118 instituts aspiren a ser referents en formar professors

BarcelonaLa formació inicial dels mestres s’assenyala sempre com una de les peces clau que cal reforçar per millorar el sistema educatiu. I aquí hi tenen una importància cabdal les pràctiques que fan els universitaris a les escoles i instituts. Més encara si són estudiants que no tenen un grau d’educació, sinó que accedeixen a la feina docent amb el màster en formació del professorat. Són els que tenen altres carreres -periodisme, matemàtiques, filologia...- i aterren a l’aula per fer 200 hores de pràctiques havent cursat un màster d’un any que substitueix l’antic CAP (certificat d’aptitud pedagògica). En aquest context, el departament d’Educació va anunciar a finals de juliol la creació d’un programa d’innovació pedagògica perquè els estudiants de màster que s’estan formant per ser professors d’ESO, batxillerat, formació professional i idiomes facin pràctiques en un grup concret de centres. Els volen convertir, seguint el que fan altres països europeus, en centres formadors: en lloc de tenir els universitaris escampats en centenars de centres del país, Educació preveu incorporar de 10 a 30 practicants en cadascun dels 60 centres de referència que, d’entrada, formaran part del projecte. Segons ha confirmat el departament a l’ARA, s’hi han presentat 118 centres, tant públics com concertats.

La conselleria esquiva, doncs, el boicot que promouen els sindicats des de fa anys. El decret per regular les pràctiques a les escoles deixa clar que les universitats “no poden remunerar els centres, els tutors ni els coordinadors dels centres formadors en cap aspecte relacionat amb les pràctiques”. Els sindicats van denunciar aleshores que els professors que tutoritzen les pràctiques a l’aula no reben “cap mena de compensació pel que fa a reducció horària”, va lamentar la USTEC-STEs. Aquesta organització afegia, a més, que el cas dels estudiants de màster és “un escàndol majúscul” perquè els estudiants paguen “preus exorbitants” per obtenir el títol però, en canvi, el departament d’Educació acabava “subvencionant gratis” la formació dels estudiants a les universitats.

Els sindicats criden al boicot

Així, quan en ple estiu el departament va anunciar aquest programa, des de CCOO van afirmar, d’una banda, que suposava un “pas endavant” en la coordinació centres-universitats, però, de l’altra, van criticar que es “quedava curt” a l’hora de reconèixer els tutors i coordinadors de pràctiques perquè tampoc se’ls fa cap compensació horària o econòmica, tot i l’enorme càrrega laboral que suposa, afirmen, fer seguiment i avaluació als estudiants. “Des de CCOO donem suport als centres que es neguen a participar en aquest programa mentre no hi hagi un veritable reconeixement laboral”, van denunciar. A les bases del pla s’hi deixa clar que l’única recompensa seran més punts per als concursos de mèrits. És a dir, el mateix que es fa ara.

Preguntats per l’ARA, fonts del departament han explicat que s’abordarà un altre tipus de reconeixement -no especifiquen quin- si hi ha nous pressupostos. Tampoc aclareixen com es triaran quins estudiants poden anar als centres formadors del programa d’innovació, en cas que hi hagi molta demanda. “En principi, els estudiants de les universitats catalanes”, han dit. Aquest punt és important perquè hi ha futurs docents catalans que fan el màster del professorat a distància, a través d’universitats com la Internacional de València, la de la Rioja o la UNED. Un dels motius és que el 40% dels aspirants a fer el màster van quedar-se sense plaça l’any passat a Catalunya. S’hi van presentar 2.400 persones per a 1.350 places: 900 van quedar fora.

Programa per ‘salvar’ el màster

El màster del professorat és la via per accedir a la formació docent sense haver estudiat un grau d’educació. Davant la manca de professorat a l’ESO, el departament va anunciar el curs passat que graduats sense el màster podien fer classe si es comprometien a treure’s el títol en dos anys. Bona part de la comunitat educativa va criticar la mesura, perquè deien que menystenia la validesa i la credibilitat del màster i evidenciava la falta de previsió. Ara, amb el programa d’innovació, s’intenta abordar la formació inicial dels docents, acompanyant un grup de centres perquè siguin referents en formació de mestres. En realitat, les pràctiques es podran fer en qualsevol centre, però en 60 s’hi aplicaran “noves línies de treball” per ser capdavanters. El departament escollirà 60 dels 118 presentats tenint en compte el caràcter innovador del centre, la viabilitat del projecte presentat, la implicació del professorat i l’equilibri territorial, entre altres criteris.