Un escolanet de Montserrat, indemnitzat per no superar "el període de prova"

BarcelonaUna jutgessa de Manresa ha dictat una sentència inèdita respecte a l'Escolania de Montserrat. El cas afecta un escolanet que, després d'un curs intern a Montserrat, no hi va poder continuar estudiant perquè el centre va esgrimir que no havia "superat el període de prova". El procediment judicial ha posat sobre la taula els límits de l'autonomia organitzativa de les escoles privades i, finalment, la jutgessa ha donat la raó a la família, que va denunciar que l'expulsió havia estat "una decisió arbitrària". La sentència del jutjat de primera instància número 1 de Manresa ha condemnat l'Escolania de Montserrat a indemnitzar la família amb 15.000 euros.

El nen es va incorporar a l'Escolania el curs 2021-2022, quan feia 5è de primària, i a final de curs la família va rebre la notícia que no podria continuar el curs següent. L'infant havia passat diverses proves per accedir a l'Escolania, incloent-hi un test psicològic i proves de cant, i finalment va ser acceptat per les seves "excel·lents capacitats musicals" i un "bon nivell acadèmic". Per això, va passar a ser escolanet en règim intern.

Ja avançat el curs, al març, el prefecte de l'Escolania va advertir per e-mail als pares que no podia assegurar que l'infant superés el primer any de prova. Tal com recull la sentència, els avisava que el seu fill tenia "moltes qualitats en l'àmbit acadèmic i musical, però dificultats de caràcter personal". En altres reunions i missatges, en canvi, "els donava esperança" que pogués continuar. Els missatges del centre, afegeix la sentència, sempre eren "confusos i ambigus", i no esmentaven incidents concrets que poguessin sustentar la decisió que el nen no continués al centre.

"Cap episodi concret"

De fet, a partir de l'interrogatori al director del centre, la jutgessa conclou que no hi ha "cap episodi concret que sustenti la decisió" que el nen no pogués continuar a l'Escolania. La seva declaració al judici, diu la jutgessa, va estar "plagada de declaracions abstractes", i definia els problemes amb l'infant com "situacions insostenibles" i "problemes de convivència", però "sense detallar cap episodi concret". A més, la jutgessa apunta que l'alumne treia bones notes i que no se li havia obert cap expedient disciplinari, mentre que hi ha estudiants que sí que van continuar al centre després que se'ls obrissin expedients per faltes lleus o greus.

No va ser fins a final de curs que el centre va comunicar que l'infant no podria continuar a l'Escolania. En la demanda que va presentar la família, representada per l'advocada Noelia Rebón, al·legaven que fixar un període de prova d'un any en alumnes menors d'edat "és una clàusula abusiva". La demanda dels pares va trobar el suport de la Fiscalia, que també veu arbitrària l'actuació de l'Escolania i considera que s'han vulnerat drets fonamentals del menor.

Gairebé sense precedents

Es tracta d'un cas sense gaire jurisprudència, només una sentència del Tribunal Suprem que ja va dictar que l'expulsió d'un adolescent d'un centre privat havia estat arbitrària. La jutgessa de Manresa també ha tingut en compte les lleis catalana i espanyola d'educació, la llei de protecció del menor i l'article de la Constitució que recull el dret a l'educació. En concret, la llei espanyola d'educació regula la capacitat dels centres educatius privats per fixar normes pròpies i la seva autonomia organitzativa, si bé la jutgessa recorda que no és il·limitada. Per la seva banda, la llei de protecció del menor recull que els infants tenen dret a ser escoltats abans de prendre qualsevol decisió que els pugui afectar.

A partir d'aquesta base legal, la jutgessa constata que s'ha vulnerat el dret fonamental a l'educació del menor. També retreu a l'Escolania que el fet que el nen no pogués continuar al centre va ser "una decisió radical presa de manera unilateral i sense raons objectivades".

Indemnització

En la demanda, els pares denunciaven que l'Escolania de Montserrat no havia respectat les seves pròpies normes de funcionament, ja que va decidir que el seu fill no continués al centre quan ja no hi havia marge per preinscriure'l en un altre. Que la decisió es comuniqués tan tard ha estat un dels arguments de la família per reclamar una indemnització econòmica que pugui rescabalar el cost d'haver buscat un centre de característiques similars fora de Catalunya, ja que el nen va passar a estudiar al Real Colegio Alfonso XII de San Lorenzo de El Escorial.

Per la seva banda, l'Escolania de Montserrat ha negat haver expulsat l'alumne i ha mantingut que l'infant no havia "superat el període de prova". En resum, ha argumentat que "la decisió final per la qual el menor no podia continuar a l'Escolania de Montserrat es va deure a problemes actitudinals i no a l'arbitrarietat". Amb tot, la sentència també els ha condemnat a pagar les costes del procediment judicial.