Societat 03/06/2021

Un jutge encarrega als Mossos investigar si el Govern va prevaricar amb les vacunes de la policia

Salut va vacunar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al maig, després que el TSJC ho ordenés

Ara
3 min
Agents de la policia espanyola

BarcelonaUn jutge de Barcelona ha encarregat als Mossos d'Esquadra que investiguin si la Generalitat va prevaricar al no vacunar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya amb el mateix percentatge que la policia autonòmica fins que l'abril passat l'hi va ordenar la justícia. Així ho ha acordat el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona en una interlocutòria, avançada per El Mundo i a la qual ha tingut accés l'agència Efe, en què acorda incoar diligències prèvies arran de la denúncia contra la Generalitat interposada pel sindicat de la Policia Nacional Jupol i l'associació de la Guàrdia Civil Jucil pels delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors.

A més d'encarregar la investigació als Mossos, el jutge també ha decidit remetre la denúncia de Jupol i Jucil a la Fiscalia perquè sol·liciti les diligències que estimi oportunes per determinar si la Generalitat va incórrer en algun delicte en el procés de vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar el 27 d'abril passat a la Generalitat que "sense cap excusa" garantís "immediatament i sense dilacions" la vacunació als agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya perquè amb deu dies aconseguís la mateixa proporció que en els Mossos, com finalment va acabar passant.

El Govern va vacunar els agents d'aquests cossos al maig, després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) donés a la Generalitat un termini de deu dies per garantir la mateixa proporció de dosis que s’havien posat als Mossos d’Esquadra. La secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC va urgir la Generalitat a l'estimar la mesura cautelar sol·licitada per Jupol i Jucil perquè la conselleria de Salut, llavors liderada per la republicana Alba Vergés, comencés a vacunar contra el covid de manera immediata i generalitzada els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. L'alt tribunal català va apreciar llavors una "aparença de discriminació" en perjudici dels funcionaris de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el procés de vacunació contra el coronavirus a Catalunya.

Per al TSJC, eren "eloqüents" les dades aportades per la Generalitat en aquest procés, en què la conselleria de Salut va detallar que el 22 d'abril estaven vacunats a Catalunya el 80,3% dels efectius dels Mossos d'Esquadra, el 79,1% de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el 71,2% de les policies locals, el 9,9% de la Policia Nacional i el 6,3% de la Guàrdia Civil. La Generalitat va acatar l'ordre del TSJC i el 8 de maig ja havia vacunat més de 3.700 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, cosa que equiparava la seva situació a la dels Mossos d'Esquadra. 

En el seu dia, el departament de Salut va explicar que la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va trigar a arrencar per problemes en el lliurament del cens per part dels mateixos cossos. A més, fonts de Salut van argumentar que es van posar traves a la vacunació en punts AstraZeneca, on s'administraven les dosis a tots els col·lectius essencials, i que des d'aquests dos cossos de seguretat havien reivindicat una vacunació "a la carta", amb espais d'administració a les mateixes casernes i comissaries, en funció dels torns de treball. Finalment, quan es van posar d'acord amb punts de vacunació mòbils, segons Salut, es va haver d'aturar la inoculació per la suspensió cautelar de l'ús de la vacuna d'AstraZeneca. En la represa d’aquesta vacuna, tant agents de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil van quedar afectats per la limitació d’edat fixada pel ministeri de Sanitat, que va vetar-la als menors de 60 anys de tots els col·lectius essencials, sense excepcions.

stats