Isma Prados: “No mengeu res que no es podreixi i que no mengessin els vostres avis”

Isma Prados (Sabadell, 1974) torna per fer el que més li agrada: “Divulgar l’alimentació saludable”. Ho fa amb un llibre, Cuina sana en 10 minuts (Amat Editorial), en què proposa receptes senzilles i ràpides, una fórmula perfecta en temps de presses.

En aquesta època en què tothom parla d’alimentació saludable, ¿tu creus que els catalans mengem bé o malament?

Segons la mitjana internacional, mengem millor que la resta. En primer lloc perquè Catalunya produeix aliments frescos tot l’any, a diferència d’altres països, sobretot del nord d’Europa. Nosaltres tenim una gran diversitat, i això vol dir riquesa: és un privilegi. I en segon lloc tenim un sistema de distribució alimentari públic fantàstic, que va començar amb el pla Cerdà i que garanteix que els petits productors portin el seu producte als mercats de les ciutats. Aquest sistema va néixer amb l’objectiu de garantir la diversitat de nutrients i això encara dura avui en dia. És un dels tresors més potents que tenim i ho hem de protegir. Altres ciutats, com Xangai i Vancouver, ho estan estudiant, perquè Barcelona és l’exemple i el referent en aquest àmbit.

És a dir, tenim aliments frescos tot l’any i una bona distribució. Però això vol dir que mengem bé?

Això garanteix una qualitat de vida, però és cert que en les societats desenvolupades s’ha disparat la presència de la proteïna animal i ha caigut el consum de fruita, verdura i llegums. Això porta a un desequilibri de les dietes. Jo crec que la clau és que la gent agafi consciència de la importància de menjar. Falta divulgació i educació.

¿Hauríem d’aprendre a menjar des de l’escola?

Totalment. S’hauria d’incloure als plans lectius, igual que hi és aprendre a llegir. Hauríem de saber què es una dieta completa. Abans de la Guerra Civil els catalans havien aconseguit l’autosuficiència alimentària, cosa que pocs pobles havien aconseguit. Però el problema han sigut els canvis que han vingut després i que han alterat la nostra dieta. Partim d’una cultura alimentària eminentment mediterrània i equilibrada, i hem de tornar a aquests orígens. El problema de les noves generacions és que no se’ls ha ensenyat a menjar així. No tenen els coneixements i diuen que no tenen temps. Opten per coses ràpides i fàcils, que sovint no són un menú complet.

Al llibre parles molt del concepte menú complet. Com són exactament aquest menús?

Un menú complet i equilibrat no té res a veure amb la quantitat de plats que mengem ni amb la recepta que seguim. Té a veure amb les diferents famílies d’aliments que combinem i la quantitat que en posem.

Quins aliments hem de combinar?

Perquè un menú sigui complet necessitem una ració de proteïna animal, una de farinacis i dues racions de fruita i verdura. També hem de controlar la naturalesa dels greixos -evitar que hi hagi massa greixos saturats- i vigilar la quantitat de sal. Així tindrem un menú complet.

I tu promets preparar-ne un en 10 minuts.

Sí, l’objectiu del llibre es oferir receptes per cuinar en 10 minuts, però amb la seguretat que el menú sigui complet i que els processos que apliquem siguin els més correctes. Per poder cuinar en 10 minuts hem d’aprofitar la capacitat de cocció que té gairebé tothom a casa seva: que són dos fogons i un microones. Jo proposo treballar en paral·lel i coure tres coses a la vegada aprofitant aquestes tres fons de cocció per avançar temps. També he seleccionat aliments saludables que es puguin coure ràpid. D’aquesta manera, tots els menús es poden fer en 10 minuts.

Vivim una època en què s’estan demonitzant molts productes, com el gluten, la lactosa o ara la carn vermella... Què n’opines?

Els eslògans mediàtics acostumen a fer molt de mal i, per exemple, l’informe de l’OMS sobre la carn vermella i la processada pot fer que ara es converteixin en el nou aliment demonitzat. Més enllà de demonitzar productes o aliments a mi m’agrada citar un articulista del New York Times que es diu Michael Poland. Ell diu que no hem de menjar res que no es pugui podrir i res que no mengessin els nostres avis. El tema és tenir equilibri i diversitat: són la clau per poder tenir una alimentació sana.

Al llibre dius que és millor consumir els aliments íntegres. Per què?

Sí, aquest és un bon consell. Els processos industrials als quals sotmetem els aliments els resten nutrients. Els humans estem dissenyats per menjar pomes i no succedanis empaquetats de poma. I també hi ha aliments que directament són calories buides, com el sucre refinat. Jo aconsello anar a buscar sempre la fórmula més natural de l’aliment que consumirem. Així garantirem que el que mengem és saludable.

Ara ja no surts a la televisió. Com et sents sense ser un xef mediàtic?

Això de xef mediàtic no ho he dit mai jo, ho dieu els mitjans. La gent encara em saluda pel carrer, no he desaparegut. Jo sempre he pensat que era molt conegut per una faceta de la meva feina i no per la meva vida personal, i això em deixava molt tranquil.