El gust d'un aliment no es pot protegir com si fos una "obra" d'autor
El Tribunal de Justícia de la UE resol així el conflicte entre dos fabricants de formatge d'untar
Brussel·lesEncara que la gastronomia visqui un moment de màxim prestigi mundial, els gustos en si mateixos no poden ser considerats "una obra" protegida com ho pot ser una obra literària o musical. Així ho ha determinat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència en què desestima que un formatge d'untar sigui una obra del fabricant Levola que mereixi ser protegida per la directiva dels drets d'autor, com sí que ho poden ser les pel·lícules, els quadres o les obres literàries. Per tant, el gust d'un formatge d'untar no pot quedar emparat en la directiva de drets d'autor.
El cas parteix de la denúncia de Levola, el fabricant de Heksenkaas, un formatge d'untar fet a partir de nata fresca i fines herbes que es va crear el 2007. De fet, Levola va adquirir els drets de propietat intel·lectual sobre aquest producte d'un productor de verdures neerlandès. Però des del 2014, una altra societat neerlandesa, Smilde, fabrica un producte similar, que es diu Whitte Wievenkaas, per a una cadena de supermercats holandesa. Levola considera que aquest producte vulnera els seus drets d'autor i va denunciar als tribunals neerlandesos el cas perquè Smilde deixés de fabricar aquest producte. Levola argumentava que és una obra protegida pel dret d'autor. Però el TJUE desestima aquest argument.
El tribunal creu que per estar emparat sota la directiva de drets d'autor el gust d'un aliment hauria de poder ser classificat com a "obra" dins la classificació que contempla aquesta directiva. Segons el tribunal, primer de tot hauria de ser una creació intel·lectual original i, a més, exigeix una "expressió" d'aquesta creació. El marc regulador d'aquest cas és l'Acord sobre Aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual que estan relacionats amb el comerç i que va adoptar l'Organització Mundial de Comerç (OMC). Segons aquest marc legal, el concepte d'"obra" implica necessàriament "una expressió de l'objecte de la protecció en relació amb el dret d'autor que l'identifiqui amb prou precisió i objectivitat".
El TJUE considera que, tenint en compte aquesta definició, no és possible identificar amb prou exactitud i objectivitat el sabor d'un aliment. I precisa que, a diferència d'una obra literària, pictòrica, cinematogràfica o musical, la identificació del gust d'un aliment es basa essencialment en "sensacions, experiències gustatives, que són subjectives i variables". De fet, creu que depenen de factors relacionats amb la persona que tasta el producte, com ara la seva edat, els seus hàbits de consum o, fins i tot, l'entorn.
En conclusió, el gust d'un aliment no pot ser considerat "una obra" i, per tant, no pot estar emparat per la directiva de protecció del dret d'autor. Ara bé, el TJUE no resol el litigi en l'àmbit nacional, sinó que ha de ser el tribunal competent el que, després d'haver consultat el TJUE, prengui a decisió final.
