Societat 02/04/2020

“Senyors passatgers, compleixin les mesures de prevenció”

La gratuïtat del transport públic a Barcelona no incrementa la xifra d’usuaris

Mònica Bernabé
4 min
Primer dia en què el transport públic és gratuït

BarcelonaAquest dijous a les vuit del matí viatjaven catorze persones en el primer vagó d'un dels combois de la L1 del metro de Barcelona, aquell que en circumstàncies normals sempre va a vessar de gent en hora punta i al qual tothom puja corrents in extremis abans que tanquin les portes. Però avui no hi havia ni corredisses ni aglomeracions, malgrat que el transport públic és gratuït a Barcelona des d'aquest dijous i mentre duri l'estat d'alarma.

Els 14 únics passatgers viatjaven ben separats els uns dels altres, i fins i tot mirant-se de reüll amb un cert recel. Alguns anaven drets, altres asseguts, però com a màxim veies a dues persones en un mateix banc i, això sí, cadascuna situada estratègicament en una punta del seient. El segon vagó anava encara més buit: set persones. Malgrat això, a la parada de metro de la Sagrera, els altaveus repetien insistentment: "Senyors passatgers, per complir amb les mesures necessàries de prevenció, distribueixin-se al llarg del vagó i de l'andana". A les pantalles informatives, un altre missatge: "Per evitar contagis, apliquin les mesures habituals d'higiene". Impossible oblidar que som enmig d'una pandèmia.

"Doncs no, no sabia que des d'avui el metro fos gratuït", admetia Ali, que aquest matí es dirigia a treballar enfundat en guants de làtex de color blau i amb una mascareta a la boca. És netejador, assegura, i originari del Marroc tot i que fa trenta anys que viu a Espanya. "Abans em feia més por anar en metro, però ara no: va buit", confessa.

Odalis també es dirigia a la feina i també és estrangera. Diu que ha estat treballant tots aquests dies des que es van declarar l'estat d'alarma i el confinament, i que el que més li crida l'atenció és que cada vegada hi ha més passatgers al metro que van amb mascareta, algunes súper professionals i sofisticades. "¿Però d'on les treuen? Nosaltres, que treballem en una residència d'avis, no tenim res per protegir-nos, i ells van passejant el gos pel carrer amb mascareta i guants. És una vergonya!", exclama amb accent llatinoamericà, mentre s'embranca en un mar de queixes per la dramàtica situació a les residències. Per cert, ella tampoc sabia que el metro és gratuït des d'avui.

"Atenció, per entrar i sortir del tren no premi el botó. Les portes s'obren automàticament", avisaven els altaveus a les andanes de la L5 perquè la gent evités obrir les portes i tenir la mala sort de contagiar-se. En canvi, en els combois de la L1 encara cal obrir-les amb la mà i algun passatger ho feia amb el colze per evitar qualsevol contacte.

Controls dels mossos

A les onze del matí diversos mossos d'esquadra formaven una barrera, l'un al costat de l’altre, en el transbordament de les línies 1 i 5 a la Sagrera, i paraven els passatgers. "Senyor, vostè on viu i on va?", preguntaven un a un. A la parada de la plaça Espanya hi havia una altra batuda, però allà no aturaven tothom, només alguns.

Una hora més tard, a les dotze del migdia, hi havia quatre persones a l'andana de la plaça Catalunya de la L1. I al passadís que connecta aquesta línia amb la L3, i que sempre és un formiguer de gent, no hi havia ningú: estava completament buit. Semblava un metro fantasma. "En els autobusos passa el mateix. De vegades només portem quatre passatgers en tot el trajecte i hem de conduir especialment lents per complir els horaris, perquè si no faríem el trajecte massa ràpid, perquè ara no hi ha trànsit", explica Germán Jorge, que és conductor d'autobús i aquest matí també es dirigia a treballar en metro. La caiguda de l'ús del metro en hora punta, però també de Renfe, Ferrocarrils, Tram, busos i taxis és aquests dies d'entre el 90% i el 95%.

José María López és jubilat i viatjava aquest matí a la L1 per anar a comprar un televisor a una botiga de segona mà que, segons deia, està tancada però continua venent a alguns clients. Per a ell, assegurava, es tractava d'un desplaçament essencial: "La que tinc se m'ha espatllat i si no tinc TV i he d'estar tancat a casa, què faig?"

stats