El primer home que vola a la velocitat del so
El primer home supersònic de la història. El paracaigudista austríac Felix Baumgartner és el primer humà que trenca la barrera del so. El seu salt des de 39 quilòmetres d'alçada és un altre rècord.
BARCELONADesprés de l'intent frustrat de dimarts passat a causa del vent, ahir Felix Baumgartner va poder fer finalment realitat la proesa que feia més de cinc anys que preparava. Es va convertir en el primer home supersònic de la història, en superar la velocitat del so (1.110 quilòmetres per hora). El paracaigudista austríac va arribar a una velocitat màxima de 1.342 quilòmetres per hora en el seu descens, segons es va confirmar oficialment ahir mateix.
Però aquest no va ser el seu únic rècord. També ha assolit el salt més alt de la història, des de més de 39 quilòmetres per sobre de la superfície terrestre. Fins ara Victor Prather i Malcolm Ross tenien aquest rècord, del 1961, quan van saltar junts des de 34,6 quilòmetres, malgrat que aquell salt va acabar amb la tràgica mort de Prather, ofegat a les aigües del golf de Mèxic.
"Només volia tornar viu"
Baumgartner només es va quedar sense un dels tres rècords que buscava: el de la caiguda lliure més llarga. L'austríac va obrir el seu paracaigudes quan portava 4 minuts i 20 segons descendint. Va deixar així el rècord en mans del coronel de les Forces Aèries dels Estats Units Joe Kittinger, de 84 anys, que ahir era a la sala de control de Roswell (Nou Mèxic, Estats Units) liderant l'equip de científics que han organitzat la missió. Kittinger va saltar el 1961 des de més de 31,3 quilòmetres d'alçada i la seva caiguda lliure va durar 4 minuts i 36 segons, una fita que encara manté el rècord mundial.
Però més que els rècords, el que preocupava Baumgartner quan era "al límit de l'espai" a punt de saltar era "tornar viu", segons va admetre després en roda de premsa. I va confessar que en algun moment havia pensat que no ho aconseguiria. Des de la seva càpsula a l'estratosfera, diu que va desitjar que tothom pogués veure el que ell veia. "De vegades has d'anar molt amunt per entendre com ets de petit", va sentenciar, en una d'aquelles frases destinades a sortir als llibres d'història.
La proesa d'aquest austríac de 43 anys va ser retransmesa en directe per desenes de televisions de tot el món. Dimarts passat es va suspendre l'enlairament perquè el vent va fer malbé el globus d'heli quan s'estava inflant. L'ascens d'ahir també es va endarrerir unes quatre hores pel vent. Un cop la meteorologia ho va permetre, la cabina de Baumgartner es va enlairar i va trigar més de dues hores i mitja a arribar als 36,5 quilòmetres d'alçada, que era la distància marcada per la missió. Encara va seguir pujant una estona més, i fins i tot semblava que algun problema de temperatura podia fer desistir del salt. Uns minuts que es van fer eterns també per la despressurització de la cabina. Per fi, quan superava els 38 quilòmetres, la porta es va obrir, i la càpsula encara va pujar un quilòmetre més abans que Baumgarnter sortís a l'escaleta i, després de fer la típica salutació militar amb la mà, es llancés al buit.
Protegit de les baixes temperatures i la falta d'oxigen pel seu vestit espacial, Baumgarnter va assolir aviat velocitats límit. Durant uns segons, quan encara no portava un minut de caiguda, va perdre el control i se'l va poder veure fent voltes sobre si mateix. "Durant uns segons vaig creure que perdia el sentit", va declarar després. Però al final no va ser així. Un cop es va estabilitzar en la caiguda, va poder fins i tot parlar amb Kittinger a la sala de control mentre baixava. Després de deu minuts de descens, va aterrar sa i estalvi al desert de Nou Mèxic.
A més de batre rècords, la missió Red Bull Stratos -patrocinada per la marca- tenia com a objectiu recollir valuoses dades mèdiques i científiques, en col·locar el cos humà en situacions límit i posar a prova les últimes tecnologies espacials.
