La immunoteràpia es consolida en la lluita contra el càncer

BarcelonaLa frase es repeteix com un mantra des de fa almenys cinc anys: la immunoteràpia "ha vingut per quedar-se". I al congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO, per les seves sigles en anglès), que s'està celebrant fins l'1 d'octubre a Barcelona, el mantra s'ha sentit més que mai. Nous resultats d'estudis en càncer de mama, melanoma i pulmó, a més d'altres de preliminars en diferents òrgans, avalen com a certa aquesta afirmació. L'enfortiment del sistema immunològic com a mecanisme per combatre el càncer ja no és una promesa sinó una realitat en la clínica mèdica.

Olivier Michielin, investigador de l'Institut Suís de Bioinformàtica i expert en l'estudi del melanoma, el temible càncer de pell, assegura que la immunoteràpia "està canviant la manera de tractar el càncer". Els diferents fàrmacs que s'estan assajant, diu aquest especialista en medicina translacional, la que accelera el pas del tub d'assaig al pacient, mostren com aquesta branca mèdica "ja s'ha consolidat" amb resultats que en alguns casos "són espectaculars". Tot i que encara s'està en fase de validació per a diferents tipus de càncer, els estudis comencen a assenyalar canvis substancials en el pronòstic i el tractament de la malaltia. "Veiem xifres fins ara poc usuals en la supervivència a llarg termini per a formes de càncer agressives o amb diagnòstics poc favorables", diu l'investigador.

Una prova del que diu Michielin, probablement una de les més cridaneres, són els resultats que s'han obtingut en el tractament de càncer de mama. Javier Cortés, expert que compagina càrrec al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i a l'Institut d'Oncologia del grup Quirón, sosté que les dades que s'han presentat a ESMO "són les més espectaculars en el tractament del càncer de mama dels últims cinc anys". Això és així especialment per a un dels tumors més agressius i de pitjor pronòstic, el conegut com a 'triple negatiu'. "Les dades són eloqüents", diu Cortés. "La taxa de supervivència a cinc anys del tumor més temible ha passat del 50% al 65%". Pot semblar poc, però per a un tumor tan freqüent i tan devastador això significa afegir un 15% de dones supervivents. "Estem parlant de gairebé curació", exposa.

L'estudi coordinat per Cortés, i que inclou centres de tot el món, s'adreça específicament a un conjunt de proteïnes que rep el nom de 'ciclines'. L'administració de diferents fàrmacs evidencia millors resultats tant en estadis avançats de la malaltia com en fases més precoces. Això sí, els millors s'associen amb la prescripció de quimioteràpia convencional, és a dir, administrant quimioteràpia i immunoteràpia conjuntament.

L'estudi, anomenat Keynote-552, ja està en fase clínica III. Per tant, ben a prop que les autoritats sanitàries, especialment l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) i la seva equivalent europea, n'aprovin l'ús, cosa que, segons Cortés, podria passar en el que queda d'any. Això voldria dir que se n'ha verificat la seguretat, que la toxicitat és tolerable i que els resultats esperables milloren els precedents. Seria el primer cas d'immunoteràpia que entra al mercat.

El triple negatiu representa el 15% de tots els casos de càncer de mama. En el tractament seguit fins ara, s'administra quimioteràpia, radioteràpia i extirpació quirúrgica. En un 40%-50% dels casos, el tumor torna a aparèixer en menys de 3 anys amb molt mal pronòstic. La combinació amb immunoteràpia, doncs, reduiria notablement aquests percentatges. Altres estudis, basats també en inhibidors de les ciclines, evidencien igualment millores notables al combinar immunoteràpia amb tractament hormonal i altres agents quimioteràpics.

D'altra banda, a ESMO també s'han presentat els resultats de la combinació de dues immunoteràpies adreçades a càncer de pulmó de cèl·lules no petites. En els treballs, explica Pilar Garrido, cap de la unitat de tumors toràcics de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, es demostra "més eficàcia i una tolerància més alta al tractament". Això es tradueix en un endarreriment del tractament amb quimioteràpia i un augment de la supervivència a curt termini.

Cent anys d'història, cinc de resultats

La idea de reforçar el sistema natural de defenses per fer front a la malaltia no és gens nova. Teòricament, té gairebé cent anys d'antiguitat. Però la possibilitat de fer-la efectiva contra processos tumorals és molt recent, amb prou feines té cinc anys de resultats interessants. Això és així perquè fa només un decenni que s'entén detalladament com funcionen alguns dels mecanismes bàsics que regulen el sistema immunitari.

L'objectiu de la immunoteràpia és potenciar el sistema immunològic perquè siguin les mateixes cèl·lules de l'organisme les que facin front al tumor. I s'ha començat pel que els experts anomenen 'tumors calents', més o menys el 25% del total, que són aquells en què s'ha detectat "infiltració immune". Melanoma, càncer de pulmó, de mama i algunes formes de càncer de ronyó ara responen, mentre que abans no ho feien. És a dir, les ‘defenses' ataquen les cèl·lules cancerígenes. Per a la resta de tumors, del que es tracta és de despertar la resposta immune, dotar el sistema de defenses de mecanismes per identificar les canceroses i destruir-les.