Qui hi ha darrere les paradetes de castanyes?

BarcelonaLa cantonada de plaça Urquinaona amb Pau Claris fa olor de castanyes des de les deu del matí. “Les vols bones o molt bones?”, pregunta a un client el castanyer Enric Pérez. Tot i que treballa més de deu hores al dia, a l’Enric no se li acaben mai les ganes de fer broma. Cada matí arriba puntual, obre la paradeta, es posa la bata blava per no embrutar-se amb la cendra i prepara dos grans fogons per torrar les castanyes i els moniatos. Ja fa setze anys que, d’octubre a març, segueix aquesta rutina. Com en molts altres casos, vendre castanyes li ve per tradició familiar. Abans d’ell, la parada l’havia portat el seu germà. “Quan era petit el venia a ajudar de tant en tant -explica Pérez-. Més endavant, vaig deixar la feina que tenia en un departament de vendes d’una empresa i me la vaig quedar jo”.

El millor d’aquesta feina és el contacte amb la gent, opina Pérez. “És una feina molt agraïda. Tothom et fa bons comentaris: que les castanyes fan una olor deliciosa, que els moniatos són molt bons, etc. -assegura-. Ve gent de molt lluny només per comprar aquí”. El secret de la seva fama és la qualitat del producte -castanyes de Galícia i moniatos de Màlaga-, i sobretot tenir paciència i cura mentre es torren. “A casa fas un moniato al forn en mitja hora i jo en canvi m’hi estic cinc hores”, comenta el castanyer.

La tradició persisteix

Vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. A finals del segle XVIII s’havien arribat a posar més de dues-centes parades a la ciutat. Tot i que ara n’hi ha moltes menys, la tradició continua i cada tardor els carrers i les places de Barcelona s’impregnen de l’olor càlida de les castanyes fent-se a foc lent. Per poder tenir una paradeta cal tenir la llicència de l’Ajuntament, segons explica l’Enric. “S’ha de pagar una quota d’uns 500 euros per temporada. Un cop tens la llicència, no hi ha cap dificultat per renovar-la cada any -comenta-. El problema el tenim quan ens volem jubilar, perquè ara ja no es pot cedir el negoci a una altra persona, hem de tramitar una nova llicència, i cada vegada és més difícil que te la donin. Per això molts acaben tancant”. Tot i així, Miquel Ortega, comissionat de Comerç, Consum i Mercats, assegura que el nombre de parades a la ciutat s’ha mantingut estable en les últimes temporades. “Aquest any els districtes de la ciutat han atorgat un total de 28 llicències, l’any passat n’eren 30 i fa deu anys 25. No ha variat gaire”, diu Ortega, i afegeix: “Nosaltres estem encantats de tenir les paradetes al carrer, no volem que desapareguin. Creiem que és important mantenir aquesta tradició”.

Menys castanyes

Una altra de les dificultats amb què es troben els castanyers és que les vendes han disminuït molt en pocs anys. “Abans es podia viure amb el sou d’aquests mesos però ara és molt difícil. Jo visc del sou del meu marit”, assegura Montserrat Izquierdo, propietària de la parada de plaça Universitat amb Aribau, una de les més antigues. “Quan vaig començar, ara fa 40 anys, venia 50 quilos de castanyes al dia, i ara si en venc la meitat ja estic contenta. I això que tinc la parada al centre i que la gent, després de tants anys, ja em coneix. Suposo que ha sigut la crisi -reflexiona-. I la introducció del Halloween a la nostra cultura també ha afectat. Molts joves prefereixen disfressar-se i fer un altre tipus de festa”.