La guerra de les presons, les dones i la desigualtat

Un grup d'interns surt de Brians per reflexionar sobre la presó en una obra de teatre

"Com vols que t'anomeni: pres o intern?", li pregunta un actor a un altre. "A la presó intern, perquè tinc el meu número d'intern. Però a fora pres, perquè som presos de la societat". És un diàleg que mantenen dos actors amateurs, com es defineixen ells mateixos. Però reben l'etiqueta de presos –o interns– perquè compleixen condemna a Brians 2. Durant unes hores, ells dos i quatre companys més han sortit de Brians per representar una obra de teatre a l'antiga presó Model de Barcelona, en un espai on no fa gaire només hi havia presos. A la sala hi falten els actors que no tenen permís per sortir de Brians, que hi són presents amb uns vídeos que sí que poden saltar els murs. Els presos es fan moltes preguntes: què els ha portat a estar entre reixes, fins a quin punt ells han pogut escollir i si han agraït prou a les dones de la seva vida l'esforç que els dediquen.

"Quina és la nostra guerra? La que fa que estiguem sense llibertat?" Sant Cugat del Vallès, un dels municipis més rics de Catalunya, té uns 30 veïns a la presó per cada 100.000 habitants. Santa Margarida de Montbui, un dels més pobres, triplica la taxa: supera els 100 veïns a la presó per cada 100.000 habitants. "Quants són a causa de la societat? Si visquessis en un altre barri, series aquí?", es pregunten. Alguns pensen que la desigualtat els ha marcat, però altres que no: "Jo vaig decidir el que vaig fer. Vaig tenir elecció". "A les presons no només hi ha males persones", defensa un dels actors, el Miguel, en conversa amb l'ARA. " Hi ha molt d'estigma i desconeixement", afegeix.

Trencar el rebuig social als presos per facilitar la seva reinserció

Sortir de Brians té un al·licient que no és només la llibertat. A la Model veuen l'obra de teatre alguns familiars dels interns i també "gent del carrer". El José –Chema per als amics–, un altre membre del grup, agraeix "aquesta altra classe de públic" perquè la percepció social de les presons està massa allunyada del que viuen entre els murs. El secretari de Mesures Penals del departament de Justícia, Amand Calderó, avala que l'obra es faci fora de la presó perquè la societat la vegi: " En la reinserció hi sumem tots". "No estem tot el dia tirats al pati. Potser alguns. Però altres hem fet una obra bonica", diu sobre l'escenari el José. El seu espectacle, per sobre de tot, vol ser un homenatge a les dones. Fa dos anys, a les presons catalanes hi havia 626 dones i 7.908 homes. Les dones només suposen el 7,3% de la població reclusa.

La família i les amistats, la clau per facilitar la reinserció dels presos

"L'obra em serveix per expressar-me i poder dirigir un missatge a elles amb afecte", diu el José. "Per a mi l'obra suposa un creixement personal i és molt emotiva. El moment que més, quan llegeixo la carta de la meva mare", assegura el Miguel. "És molt dur veure un fill privat de llibertat. Totes les setmanes vinc a veure't encara que sigui amb un vidre pel mig. Ho seguiré fent. Estic orgullosa de la teva maduresa i aviat això s'haurà acabat", són algunes de les frases de la carta de la seva mare. Cada cap de setmana visiten els presos de Brians 575 persones: 184 homes i 391 dones. Si, com diuen a l'obra, cada home té un vincle amb cinc dones –i 7.908 homes estan interns a les presons catalanes–, unes 40.000 dones a Catalunya tenen un home pròxim a elles entre reixes.

Inspirats en una comèdia grega

"L'entorn de molta gent tancada a les presons, sobretot dels interns masculins, també ha estat privat de llibertat, ja sigui un germà, un oncle o un amic. Em va fer pensar en un context de guerra, quan els homes anaven a lluitar i les dones es quedaven. Elles havien d'agafar rols masculins i femenins", recorda la directora de l'obra, Xantal Gabarró, que fa de monitora de teatre a Brians 2. L'espectacle es diu Lisístrata. De qui és la guerra?, i Gabarró explica que la comèdia grega Lisístrata els serveix "com a contrapunt còmic". "Parlem de la guerra d'elles, d'haver de sostenir a nivell econòmic, emocional i de cures que els homes siguin a la presó, però també de la guerra d'ells perquè estan sense llibertat", afegeix.

La incursió de la comèdia grega es fa amb els vídeos que han gravat els interns que no poden ser a la Model. Vestits de dones, els presos reivindiquen els rols femenins. "A la presó la masculinitat té molt de pes, i que facin de dones, encara que sigui des del vessant còmic i estereotipat, permet que parlin d'elles i de si mateixos", diu Gabarró. Al llarg de l'hora que dura l'obra, que els interns han preparat en diverses reflexions que han treballat l'últim any, els homes agraeixen a les dones –àvies, mares, ties, filles...– que els visitin, no hagin deixat d'ajudar-los i els hagin mostrat el seu suport. També parlen del significat de llibertat, de sempre, de família, de xarxa i de lluita. Algunes paraules els permeten "seguir endavant" i "aprendre del viscut".