A judici la indústria de xecs falsificats que va intentar estafar milions d'euros

BarcelonaEren un grup d'almenys 25 persones i es van posar d'acord per convertir-se en una macroindústria de falsificació de xecs que entre l'agost del 2011 i el febrer del 2012 va intentar estafar sistemàticament centenars de milions d'euros a diferents entitats bancàries de Catalunya. Moltes d’elles van desconfiar i no els van abonar el xec, però en tan sols set mesos d’activitat la trama va aconseguir un botí de prop de 639.000 euros. Deu anys després de la macroestafa, els processats s'asseuran al banc dels acusats a l'Audiència de Barcelona, a partir de dimarts. La Fiscalia els demana entre dos i set anys de presó.

El grup tenia una estructura piramidal: a la cúpula s'hi situaven els tres líders del grup, que, segons el fiscal del cas, seleccionaven les entitats que serien víctimes de l'estafa i establien el moment precís per obrir els comptes sense despertar sospites. Ells no s'embrutaven les mans, sinó que qui obria aquests comptes eren persones que el grup utilitzava com a mules i que disposaven de pocs recursos. De vegades feien servir la seva mateixa documentació per obrir el compte i, d'altres, presentaven carnets i papers falsificats que els proporcionava el mateix grup. A la part intermèdia de la piràmide organitzativa del grup s'hi situaven els falsificadors, que, a més de proporcionar aquesta documentació falsa per l'obertura dels comptes, eren els encarregats de produir massivament els talonaris a imitació dels autèntics.

Un dels falsificadors, que també formava part de la cúpula de la trama, era treballador de la Clínica Teknon. Part de la seva feina era validar els xecs dels proveïdors del centre mèdic. Per això la Fiscalia assegura que aquest home "manipulava" aquests xecs en favor de l'organització criminal per perpetrar l'estafa. Quan les entitats bancàries trucaven per validar el cobrament dels xecs, aquest home els donava compte del pagament de manera que l'estafa passava desapercebuda.

Amenaces

Les converses telefòniques intervingudes als acusats (i que consten al sumari del cas) demostren com els líders del grup es van fer valer d’amenaces per aconseguir que algunes de les persones a qui reclutaven com a mules i els seus controladors fessin les extraccions de diners per cobrar els xecs falsos. “Diu que el vell té por i que no vol anar al banc”, explicava un dels líders del grup a un altre. “Digues-li «mira, campió, això és molt fàcil, o el vell va al banc o seràs tu qui em deurà directament 14.000 euros, a més dels 8.000 que ja tens a la mà, i voldré que me’ls donis avui mateix»”.

Els líders de la banda també discutien sobre l’estratègia falsificadora. En una de les converses intervingudes pels investigadors, un d’ells li recrimina a un altre que falsifiqui xecs per quantitats tan elevades, i assegura que això acaba despertant més sospites entre els empleats de les oficines bancàries tant a l’hora d’ingressar-los com de cobrar-los. 

“N'ha caigut un a Barcelona”

Quan una de les mules que el grup tenia sota les seves ordres va acabar sent descoberta, els líders del grup van organitzar una estratègia per intentar treure tots els diners i desaparèixer. “N'ha caigut un a Barcelona, ho hem de treure tot”, va advertir un d’ells a la resta. Els estafadors van organitzar tres grups de mules per fer una extracció conjunta, el mateix dia, en tres localitats catalanes i, d’aquesta manera, apoderar-se de tots els diners que havien aconseguit estafar mitjançant els talonaris fraudulents, però la policia els va poder interceptar. 

En els escorcolls a casa dels líders de la banda vam trobar tots els estris necessaris per falsificar els talonaris: ordinadors portàtils, impressores, escàners, guillotines, paper… També hi van trobar documentació falsificada i diversos telèfons mòbils. La Fiscalia demana una condemna més alta per als líders de l’estafa, així com que retornin (entre tots) els gairebé 639.000 euros que sí que van obtenir a l'estafar les entitats bancàries, mentre que per a la resta de participants es tracta de condemnes a partir de dos anys de presó que es poden substituir per l’expulsió d’Espanya en el cas dels processats d’origen estranger. El judici, que començarà dimarts, s'allargarà fins a finals de febrer.