El centre històric de Lleida lluita contra l’estigma

LleidaLa zona alta del centre històric de Lleida es va traient a poc a poc la mala imatge de sobre. Si bé encara queden coses per fer, la insistència dels veïns i les mesures impulsades per l’Ajuntament per eradicar els problemes socials han posat les bases per acabar amb l’estigmatització d’un barri que ha patit una degradació important amb el pas dels anys. Els veïns creuen que s’han fet progressos però demanen posar fi a les problemàtiques socials que persisteixen, com el tràfic de drogues i la prostitució.

La zona, que va patir un fort despoblament i un envelliment de la població abans de l’esclat de la crisi, contrasta amb la resta d’àrees del districte ja consolidades com la comercial o la Seu Vella. Atretes pels baixos preus dels lloguers, s’hi van instal·lar les famílies amb rendes baixes i els immigrants acabats d’arribar a la recerca d’oportunitats laborals. El barri es va anar degradant i la falta d’actuacions va provocar que apareguessin problemes relacionats amb el tràfic de drogues i la prostitució.

“No nego que hi hagi problemes però el centre històric d’ara no és el mateix que fa dos anys”, explica a l’ARA Fèlix Larrosa, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida, que defensa que el consistori ha posat fil a l’agulla per trobar solucions. Assegura que en les últimes tres setmanes han tancat 5 pisos on s’exercia la prostitució però també diu que el nombre de delictes a la zona és “ínfim”. “La prostitució és un problema que no és tan fàcil de detectar com sembla”, diu Larrosa, que reconeix que voldria solucionar els problemes “més de pressa”, però que és un procés que “requereix temps”. Els veïns i comerciants argumenten que fa falta un reequilibri social del barri.

“Cal atraure més famílies d’altres nivells socioeconòmics, però primer cal eradicar aquests problemes. Fa falta més voluntat política”, afegeix Miquel Sabaté, membre de la Plataforma del Pla de l’Aigua, que agrupa veïns i comerciants del centre històric de Lleida. L’Ajuntament vol rehabilitar el call jueu amb la voluntat que aquest indret sigui un altre atractiu turístic. Sabaté creu que la normalitat del barri només es pot aconseguir repartint els serveis socials per la ciutat. “No pot ser que serveis com el menjador social, l’alberg, el centre de la drogodependència i el d’immigració estiguin al mateix barri”, argumenta.

Atraure botigues i restaurants

Per canviar la cara del centre històric s’han posat en marxa diferents iniciatives com la primera línia de bus al barri, més places d’aparcament, la millora de l’enllumenat o la reobertura de l’antic Mercat del Pla, un antic edifici modernista que ha servit per atraure altres establiments comercials. També s’hi han instal·lat associacions culturals com l’Orfeó Lleidatà o els castellers.

El barri s’ha dinamitzat gràcies a la instal·lació en els últims dos anys de fins a 55 nous espais vinculats al comerç, la restauració i l’oci, atrets per les ajudes en el lloguer que ofereix la Paeria. L’Albert és el propietari d’un bar. “La gent està tornant al centre històric i va assumint que els problemes estan desapareixent”, diu, i posa l’exemple que allà on abans hi havia prostitutes ara hi ha nens jugant a futbol. “El barri ha de ser un barri millor perquè és l’essència de la ciutat”, conclou Larrosa.