què el Govern torna a aplicar el toc de queda malgrat l'ampli rebuig que genera en la població i en sectors econòmics? Segons la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja –que ha comparegut abans del president–, perquè la Generalitat considera clau "reduir la interacció entre grups que no són bombolla" en dates assenyalades com Nadal, que són d'alta mobilitat. El nou paquet de restriccions també inclou el tancament de l'oci nocturn, la reducció d'aforaments i la limitació de les trobades a un màxim de deu persones. A més, el Govern no s'oposarà a recuperar l'obligatorietat de fer servir la mascareta en espais públics, una petició que fins a set comunitats autònomes traslladaran al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la conferència de presidents autonòmics d'aquest dimecres. El que no hi ha previst, almenys per ara, és una extensió de l'ús del passaport covid a nous sectors.

Les noves restriccions també han aixecat suspicàcies perquè s'anuncien després d'un cap de setmana en què Barcelona va acollir tres esdeveniments multitudinaris amb diferents accents polítics: la manifestació de Somescola en defensa de la immersió lingüística, el congrés del PSC i el concert de Lluís Llach. Aragonès s'ha defensat dient que en tots aquests actes hi va haver un "ús generalitzat de la mascareta" i que l'informe dels experts recomanant les restriccions no va arribar fins diumenge. Tot i això, ha admès que cap dels tres actes s'hauria pogut celebrar el cap de setmana vinent, i no precisament perquè sigui Nadal i Sant Esteve.

Demandes a la conferència de presidents

Si les restriccions són una cara de la moneda, en l'altra hi ha les conseqüències econòmiques que tindran per als sectors econòmics més afectats, com ara els comerços, els restaurants i els locals d'oci nocturn . Davant d'aquest fet, el president de la Generalitat ha promès que aquests sectors tindran "ajudes" de la Generalitat per mirar de combatre les conseqüències negatives que causaran les noves limitacions. "Entenc perfectament les molèsties que suposen", ha dit, en el mateix moment que els sectors de l'oci nocturn i la restauració anunciaven que estudien accions legals contra les propostes del Govern.

Puigneró, Aragonès i Vilagrà dirigint-se aquest dimarts a la reunió del consell executiu.

El president no ha precisat ni quines ajudes seran ni quins seran els sectors beneficiats, més enllà d'exposar que seran "ajudes directes al negoci afectat", "començant per l'oci nocturn". En l'àmbit econòmic, també ha reclamat al govern espanyol que prepari un fons covid 2022 per dotar de recursos extraordinaris les comunitats per fer front als estralls de la pandèmia. La Generalitat es queixa perquè aquesta injecció econòmica sí que va existir per als anys 2020 i 2021 i, en canvi, no es preveu per al 2022 tot i que la pandèmia no s'ha acabat. "Sense fons covid tindrem més dificultats per fer un acompanyament als sectors afectats", ha conclòs.

Aquesta és una demanda que el mateix president formularà directament a Pedro Sánchez en la conferència de presidents que se celebrarà aquest dimecres. També hi portarà dues reclamacions més: que la resta de territoris de l'Estat es facin seves les mesures de Catalunya i que l'Estat adopti "mesures de suport" a les famílies que tenen infants confinats. A més, s'ha queixat que la conferència s'hagi deixat per a dimecres i no s'hagi convocat com més aviat millor. Sánchez va assegurar diumenge passat, en una declaració institucional, que la reunió ha de servir per abordar una estratègia conjunta i coordinada per "avaluar" si calen "noves mesures" per frenar l’expansió del virus. 

El cessament de Trapero

La d'aquest dimarts ha sigut la primera compareixença de Pere Aragonès des que aquest dilluns el Govern cessés el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero. Preguntat per la qüestió, el president ha tancat files amb el conseller d'Interior que va prendre la decisió, Joan Ignasi Elena, del seu mateix partit –ERC–. "El conseller compta amb tot el meu suport i complicitat", ha dit. Aragonès no ha volgut entrar en cap mena de polèmica i ha defensat que el canvi es deu al "relleu generacional" que, segons considera, hi ha d'haver al cos de la policia catalana.

stats