Immigració
Societat Immigració 23/06/2023

Salvament Marítim va deixar al Marroc un naufragi en aigües espanyoles on van morir 37 persones

Un enregistrament entre el centre de coordinació i un pilot d'avió revela els dubtes sobre la sobirania de la zona on hi havia la barcassa

ARA
3 min
Desenes de vaixells de fusta utilitzats pels migrants per arribar a les illes Canàries,  al port d'Arinaga, a l'illa de Gran Canària.

BarcelonaEspanya va deixar en mans del Marroc el rescat d'una barcassa amb una seixantena de persones a bord que va naufragar dimecres passat a la ruta canària, la més mortífera de les vies migratòries de tot el món. Els nàufrags van estar esperant ajuda al voltant de 12 hores, però l'un per l'altre, i tot i que l'embarcació era en una zona de rescat espanyola (SAR), ni el govern espanyol ni el marroquí no van fer res abans que fos massa tard. La llanxa pneumàtica es va enfonsar amb el tràgic balanç de 37 morts (tècnicament desapareguts perquè només s'han pogut rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 supervivents.

Segons un enregistrament, avançat per la Cadena SER, una operadora del centre de coordinació de Salvament Marítim i un pilot d'avió que era a la zona van estar debatent sobre a qui pertanyen les aigües on estava l'embarcació en perill, si al Marroc o a Espanya. Però finalment l'organisme de salvament va avisar els equips de Rabat, que van trigar tota una nit a reaccionar. Per la seva banda, a preguntes de periodistes, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha obviat donar detalls sobre si Salvament Marítim va ometre l'auxili als ocupants de la zòdiac i només ha apuntat que l'executiu "aposta per una política d'asil i immigració en el marc de la Unió Europea".

La conversa filtrada a la SER va passar després que l'ONG Caminando Fronteras avisés Salvament Marítim de les coordenades on era l'embarcació, a uns 160 quilòmetres de la costa del Sàhara Occidental, controlada per Rabat, i a uns 160 quilòmetres de l'illa de Gran Canària. És llavors que l'operadora contacta amb el pilot perquè vagi al lloc indicat per comprovar si hi ha la pastera, i li demana "no entrar a la zona SAR marroquina". Les SAR són les àrees delimitades internacionalment per coordinar els rescats marítims. Des de l'avió, el pilot insisteix que són aigües de sobirania espanyola. No obstant això, des de Salvament s'opta per avisar les forces marroquines, que es troben relativament a prop, tot i que a menys de dues hores de navegació hi ha un vaixell amb capacitat per al rescat.

La ruta migratòria cap a les Canàries

Segons els registres oficials, la patrullera marroquina va trigar 10 hores a arribar-hi i quan ho va fer va esperar tres hores a demanar ajuda a Salvament Marítim, que hi va enviar un helicòpter des de Gran Canària 55 minuts més tard. Els rescatadors enviats per Rabat van rescatar 24 supervivents i el cadàver d'un home, que van traslladar al cap Bojador, el punt del Sàhara Occidental d'on havia sortit l'embarcació seguint la ruta canària. Per la seva banda, un avió espanyol va localitzar el cos d'una nena d'uns vuit o nou anys i el va transportar fins a les Canàries.

Durant les 10 hores en què la seixantena de persones que anaven a la zòdiac van esperar ajuda tenien al costat el Navios Azure, un portacontenidors de 260 metres d'eslora que es dirigia a Algesires i que era massa gros per intentar el rescat, però que va rebre l'ordre de quedar-s'hi. A més, Espanya va fer tornar a la base canària la patrullera Guardamar Calíope quan el Marroc va confirmar que es feia càrrec de l'operació. Durant tota la nit, els nàufrags van esperar enmig de l'oceà Atlàntic, sense menjar ni aigua. Quan van arribar els patrullers marroquins ja només van poder localitzar vives 24 persones, que eren a dins de l'aigua exhaustes, sense rastre de la resta d'ocupants. Prèviament, s'havia aconseguit recuperar els cossos d'un home adult i d'una nena, que es van traslladar fins a l'illa de Gran Canària.

La fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, ha denunciat un altre cop l'alt cost en vides humanes per l'omissió de l'obligació de socórrer un naufragi, amb l'excusa de la disputa entre el Marroc i Espanya de qui té la sobirania sobre les aigües de davant de la costa del Sàhara Occidental, colònia espanyola fins al 1975 que el Marroc va envair il·legalment i reclama la propietat d'aquesta zona marítima. La zona SAR del Sàhara havia estat una font recurrent de conflicte entre tots dos països, però per sorpresa, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar un canvi de rumb de la política espanyola reconeixent la sobirania marroquina sobre els territoris saharauis, que esperen un referèndum d'autodeterminació plantejat per l'ONU fa dècades.

D'altra banda, el Defensor del Poble espanyol ha iniciat una actuació d'ofici per esclarir quines mesures de coordinació es van adoptar des de Salvament i quines actuacions es van fer per intentar socórrer una barca que va quedar a mercè de les onades amb una seixantena de persones. Segons fonts de Caminando Fronteras, només es recuperen el 5% dels cossos de les persones que moren en una ruta migratòria marítima.

stats