L'escola del barri de Can Clos que va vèncer Goliat
Els plans del Consorci van topar amb la lluita d'unes famílies unides defensant un projecte educatiu familiar
BarcelonaQuan els representants polítics van anar sortint de la reunió virtual, els pares i mares i els mestres de l'Escola Can Clos de Barcelona van esclatar d'alegria, van brindar amb cava i van plorar d'emoció. Els acabaven d'anunciar oficialment que el Consorci d'Educació descartava "de forma definitiva" el tancament del centre, creat ara fa 50 anys al barri de la Marina del Prat Vermell, a la falda de Montjuïc. Després de mesos de lluita, ho havien aconseguit. Aquesta és una història de David contra Goliat, de com la lluita de les famílies d'una escola humil d'un barri oblidat ha vençut els plans de l'administració.
Feia només dos mesos que l'Anna era la directora de l'Escola Can Clos quan la van citar al Consorci per informar-la que valoraven el projecte educatiu del centre però que calia reduir despeses i convertir dues escoles d'una línia en una escola de dues línies. Els rumors de tancament, que sempre han planat sobre un centre amb poca matrícula, esdevenien una amenaça definitiva: l'Escola Can Clos tancaria a final de curs per fusionar-se amb l'Escola Enric Granados, també de baixa matrícula però que estrenava un nou edifici al passeig de la Zona Franca. Els plans del Consorci, però, van topar amb l'oposició frontal d'unes famílies unides per defensar l'escola dels seus fills.
"Es pensaven que no seríem capaços de mobilitzar-nos així", afirma Laura Martínez, la secretària de l'AMPA. "Aquí no deixem els nostres fills i marxem. Aquí ens impliquem. Les famílies que van fundar el barri van lluitar per tenir una escola. ¿I es pensaven que ara no lluitaríem?", diu Mònica González, presidenta de l'associació. De manera que van preparar manifestacions i manifestos, van implicar el barri per salvar l'escola i van moure cel i terra per explicar la seva lluita més enllà del districte. En reunions amb el Consorci, van defensar amb contundència el projecte de l'escola. "Tenim mala fama i estem estigmatitzats i aïllats en un cul-de-sac, però els vam donar tots els arguments per mantenir l'escola", reivindica Martínez. Els repassa en veu alta: "Estem en un entorn natural privilegiat, els nostres fills experimenten amb la natura, fora de la contaminació acústica i atmosfèrica. No ens podien canviar el projecte educatiu en plena transformació pedagògica. L'equip humà, des dels docents fins al conserge i els treballadors de la cuina, són una família. I l'escola és el paradigma de l'escola inclusiva, perquè aquí els nens amb dificultat no van al darrere, van al davant".
"Aquest entorn no el trobes enlloc"
La direcció del centre s'emociona sentint les mares. "Si no hem tancat és per les famílies", diuen. Els pares i mares tenien clar que ho havien d'intentar, perquè aquella era l'escola que havien triat per als seus fills. "Jo sempre havia anat a escoles tristes, de ciment. Visc aquí i veia els nens fent activitats a l'aire lliure. Quan vaig ser mare no ho vaig dubtar", explica la Laura. "Aquest entorn no el trobes enlloc", afirma la Mònica, mentre per les finestres de l'escola es veu el verd de Montjuïc i l'enorme hort del pati.
En una reunió virtual amb els màxims responsables del Consorci, gairebé un any després de l'anunci de la fusió, els van confirmar finalment que no tancarien el centre. Les famílies van pressionar perquè l'administració s'hi comprometés per escrit i van donar el vistiplau a la nota de premsa que l'Ajuntament va enviar als periodistes, en què informava de "l'aposta per la continuïtat de l'escola" i la inversió d'1,5 milions d'euros per fer reformes estructurals i millores al centre. "Des del moment que es va plantejar la fusió, les famílies han reivindicat la continuïtat de l’escola i han plantejat a la direcció política del Consorci elements que l'han fet decantar finalment per la continuïtat", admetia el comunicat.
La direcció, per fi, respira tranquil·la, amb la seguretat que podrà seguir tirant endavant el seu projecte educatiu, molt familiar, i ara volen que més famílies coneguin l'escola, la visitin i hi apuntin els fills. Però la lliçó més important l'han donat les famílies: "El Consorci no sabia que hi havia pares i mares aquí que defensarien així l'escola. Les famílies han aconseguit no tancar-la, cohesionar el barri i una inversió d'1,5 milions".
