L'alcaldessa amb despatx a l'Ajuntament i a l'ambulatori
La republicana Daniela Lleixà compagina el càrrec institucional a Mas de Barberans amb el d'infermera al petit consultori
Mas de BarberansQuan Daniela Lleixà s'estrenava, el juny passat, com a nova alcaldessa de Mas de Barberans, una veïna del poble de 84 anys la va aturar pel carrer i li va demanar si podia acompanyar-la a casa perquè li havia d'entregar un objecte especial, sense donar gaires més explicacions. "I en aquell moment vaig dubtar si m'ho demanava com a alcaldessa, com a infermera del poble o a títol particular", explica Lleixà. Mas de Barberans és un poble del Montsià que no arriba a 600 veïns. "Sempre intento separar cada rol. I la gent ho respecta".
La veïna la va fer entrar al menjador i li va entregar un pot de llauna amb bitllets i monedes. Hi havia 2.283 pessetes de l'època de la República i una llista amb els socis del Centre Republicà del Mas de Barberans, del final dels anys 20. Com a filla de qui va ser tresorer de l'entitat, la dona feia anys que custodiava tot allò que el seu pare havia amagat per evitar represàlies durant els primers mesos de la Guerra Civil. La dona volia traspassar aquest llegat històric, "de valor més emocional que material", a Lleixà per "la confiança que li generava veure per primer cop en democràcia una alcaldessa, dona i republicana", reflexiona l'alcaldessa. A les eleccions municipals del maig passat, Lleixà, que es va presentar per ERC, va trencar amb la dinàmica consolidada de 44 anys de governs del PSC, que havia aglutinat sempre tot el vot d'esquerres. Precisament el besavi de l'alcaldessa havia estat alcalde republicà del municipi als anys 30, així que el traspàs dels diners adquireix per a Lleixà un simbolisme especial, perquè "era com tancar un cercle".
Però en aquell joc de confiances també hi confluïa una altra variable: la seva condició d'infermera. Des de fa uns dos anys Lleixà, membre del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (Codita), treballa al consultori local del Mas de Barberans, i això li ha permès establir "un vincle molt directe" amb els seus veïns, assegura, i admet que les posicions d'infermera i alcaldessa tenen més en comú del que a primer cop d'ull pot semblar. Les sanitàries despleguen "empatia, un dels passos essencials per a la cura", relata Lleixà, que subratlla la importància de "saber escoltar i obrir-se al pacient". "Quan una persona surt de la consulta, ha de tenir la sensació que ha estat atesa de la millor manera possible", diu. Aquesta manera de fer és la que practica al despatx municipal. "La gent coneixia el meu tarannà, i això crec que m'ajudarà a posar en pràctica una política més propera", conclou.
El reptes del món rural
Mas de Barberans és a l'interior de la comarca del Montsià, al peu del massís dels Ports. Cap a l'est, el nucli toca a la plana, però és a prou altura per gaudir de les vistes panoràmiques sobre l'extensa vall de l'Ebre, entre un mar d'oliveres, els camps d'arrossars del Delta, i les serres de Cardó i del Montsià a l'horitzó. Ara bé, el privilegi de viure en aquest entorn natural agraït té la seva cara B: la població del món rural va envellint i, des del punt de vista demogràfic, minva progressivament. Conscient que revertir aquesta situació serà complicat, la nova alcaldessa sosté que és essencial que els pobles petits mantinguin els serveis bàsics: des d'una escola fins a una vida associativa rica, passant per l'atenció sanitària propera i curosa amb la gent gran. "Hem d'obrir el debat sobre com ha de ser la sanitat a mitjà i llarg termini. Des dels pobles hem d'incentivar aquest debat, però al final és un tema que s'ha de plantejar a més gran escala", admet. En aquest sentit, apunta que és essencial trobar complicitats amb les institucions supramunicipals, però també, assenyala, cal incloure la societat i els col·legis professionals sanitaris. La seva mirada com a professional de la salut apareix constantment a les converses: "En realitat sigui com a alcaldessa, sigui com a infermera, el que m'agrada és cuidar de la gent del meu poble".
