Cada dia moren cinc persones ofegades al mar tractant d'arribar a Espanya

BarcelonaCinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. El tràgic balanç suma en els primers sis mesos d'aquest any un total de 951 víctimes mortals a les rutes canària, balear, la de l'estret de Gibraltar i la del mar d'Alborán, segons les dades de l'ONG Caminando Fronteras, que gràcies al control que fa de les sortides de les barcasses de la costa africana i les que arriben a destinació, pot monitoritzar quantes es queden a mig camí. D'aquestes víctimes, 49 eren criatures. Un altre cop, la ruta que surt del litoral del Sàhara Occidental i el Marroc rumb a les illes Canàries és la més letal, amb 778 persones mortes, quatre al dia, seguida per la que uneix Algèria amb les illes Balears, amb 102 víctimes fins al mes de juny.

Segons l'entitat que dirigeix l'activista Helena Maleno, la ruta canària està augmentant "la seva capacitat mortífera", malgrat que amb les dades del ministeri de l'Interior a la mà, s'ha reduït el nombre de cayucos que hi arriben, un fet que atribueix a la falta de coordinació entre el Marroc i Espanya a l'hora d'anar al rescat dels nàufrags, com va passar en la recent tragèdia en què van morir 36 persones.

Aquesta és una ruta que va quedar gairebé en desús després de despuntar dues dècades enrere, però es va recuperar poc abans de la pandèmia com a resposta als controls i dificultats que els migrants es trobaven en altres punts, com Líbia i el Mediterrani central. La conseqüència és que el viatge s'allarga enmig de les aigües de l'Atlàntic i, per tant, el risc de naufragar, quedar-se sense combustible o sense menjar i beure és molt més gran i es condemna els ocupants a una mort gairebé segura.

En els sis primers mesos de l'any, l'arribada d'embarcacions fràgils (des de pasteres fins a llanxes pneumàtiques o piragües) s'ha reduït en un 4% respecte al mateix període del 2022, i només han repuntat les rutes del mar d'Alborán i la balear, amb un 29% més de barques. Hi han arribat sanes i estàlvies 12.192 persones, mentre que, per contra, es va perdre el rastre de 14 embarcacions sense que s'hagin trobat cap dels seus ocupants.

Per mesos, el juny passat va ser quan més víctimes hi va haver, 332 persones mortes, per davant de les 237 del febrer i al voltant de les 130 del gener i l'abril. Les víctimes provenien de 14 països: Algèria, el Camerun, la Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Etiòpia, les Comores, Mali, el Marroc, la República Democràtica del Congo, el Senegal, Síria, Sri Lanka i el Sudan.

Responsabilitat de l'Estat

En aquest balanç a mitjans d'any, Caminando Fronteras insisteix en responsabilitzar la política que anomena "necropolítica" que segueix Espanya, a qui retreu que ignori el dret a la vida i la dels migrants que intenten trobar una vida millor a Europa i que basi la coordinació amb el Marroc en les negociacions bilaterals de control migratori. Un bon exemple d'aquesta estratègia és el cas d'una pastera que va estar esperant el rescat tota una nit a la deriva, davant de les costes del Sàhara Occidental, mentre Salvament Marítim debatia si el lloc del naufragi eren aigües espanyoles o no. Quan finalment va arribar la patrullera marroquina 10 hores després de rebre l'avís, l'embarcació ja s'havia enfonsat i només va poder rescatar 24 nàufrags, mentre que 36 més van desaparèixer sota les aigües de l'Atlàntic. "Això només s'aplica a persones migrants, i no és així quan altres col·lectius, com pescadors o persones en iots d'esbarjo, estan en risc", argumenta l'entitat de Malero, en un cas clar de "racisme institucional".

Precisament, Caminando Fronteras s'ha sumat a la demanda a la Fiscalia que ja va fer el Defensor del Poble per obrir una investigació per delicte del deure de socors de Salvament Marítim i el Centre de Coordinació Regional de Rescats de les Canàries, gestionat per la Guàrdia Civil, que van deixar sense assistència aquesta pastera amb una seixantena de persones a bord.