Societat  /  Justícia 14/06/2022

Roger Español i quatre policies nacionals, a un pas d’anar a judici per l’1-O

El jutge veu “escomesa a agents de l’autoritat” de l’home a qui van rebentar l’ull

4 min

BarcelonaDesprés de més de quatre anys i mig d’investigació, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha deixat a un pas d’anar a judici Roger Español i quatre policies nacionals per les càrregues de l’1-O. El jutge Francesc Miralles processa Español perquè veu “escomesa a agents de l’autoritat” de l’home a qui els agents van rebentar l’ull amb una bala de goma. Pel que fa als quatre policies, un és l’escopeter que va disparar la pilota que va lesionar Español: segons el magistrat, “va incomplir les mesures de seguretat” sobre com fer servir el material d’antidisturbis. Un altre dels processats és el màxim responsable de l’actuació policial, “que va ser el primer” que va utilitzar la porra contra les persones assegudes a terra a l'Escola Ramon Llull de Barcelona. Hi ha dos policies més processats que, segons el jutge, també van fer servir la porra “incomplint la normativa” sobre el seu ús. En canvi, el magistrat exculpa els altres set agents que també estaven investigats per aquesta actuació.

En la interlocutòria de processament, de 12 pàgines, el jutge justifica que les gravacions mostren que Español, abans que rebés el tret a la cara, va “escometre en més d’una ocasió els agents”. Menciona que va “llançar una tanca metàl·lica” a un d’ells i també va donar una puntada de peu a una altra tanca que va “xocar per darrere” amb un policia, sense constància que res causés cap lesió. És l’únic paràgraf de la descripció que fa el magistrat de les càrregues de l’1-O al carrer Sardenya de Barcelona, a l’Institut Ramon Llull, en què argumenta el processament contra Español. La resta estan dedicats a la intervenció policial.

El jutge explica que l’agent UC50 –el màxim responsable de l’actuació– va començar a utilitzar la porra i dos antiavalots més –UC53 i UC51, també processats– van seguir-lo fent el mateix. Al cap de pocs segons se sent una primera detonació, “possiblement salves sense munició”. Les furgonetes de la Policia Nacional encenen les sirenes i baixen pel carrer Sardenya en direcció a la Gran Via de les Corts Catalanes, “a poca velocitat i escortades per agents”. Segons el relat del magistrat, una persona amb la cara tapada llança una tanca a un vehicle policial i un home agafa una altra tanca “mentre es continuen sentint detonacions”. Els agents van baixant pel carrer Sardenya i els manifestants deixen d’avançar.

Els policies apunten amb les escopetes de bales de goma i es produeixen “repetits trets”. En les imatges d’una càmera es veu Español assegut a terra: “Seguint aquest vídeo, no s’observa advertència dels agents que es farà servir la força, si bé la seva actitud física és indicativa que alguna cosa passarà”. El jutge explica que, segons l’informe policial, es van disparar 17 pilotes de goma. Un dels trets va colpejar la cama d’una persona i un altre la cara d’Español, que va caure a terra i va patir greus lesions. El magistrat recorda que la pericial videogràfica feta pels Mossos d’Esquadra va determinar que la bala xocava primer a terra i rebotava en direcció a Español i que l’agent que la disparava va ser identificat com a UC563, l’escopeter ara processat.

L’ordre de disparar, que es pot sentir a les gravacions, recull el jutge, la va donar el comandament UC50. Basant-se en les imatges, el magistrat també considera que els trets de les pilotes de goma “no sembla” que complissin la circular sobre el material d’antidisturbis perquè no respecten la distància mínima de 25 metres ni existeix “la situació excepcional, amb agressions directes i de perillositat extrema exigida”, perquè es pugui disparar la bala.

Identificació “de manera clara”

El codirector d’Irídia, l’advocat Andrés García Berrio, que és l’entitat que representa Español, qualifica de “positiu” el processament de l’escopeter, que van identificar “després de molta feina”, com més tard van validar els Mossos. “És el primer cop que s’identifica de manera clara qui va fer el tret”, assegura García Berrio, que també veu “positiu” el processament del comandament de la intervenció. "És un pas endavant contra la impunitat". Tanmateix, el penalista lamenta que el jutge hagi descartat processar els altres comandaments que eren sobre el terreny i que no hagi esperat a tenir un informe dels Mossos de quants trets s’havien disparat contra Español per prendre la decisió.

La investigació per les càrregues a l’Escola Ramon Llull és una peça separada de la causa que el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona té oberta per les càrregues policials de l’1-O a la ciutat. El jutge va dividir la causa en diferents peces, una per a cada escola on es van registrar votants lesionats. Més de 200 persones van denunciar haver estat víctimes de l'actuació policial. Algunes de les peces, però, han acabat arxivades perquè no s'ha pogut identificar el policia que va realitzar l'acció. Actualment hi ha una quinzena de peces obertes i fins a una cinquantena de policies nacionals més investigats, entre ells els caps de nucli, que eren els màxims comandaments a peu de carrer. En canvi, no s'ha pogut depurar cap altra línia de comandament ni arribar al responsable polític de les ordres. L'Audiència de Barcelona va exculpar el cap dels agents antidisturbis espanyols , José Miguel Ruiz Iguzquiza, que aquell dia feia servir el sobrenom de Mart, el déu romà de la guerra. El jutge va interrogar el coordinador policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, però com a testimonis.

stats