"La justícia penal ni ha servit ni serveix per prevenir aquests delictes sexuals"

Barcelona"No puc plorar, no puc expressar els sentiments". És el testimoni d'un dels quinze homes, la majoria de més de 70 anys, parlant a càmera directament sobre els abusos sexuals que van patir dins l'Església quan eren nens. Uns abusos que van convertir aquells menors en persones fredes i, aparentment, sense emocions. També una dona narra les agressions que va patir d'una monja en un centre religiós de Navarra. Todos lo sabían és el documental d'Iratxe Pérez sobre la violència sexual dins de l'Església catòlica. Al poble de la directora, Estella-Lizarra, hi viuen poc més de 14.000 habitants i, segons l'autora del documental, hi ha una "estimació de més de mil víctimes" d'abusos sexuals.

El documental s'ha projectat en el marc d'una jornada promoguda per la síndica de greuges de Catalunya sobre justícia restaurativa. Esther Giménez-Salinas ha destacat que el pitjor que van patir tots els nens i nenes que van ser abusats és la "impunitat" dels agressors, i ha posat també en relleu el paper dels progenitors en aquestes situacions. "Les mares van ser les grans encobridores de moltes coses", ha afirmat. El silenci que denuncia el documental per part de la societat i la cúpula eclesiàstica també hi era dins de les llars i sovint les mateixes mares de les víctimes ho amagaven.

En l'acte també hi ha participat la magistrada Carme Guil, presidenta del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME). La també jutgessa del penal a Barcelona ha assegurat que reivindicar la no prescripció dels delictes sexuals contra els infants és un engany per a les víctimes perquè és donar-los esperances falsament, ja que és "pràcticament impossible" demostrar fets comesos "40 anys" abans. "L'espai judicial és un espai de revictimització i frustració per a les víctimes. La justícia penal ni ha servit ni serveix per prevenir aquests delictes sexuals", ha argumentat Guil, que aposta per l'educació afectivosexual per "donar eines" als infants. "Per molt que incrementem la pena, l'abusador no pensa en si l'agafaran. Se surten amb la seva", ha afegit la magistrada.

Tant Guil com Giménez-Salinas han posat d'exemple la feina que va fer el Govern de Navarra apostant per la justícia restaurativa. L'exconseller Eduardo Santos va ser l'impulsor d'aquestes polítiques que van centrar-se en no posar el focus en el victimari ni oferir indemnitzacions, i que van néixer després de la denúncia d'un dels protagonistes del documental. Un home, el José Luis, que va patir abusos de petit i va perdre un germà que també havia estat víctima de pederàstia en un col·legi religiós de Pamplona. Moltes dècades després, aquest home va explicar-ho a la ràdio i va ser l'inici d'un torrent de supervivents que van sortir a aportar el seu testimoni. "No anem al penalisme màgic; no funcionarà", ha conclòs Santos.