Seguretat
Societat  /  Justícia 23/06/2022

Les investigacions judicials evidencien les mancances del foam

Un jutge imputa tres mossos més per les lesions a un home que va perdre un testicle

4 min
Tres agents dels Mossos amb llançadora de foam durant les protestes pro-Hásel a Barcelona el febrer de 2021

BarcelonaDes de la tardor del 2019 s’han obert set investigacions judicials per persones ferides per l’impacte d’un projectil foam dels Mossos d’Esquadra, de les quals tres han quedat bòrnies, una pateix les seqüeles d’un traumatisme cranioencefàlic i una altra ha perdut un testicle. De l’anàlisi de les causes se'n destil·la el canvi de discurs del cos respecte d’aquests projectils i s’evidencien les mancances d’una eina antidisturbis que va agafar protagonisme després que el Parlament prohibís les pilotes de goma. Entitats en defensa dels drets humans com Irídia fa temps que en demanen l’eliminació, un extrem que també s’ha posat sobre la taula en la comissió d’estudi sobre el model policial del Parlament.

Fins a nou agents antidisturbis dels Mossos han estat investigats per l’ús del foam. Els últims són tres escopeters que eren a la zona en el moment en què un jove va rebre l’impacte d’un projectil que li va fer perdre un testicle durant les protestes per la celebració del consell de ministres a Barcelona el desembre del 2018. Segons ha pogut saber l’ARA, el jutge els ha citat a declarar com a investigats al setembre. Dos escopeters i el seu superior continuen també amb aquesta condició pel projectil que va rebentar un ull a una manifestant en les protestes pro Hasél del 2021. Tres mossos més van ser investigats pel cas del jove que va perdre un ull per foam en les protestes postsentència del Procés a l’aeroport del Prat, malgrat que la jutge els va exculpar per la impossibilitat de determinar qui havia disparat el tret lesiu.

Des d’Irídia, que està personada en totes les causes per lesions per foam, s’apunten tres mancances principals: la precisió de les armes de foam, la seva lesivitat i la manca de traçabilitat per determinar qui va disparar els projectils. Precisament, les investigacions pel cas de l’aeroport i les protestes pro Hasél evidencien com ha canviat el discurs sobre la precisió d’aquestes armes. Segons consta a la causa de l’aeroport, un dels subinspectors que va declarar com a testimoni va explicar que els Mossos utilitzaven el foam per a “trets selectius i discriminats”, tot i que va admetre que en un dispositiu com el d'aquell dia “no era viable” apuntar algú en concret. En canvi, tant un sergent com el cap dels antiavalots que van declarar en el cas de les protestes pro Hasél van descartar que fos una arma precisa . “El protocol permet disparar a la part superior del cos: si són conscients que és una arma poc precisa estan assumint també que pot impactar al cap i la cara”, recorda l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa.

Segons Irídia, el protocol dels Mossos autoritza els escopeters a disparar el foam a una distància inferior a la que recomana el fabricant, cosa que Franquesa considera que el converteix en una arma més “lesiva”. Entre el 2018 i el 2022 cinc persones han patit greus lesions per l’impacte de foam, tres de les quals a l’ull, “i això que durant el 2020 pràcticament no es van produir operatius d’ordre públic per la pandèmia”, subratlla Franquesa. De moment, el cos ha canviat el protocol , que ara especifica que els Mossos no poden apuntar al cap ni al coll, ni reciclar les bales ja utilitzades. En el seu informe a la comissió d’estudi del Parlament, l’entitat denuncia la manca de traçabilitat del foam: en cap de les investigacions s’ha aconseguit de moment determinar quin agent va disparar el tret lesiu i, de fet, dos dels casos s’han arxivat per aquest motiu.

Un futur gens definit

Des del 2014 els Mossos tenen prohibides les pilotes de goma perquè així ho va acordar una comissió del Parlament i des del novembre de l’any passat està en marxa una nova comissió parlamentària que té la finalitat de decidir, entre altres aspectes, què passa amb el foam. Una eina que, segons el preacord d’ERC i la CUP per constituir el Govern, s’havia de deixar de fer servir si no es publicava el seu protocol d’ús. El departament d’Interior va difondre el funcionament del protocol sense el document complet, fet que no va convèncer la CUP, però l’actual conseller, Joan Ignasi Elena (ERC), ho va donar per bo. Elena tampoc s’ha volgut mullar sobre el foam i sempre s’ha remès a l’acord que prengui la comissió del Parlament. Fins ara, l’únic canvi que ha fet és el de no poder apuntar al cap ni al coll.

Però encara és massa aviat per saber què decidiran els partits polítics. La comissió la presideix la diputada de la CUP Dolors Sabater, que en declaracions a l’ARA explica que “fins que no acabin les compareixences” no es preveu que comencin les negociacions. L’acord de creació de la comissió marca un termini d’un any perquè intervinguin tots els ponents i Sabater assegura que “es manté” aquest calendari. Tanmateix, fins ara el foam no ha protagonitzat gaire les sessions perquè els dos primers blocs estaven dedicats als diferents models policials i a les tasques de proximitat, prevenció i mediació: de totes les compareixences, la d’Irídia és l’única que va abordar a fons aquesta eina.

Però, precisament, un dels blocs que queda pendent és el d’ordre públic, el que toca ara, i els altres dos són el d’informació i el de mecanismes de control, fiscalització i transparència. “La comissió ha programat veus molt diverses”, defensa Sabater, que considera que s’estan “nodrint” d’intervencions tant de proximitat com d’arreu del món. La diputada de la CUP admet que “cada grup va fent la seva feina interna” amb els missatges que ja han sentit a la comissió, però deixa clar que per poder treballar en un acord abans han de passar-hi el centenar de compareixents: “Hem d’esperar fins al final”. El futur del foam no està gens definit, com també reconeixen fonts d’ERC de la comissió. “És molt d’hora per a les conclusions”, coincideixen a dir, perquè recorden que el pes d’aquesta decisió recaurà en les sessions dedicades a l’ordre públic i els mecanismes de control.

Tres grans mancances i un canvi de protocol
  • Precisió Inicialment, tant públicament com a través de les declaracions en seu judicial, els Mossos defensaven el foam com una arma precisa, un discurs que ha canviat a partir del cas de la jove que va perdre un ull a les protestes pro-Hasél.
  • Lesivitat Entre 2018 i 2022, cinc persones han resultat ferides de gravetat per l'impacte d'un projectil foam: tres han quedat bornis, una va patir un traumatisme cranioencefàl·lic i una altra va perdre un testicle.
  • Traçabilitat En cap de les set investigacions obertes fins ara s'ha aconseguit determinar qui va disparar el tret de foam lesiu. Dos dels casos s'han arxivat per aquest motiu.
  • Novetats en l'ús El 30 de març Interior va canviar el protocol d'ús del foam que ara prohibeix "apuntar expressament al cap o al coll de la persona que sigui l’objectiu de la intervenció", així com reciclar les bales per entrenaments.
stats