RECERCA

Investigadors catalans troben nous marcadors per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer

La troballa ajudarà a establir pautes terapèutiques per fer front al deteriorament cognitiu

L’Alzheimer és una malaltia d’evolució molt i molt llarga. Tant que els primers símptomes solen aparèixer fins a vint anys després de la manifestació dels primers signes de deteriorament del cervell. D’un temps ençà, és possible identificar aquests signes, que es caracteritzen per la mort neuronal i la pèrdua de connexions sinàptiques. Un equip d’investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBBRC), en col·laboració amb la universitat sueca de Göteborg, han identificat fins a tres variants de la proteïna fosfo-Tau que són indicadores de l’inici de la malaltia en fases en què no hi ha cap símptoma aparent d’Alzheimer. La troballa, que s’emmarca en la identificació de factors per al diagnòstic precoç, ajudarà a establir pautes preventives. El treball es publica en l’edició d'aquest dimarts de la revista EMBO Molecular Medicine, de la principal organització europea de biologia molecular.

"No hi ha cap medicament encara que pugui canviar el curs de la malaltia", diu Marc Suárez-Calvet, neuròleg del BBBRC i de l’Hospital del Mar, i principal investigador de l’estudi. Mentre no arribi, continua, és important "entendre" millor l’Alzheimer i actuar amb les "eines disponibles" per mirar d’endarrerir-la tant com sigui possible. Per exemple, aplicant estratègies que milloren la salut cardiovascular. "Per algun motiu encara desconegut, allò que va bé per al cor va bé per al cervell", assenyala.

Una anàlisi de sang podria predir l'Alzheimer amb 20 anys d'antelació

L’equip de Suárez-Calvet ha focalitzat el seu estudi en un grup concret de proteïnes de la família Tau. Han vist que les anomenades fosfo-Tau, que són les Tau hiperfosforilades, influeixen de forma negativa en la mort neuronal i la pèrdua de sinapsis, i que ho fan no quan la malaltia presenta els seus símptomes característics de pèrdua de memòria i funcions cognitives, sinó molt abans, en el que se’n diu fase preclínica de la malaltia. "Ho estem veient en malalts asimptomàtics, persones que difícilment podríem considerar pacients".

Proteïnes guaita

En fases clíniques, és a dir, quan ja hi ha símptomes, les proteïnes fosfo-Tau 181, 217 i 123, s’utilitzen ja com a marcadors que corroboren el diagnòstic d’Alzheimer. Els investigadors volien saber si aquestes mateixes proteïnes podien indicar la malaltia molt abans de l’aparició de símptomes. I la resposta és afirmativa. Anys o fins i tot dècades abans que es manifesti clínicament l’Alzheimer és possible detectar aquestes proteïnes, cosa que voldria dir que "de manera molt subtil", el cervell es va deteriorant. Tan subtil és el mecanisme que molts pacients no se n’adonaran fins a molts anys més tard.

"El cervell té mecanismes per fer front a la mort neuronal", diu Suárez-Calvet. La més habitual és aprendre a fer el mateix que ja feies per vies diferents. Per exemple, canviant petits hàbits o conductes que et fan més fàcil assolir allò que abans et sortia sol. Se sap, en aquest sentit, que algunes neurones allarguen les seves connexions i tornen a fer sinapsis com a resposta a aquests petits canvis que sovint es produeixen de forma inconscient. D’altra banda, enfortint la salut cardiovascular s’està veient que el cervell guanya resiliència.

L’equip ha desenvolupat noves tècniques que augmenten la sensibilitat per a la detecció d’aquestes proteïnes i treballa perquè, a més de la punció lumbar per a l’extracció de líquid cefaloraquidi, sigui possible detectar els biomarcadors en una mostra de sang. En les fases clíniques, ja és possible. L’estudi s’ha fet sobre 381 voluntaris sans que participen en el projecte Alfa, un dels primers a Europa a llarg termini.

"El que beneficia la salut del cor beneficia la del cervell"