El Govern planteja finançar els ajuntaments en funció de la població migrant

BarcelonaEl Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.

El Fons Català per a l'Acollida i la Inclusió pretén donar més eines als alcaldes catalans per poder planificar més l'arribada de població immigrant, i els vol dotar d'un pressupost fix que va més enllà de les fórmules de subvencions i plans puntuals que sovint s'acaben sense haver donat la resposta esperada perquè, senzillament, s'han exhaurit els diners o el calendari. A l'acte de presentació de l'informe, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha indicat que el fons pot tenir encaix en el nou programa amb el món local, i que els futurs pressupostos de la Generalitat ja comptaran, si s'aproven, amb una dotació addicional per atendre el col·lectiu, després de l'acord del PSC i Comuns.

La proposta del fons és encara una idea, però compta amb l'aval de la consellera que no ha volgut entrar en quines seran les polítiques públiques ni les iniciatives que podria finançar. En aquest sentit, s'ha referit al coneixement que tenen els ajuntaments de les "necessitats" reals de cada municipi per decidir en què invertir-ho. En un moment en què les formacions ultres combaten les polítiques per afavorir la cohesió social, la consellera ha indicat que el Govern estarà "molt vigilant que es compleixi la legalitat" en aquells consistoris que vulguin saltar-se la llei i intentin discriminar o criminalitzar les persones migrades.

L'oportunitat

Els experts del CETIS, liderats per Gemma Pinyol-Jiménez, subratllen l'"oportunitat" que suposa la immigració per a Catalunya: ja ha salvat la demografia i ha ajudat a reactivar l'economia fent que la seva aportació al PIB sigui més elevada que la despesa social que suposen. El document aposta per "assumir" la diversitat dels nous catalans; reneguen de fer polítiques específiques per al col·lectiu i, contràriament, indiquen que el camí és adaptar l'estructura de l'estat del benestar a les desigualtats que creixen per necessitats socials, sanitàries, d'habitatge o d'educació.

Martínez Bravo ha subratllat que és "injust" culpar la immigració de tots els mals de la societat catalana, en la línia que descriu l'informe del CETIS, que confirma que la inversió per a atenció social no ha crescut al mateix ritme que la població i, per tant, ha provocat serveis tensionats, amb llistes d'espera i un gran malestar social.

En aquest esperit d'"empatitzar" amb els migrants, els experts també proposen actuar contra els discursos d'odi imperants en certs sectors, perquè la població deixi d'assenyalar els estrangers com a responsables de la degradació dels serveis públics. Així, plantegen oferir una "narrativa inclusiva" a través d'un nou Pacte per la Convivència, que ha de substituir el de la Immigració del 2008, que inclou, entre altres iniciatives, la inclusió dins dels currículums escolars la història de la migració i les conseqüències nefastes del colonialisme.

A més, en aquesta mateixa línia, aposten perquè sobretot entre joves i a les xarxes socials es difonguin bones pràctiques locals de cohesió ciutadana i aportacions positives de les persones migrades, per tal de tenir un nou relat que valori la diversitat.

Un dels grans inconvenients per fer polítiques de cohesió són les grans mancances de coordinació entre administracions amb competències en migracions. En aquest punt, hi ha voluntat de desplegar l'Agència de Migracions de Catalunya, un organisme creat per una llei del 2010 que ha quedat en un calaix sense pressupost ni personal assignat.