"He perdut 29 familiars a Gaza": el refugiat casteller que farà pinya al Catalunya-Palestina

BarcelonaLa transcendència del partit Catalunya-Palestina de dimarts que ve, cridat a convertir-se en un clam contra el genocidi a Gaza, s'explica també amb un fil històric que l'uneix a l'Olimpíada Popular del 1936. L'esperit d'aquells jocs antifeixistes, que van quedar frustrats per l'esclat de la Guerra Civil, ressonarà al mateix escenari on s'havia de jugar la competició: l'Estadi Olímpic de Montjuïc. I el paral·lelisme entre les dues iniciatives prendrà forma, també, fora del terreny de joc: una de les colles de cultura popular que participaran en la prèvia del partit, la Joves Xiquets de Valls, culminarà simbòlicament l'actuació que fa gairebé noranta anys les bombes van aturar. A més, ho farà amb un casteller palestí.

Es tracta de Ramsis Hijazi, de trenta-dos anys. És enginyer informàtic, activista i refugiat. Fa quatre anys que viu a Valls, on va arribar fugint de la repressió a Cisjordània, i assegura que ja se sent "català-palestí". En aquest temps ha après català, que parla amb fluïdesa, i fa dos anys i mig es va unir a la Joves de Valls. "Mentre l'exèrcit israelià destrueix vides en una part del món, jo vull construir coses, i amb la colla construïm castells amb el cos i les emocions", explica. Els seus braços sumaran a Montjuïc per sostenir un dels pilars de cinc que s'aixecaran quan els jugadors surtin al camp abans del partit. Un esdeveniment que l'emociona per partida doble: "He perdut 29 dels meus 32 familiars a Gaza", lamenta.

A Hijazi, que fa uns mesos també va perdre el pare en un atac israelià al camp de refugiats de Balata, a la seva Nablús natal, li falten paraules per descriure el "dolor" que ha arribat a sentir en aquests dos anys de massacre a la Franja. "Ja no em queden llàgrimes als ulls", diu. I per això confia que el partit de futbol serveixi, com a mínim, per enviar un missatge de "solidaritat" als palestins. "Que vegin que hi ha molta gent que els està donant suport, que no estan sols", demana. Creu que el vincle del partit amb l'Olimpíada Popular, organitzada en contraposició als Jocs de Berlín del règim nazi, uneix Catalunya i Palestina en una "lluita i objectiu comuns". I celebra poder participar d'una iniciativa que, per a la Joves de Valls, serà especialment simbòlica.

La colla castellera, que el 1936 tenia el nom de Colla Nova dels Xiquets de Valls, havia de participar el 19 de juliol d'aquell any a la inauguració de l'Olimpíada de Barcelona al costat de tot un seguit d'elements de cultura popular, entre els quals destacava la Patum de Berga. "Havien sortit el mateix dia amb dos autocars, però a la carretera de Sants ja van sentir tirotejos", relata Francesc Montserrat, membre de la colla, de seixanta-quatre anys. Segons el testimoni oral conservat al llarg dels anys, el primer autocar fins i tot va arribar a la plaça Espanya, però es va trobar que queien obusos i va acabar girant cua.

"La idea és reprendre allò que el feixisme va aturar"

Gairebé noranta anys després, els hereus d'aquells castellers tornaran al mateix escenari per acabar la feina i "tancar un relat", afirma Marc París, president de la Joves de Valls. "Al final, la colla haurà arribat a l'Estadi Olímpic", resumeix Montserrat. Els castellers que formaran el pilar vestiran camises com les dels seus avantpassats, igualment vermelles però amb alguns rivets blancs. "Serà un homenatge a aquella gent que, malgrat saber què estava passant, va intentar participar d'uns actes a favor de la llibertat", conclou el veterà casteller.

La iniciativa ha engrescat més de 200 membres de la colla, que aquest cop viatjaran amb tres autocars i diversos cotxes particulars cap a Barcelona. Allà se sumaran a una vintena d'altres grups de cultura popular que també actuaran abans del Catalunya-Palestina: "La idea és reprendre allò que en el seu moment el feixisme va aturar. I tornar a posar la cultura popular de Catalunya com un element compromès amb la lluita antifeixista i la solidaritat internacional", explica Eulàlia Reguant, membre d'Act x Palestine, la plataforma que organitza el partit.

"Quan ens van convidar no hi va haver debat, els dos vessants del partit són importants per a nosaltres", afirma París. Fa referència tant a l'efemèride del 36 com a la denúncia del genocidi, amb la qual se senten "directament interpel·lats" pel testimoni que tenen a la colla. Hijazi els va explicar la seva història fa uns mesos, després d'un temps allunyat dels assajos per la mort del seu pare. Quan finalment va tornar, li van fer entrega de la camisa que l'oficialitzava com a membre de la Joves de Valls. "Per a mi és més que una camisa", reconeix. I es refereix a la colla, amb qui farà pinya a Montjuïc, com una segona família.