Salut mental

Més de la meitat dels presos tenen problemes de salut mental

La Generalitat i l'entitat Justícia i Pau demanen mesures alternatives perquè els delinqüents amb patologies psiquiàtriques no acabin en règim tancat

3 min
Una cel·la de la presó Model

Barcelona¿La presó és un espai adequat per tractar persones amb patologia mental? Tant la direcció de Presons de la Generalitat com l'entitat Justícia i Pau asseguren que no i demanen més eines per diagnosticar abans les patologies que arrosseguen moltes de les persones que cometen un delicte perquè els jutges les puguin tenir en compte a l'hora d'acordar o no l'ingrés entre reixes o de validar si compleixen condemna en règim obert o tancat. I és que l'última radiografia que ha fet l'entitat partint del programa de salut penitenciària de l'Institut Català de la Salut dibuixa una incidència de les malalties mentals a les presons set vegades superior a la de la resta de la societat: més de la meitat dels interns que compleixen condemna a Catalunya arrosseguen alguna mena de malaltia mental.

Els quadres més freqüents entre els reclusos són d'ansietat i trastorn de la personalitat, dues malalties mentals cada cop més presents entre la població penitenciària, segons l'estudi. Gairebé un 40% dels interns i internes pateixen ansietat i cal parlar en femení també perquè, tot i que les dones recluses suposen només el 6% del total de presos, són les més afectades per aquesta patologia: més de la meitat la pateixen i un 20% tenen diagnosticat un trastorn de personalitat.

A l'hora d'explicar aquesta incidència més gran de les malalties mentals a les presons, els autors de l'estudi esmenten uns quants factors, com ara la progressiva desaparició dels centres d'internament psiquiàtric, l'augment de persones sense recursos i en risc d'exclusió social i l'augment del consum de drogues. També alerten que per més esforços que faci l'administració de justícia per atendre aquestes persones, la presó no és el millor lloc i sovint acaben "hipermedicalitzats": "Hem de reduir el règim tancat a supòsits molt greus", assegura l'advocada Núria Sastre, una de les autores de l'informe.

Sastre considera que cal més control a les presons, millorar l'atenció als "antecedents familiars i personals" dels interns per poder diagnosticar-los abans i millor, externalitzar els centres psiquiàtrics penitenciaris –a Catalunya totes les presons tenen la seva pròpia unitat psiquiàtrica, en total 200 llits–, potenciar el règim obert que permet només anar a dormir a la presó entre setmana "com a opció preferent" per als interns amb una malaltia mental i els seguiments un cop la persona ha complert la condemna i és excarcerada. També és partidària d'evitar el règim d'aïllament així com les immobilitzacions, que "agreugen la patologia mental", i restringir-les únicament als "casos veritablement greus". Segons l'estudi, entre l'1 de maig del 2021 i el 30 d'abril passat, a les presons catalanes es van acordar 997 aïllaments, un 2,6% més que en el mateix període del 2020-2021, i es van produir 382 regressions de grau a un règim penitenciari més dur, gairebé un 31% més.

Conscienciar la judicatura

Sastre també demana més formació i conscienciació entre la judicatura a l'hora de tenir en compte la malaltia mental d'una persona que ha comès un delicte i com s'ha d'abordar el tractament dins i fora de la presó, tant jutges com fiscals i advocats. Hi coincideix la Generalitat, que focalitza en aquest punt la crítica. "Quan un noi amb discapacitat mental acaba a la presó és que falla tot", apuntava Paula Montero, directora general d'Afers Penitenciaris de la Generalitat, en la presentació pública de l'estudi. Montero assegura que els jutges s'haurien d'"assessorar" sobre l'estat mental dels delinqüents abans de decidir si han d'ingressar preventivament o no a la presó o de dictar la condemna, com passa en l'àmbit de la justícia juvenil. "Això estalviaria que moltes persones arribessin a la presó".

Montero ha assegurat que, un cop dins, el personal de tractament de les presons intenta avaluar aquestes persones, fer-ne seguiment i aplicar-los els protocols antisuïcidi i d'autolesions. I afegeix que es volen crear més unitats especialitzades per tractar les diferents patologies de salut mental. "Ens preocupa i ens ocupa", ha conclòs.

stats