Societat 22/02/2022

La primera llei educativa balear s'aprova amb el català com a única llengua vehicular

El PP, Cs i Vox voten en contra del projecte de llei i anuncien que la portaran al TC

4 min
El conseller d'Educació, Martí March, s'abraça amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, després d'aprovar-se la llei educativa

PalmaLes Illes Balears ja tenen la seva primera llei educativa, gairebé 25 anys després d'assumir les competències en educació. El Parlament illenc ha aprovat la normativa aquest dimarts en un ple en què la polèmica al voltant del model lingüístic ha monopolitzat bona part del debat i ha acabat decantant les votacions de la dreta. El Partit Popular, Ciutadans i Vox hi han votat en contra, mentre que El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera han donat suport a la llei junt amb els partits del Pacte (PSOE, Més per Mallorca i Podem).

Així, la llei neix sense el consens que desitjava el conseller d'Educació, Martí March, i que ha mirat d'aconseguir els darrers mesos negociant amb els diferents grups parlamentaris. Fins dilluns, estava oberta la possibilitat que el PP s'abstingués, perquè el Pacte els havia acceptat l'esmena que preveia el castellà com a llengua vehicular , juntament amb el català. Però el darrer gir de guió, amb la retirada de la vehicularitat de la llengua castellana a l'últim moment, ha acabat fent que els populars donessin un no rotund a la llei.

D'entrada, els partits del govern balear havien acceptat incloure en l'articulat que el castellà seria llengua vehicular a canvi que el PP no votés en contra de cap dels articles que fan referència al model lingüístic. Però en una reunió amb la conselleria la setmana passada, els populars van informar que hi votarien en contra perquè no s'incloïa el mínim del 25% de classes en castellà i, com a resposta, els partits del govern van modificar el text in extremis, que va tornar al redactat aprovat en consell de govern. Així, finalment, la llei blinda el model lingüístic actual: el català és de facto la llengua vehicular, perquè s'ha de fer servir com a mínim en el 50% de l'horari lectiu i es dona autonomia als centres per anar més enllà. El castellà queda com a "llengua d'ensenyament i aprenentatge" i també "pot ser utilitzat" per decisió de cada centre, però mai podrà anar més enllà de la meitat de l'horari. És el mateix que establia el decret que va aprovar fa dues dècades el PP.

L'esquerra celebra la victòria

Tots els portaveus dels partits deien que no volien centrar el debat en la qüestió lingüística, però igualment ha acabat passant: la llengua s'ha convertit en el punt més gran de conflicte entre forces polítiques, que s'han retret entre si el fet de no haver pogut arribar a una normativa més consensuada que pugui donar estabilitat a l'àmbit de l'ensenyament.

"Estic molt emocionat i content pel que ha succeït, s'obre una nova etapa per donar una major estabilitat", ha declarat el conseller Martí March a la sortida del ple. Així i tot, ha admès que li hauria agradat "més consens". La portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha estat més dura i ha lamentat l'actitud del PP: "No contents amb trencar amb el consens lingüístic, han votat en contra de tot l'articulat de la llei, inclús d'aquells que contenien esmenes del mateix PP". Costa ha dit que tot plegat "és una mostra de la deriva dels populars de Balears, que han optat per l'ala més radical de la dreta".

En el mateix sentit s'ha expressat el diputat de Més per Mallorca, Joan Mas Collet, qui ha criticat fortament els diputats del PP: "Tal com queda la llei un TIL no és possible, i com que vostès tenen a la vista l'extrema dreta, senten nostàlgia de la legislatura de Bauzá". Collet ha assegurat que els hauria agradat "que el PP hagués sortit de la trinxera i hagués tornat a la majoria social i política que va abandonar el 2011".

Per part d'El Pi, ha quedat clar que endureix la seva posició contra el PP i Ciutadans, marcant una competició per l'electorat de centredreta i de caràcter regionalista. La diputada Lina Pons els ha acusat de comprar el discurs de Vox. "Imitant la ultradreta no aconseguiran res", ha dit. També ha lamentat que "continuam parlant d'una llei lingüística i no educativa, ens hem enrocat en allò de sempre", ha criticat en la seva intervenció en el debat de la llei educativa.

El 'no' rotund de la dreta

"Votarem en contra d'aquesta llei i l'únic culpable és vostè", ha recriminat la diputada del PP Marga Durán a Martí March. I ha afirmat que és "una llàstima" que el PSIB "reculi només per la pressió de les pancartes i la pèrdua de vot". La diputada popular ha criticat el conseller per haver-se fet enrere amb la vehicularitat del castellà "sense ni una trucada prèvia". "Han fet volar pels aires tots els ponts", ha insistit. Durán també ha deixat clares les seves línies vermelles: "La inclusió d'un mínim de llengua castellana a la llei era innegociable, i això ho sabia tothom". D'altra banda, el diputat de Ciutadans, Juan Manuel Gómez, s'ha sumat a la tònica del discurs de Durán i ha dit que "la llei persegueix el somni del monolingüisme". Vox ha anat més enllà, i ja ha anunciat que portarà la llei educativa al Tribunal Constitucional.

L'expectació per l'aprovació de la llei ha estat màxima, amb una sessió que ha comptat amb la presència de gran part de la comunitat educativa; el rector de la UIB, Jaume Carot; el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas; el batle de Palma, José Hila, i el senador socialista estatal en representació de les Balears i secretari d'organització del PSIB, Cosme Bonet. Igualment, als afores del Parlament s'ha produït una manifestació formada per una trentena de persones, que reclamaven "una educació en català".

stats