Una llei acaba amb les tuteles de les persones amb discapacitat i els dona plena autonomia

BarcelonaRaquel Manzano tenia 19 anys quan per sentència judicial va quedar legalment sota tutela. El jutjat va considerar que la seva discapacitat intel·lectual la incapacitava per decidir sobre aspectes bàsics i quotidians de la seva vida. “Ningú em va explicar ni em va preguntar res, només sabia que a partir de llavors em prenien tots els drets i necessitaria un permís per a tot”, rememora. No obstant això, ha demostrat ser una dona autònoma i amb un gran sentit de la responsabilitat, i als 40 anys treballa en el servei de neteja d’un hotel, viu amb la seva parella i la tutela total ha quedat limitada a acompanyar-la en qüestions de patrimoni i de salut.

Com Manzano, només a Catalunya hi ha més 8.000 persones amb demències, discapacitat intel·lectual o amb una malaltia mental greu que estan sota el paraigua d’entitats tutelars. En alguns casos per l’absència de familiars; en d’altres, perquè els familiars no se'n fan càrrec. No hi ha dades de quants incapacitats legalment estan sota la protecció familiar. En els pròxims tres anys, als jutjats especialitzats se’ls gira feina, perquè hauran de revisar tots els expedients oberts i valorar el tipus d'assistència i protecció que necessita cada cas. 

La tutela, però, ja és història. Aquest 3 de setembre entra en vigor la llei 8/21 que modifica una desena de normatives per acabar amb les incapacitacions judicials, les tuteles i les pàtries potestats rehabilitades o prorrogades de persones majors d’edat perquè aquests col·lectius conservin la voluntat i la capacitat total de decidir amb “suports”. El nou model situa a Catalunya com a eix central la figura de l'assistent personal (la família o les entitats sense ànim de lucre autoritzades) per a la cura “primordialment assistencial”, incloent-hi el suport a la gestió econòmica i emocional. En casos de conflicte d'interessos, apareix el defensor judicial, anomenat pel jutjat.

Voluntats i desitjos

Per a Sílvia García Nogué, secretària tècnica de la Coordinadora Tutelar d’Associació Catalana d’Entitats, la 8/21 suposa un “canvi de paradigma”, perquè es passa de la via de la incapacitació a un sistema allunyat del paternalisme, “basat en el respecte als desitjos, les voluntats i les preferències” d’aquestes persones i en donar-los suport en “la planificació personal i la seva autonomia”.

La llei implica canvis en normes tan dispars com el Codi Penal, la llei hipotecària, la del notariat, la d’enjudiciament civil o la del Registre Civil, i a Catalunya la Generalitat també haurà d’adequar el Codi Civil català al nou sistema. Fa tretze anys que el govern espanyol va ratificar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada a Nova York dos anys abans, i que consagra l’equiparació de drets. L’ONU havia recriminat la tardança espanyola de posar al dia el seu ordenament jurídic i eliminar així les “discriminacions estructurals” del col·lectiu. En aquest temps hi ha hagut avenços, i molts jutjats especialitzats en tuteles ja demanen el parer dels afectats i, també en l’àmbit legal, s’han esborrat les traves que els impedia el dret a vot a les eleccions i s’han prohibit les esterilitzacions forçoses per a les persones –sobretot dones– amb una incapacitació judicial.

Filosofia tutelar

Les entitats tutelars també han anat fent guiant-se per la filosofia de fer “partícips del seu pla de vida” les persones tutelades, relata Maite López, directora de l’Entitat Tutelar del Garraf, que explica com han anat demanant als jutjats la revisió de les mesures perquè, tant com sigui possible, sigui l’afectat “qui tingui l’última paraula”. És el cas de Manzano, que va plantejar un canvi de la seva incapacitat a Som Fundació, l'associació que l'"acompanya", que hi va estar d'acord. La primera sentència "no era l'adequada", admet Estefanía González, la seva referent social, que assenyala com es dicten sentències massa restrictives.

De la incapacitació total, Manzano va passar a la curatela, la figura civil que li dona suport emocional i que protegeix el seu patrimoni, sobretot –apunta González– per evitar els abusos i aprofitaments de tercers i vetllar per una gestió econòmica correcta. “Jo així em sento més tranquil·la”, diu la dona, que afegeix que la seva idea és seguir amb el “suport” en els temes econòmics però "amb signatura".

La gestió econòmica

Per a Isabel Bravo, 54 anys i resident a Viladecans, la incapacitat parcial va ser un alleugeriment, perquè, confessa, portar al dia l’economia domèstica se li “feia una muntanya”. La dona viu amb un germà més jove amb una malaltia mental i tots dos cobren una pensió no contributiva que els donava per anar tirant, però van tenir problemes per pagar factures i estar al corrent de les despeses bàsiques. El novembre del 2019 els serveis socials municipals li van suggerir que “estaria millor” si es deixava aconsellar per una associació, i així va passar a tenir una curatela amb aquesta entitat del Garraf.

La gestió dels diners és una de les qüestions més delicades, i Maite López assenyala que sense la tutela caldrà trobar l'equilibri entre "la defensa de la voluntat" d'aquestes persones i "els riscos" que assumeixen al disposar lliurement d'ingressos o herències per evitar que quedin "desprotegits" davant d'interessos i enganys. Fins ara, aquestes entitats passen auditories internes i externes sobre els moviments del patrimoni dels seus tutelats.

Per a les persones amb un deteriorament cognitiu greu que els impedeixi manifestar la seva voluntat, a Catalunya l'assistent haurà d'actuar d'"acord amb el que haguessin volgut que es fes", assenyala la responsable de la Coordinadora.