La majoria de les dones que denuncien violència sexual se'n penedeixen

BarcelonaL'ONG Amnistia Internacional ha presentat aquest dijous el seu informe 'Ja és hora que em creguis', en el qual revela que la majoria de les dones que han denunciat haver patit violència sexual a Espanya no ho tornarien a fer després de sentir-se desprotegides per les institucions i d'haver viscut un procés judicial traumàtic. "La por a no ser cregudes, l'estigmatització i la manca de confiança en les autoritats" són, segons l'organització, les dificultats que provoquen una ràtio de denúncies per sota de la mitjana europea.

En aquesta línia, el document denuncia la falta de polítiques públiques específiques per atendre aquests casos, el recorregut "ple d'obstacles i prejudicis" al qual han de fer front les víctimes i les desigualtats en el tracte rebut segons la comunitat autònoma on es produeix l'agressió o es denuncia.

En una investigació amb 26 casos de víctimes de violència sexual, l'ONG destaca la frase "No tornaria a denunciar" com una de les més repetides. És el cas de testimonis com la Blanca, el nom fictici d'una jove agredida sexualment als 19 anys, que recorda les cares d'incredulitat que va trobar-se a comissaria i que va haver d'esperar 16 hores per ser atesa per personal sanitari i forense. L'estudi recull les seves declaracions, en què es queixa que no va rebre el tracte esperat per les persones que "esperes que t'ajudin".

"El cent per cent de les dones no tornarien a denunciar fins i tot amb condemna. Per què voldrien passar per aquest infern?", sosté una advocada penalista especialitzada en violència sexual en una de les entrevistes a experts de l'informe. El seu testimoniatge coincideix amb el d'una altra experta en violència sexual que assegura que només aconsella denunciar a les dones que "estan preparades psicològicament per obtenir una resposta negativa per part de la justícia".

Segons Amnistia, des del moment de la violació o qualsevol altra manera de violència sexual, independentment que la dona decideixi denunciar o no, s'enfronta a la "falta de protocols clars" d'actuació i a la "absència de formació específica" dels professionals que les atenen, tant policia com personal mèdic, forense i judicial. "En el camp de la medicina forense, hem de ser molts cops autodidactes", expressa una metge en l'estudi.

Les víctimes, "les grans oblidades"

Entre el gener i el juny del 2018 es van denunciar 788 violacions, més de 4 al dia, segons les dades del ministeri de l'Interior, i la seva tendència va a l'alça, amb un creixement del 7,8% entre el 2016 i el 2017. Aquestes xifres, però, contrasten amb les de la macroenquesta sobre violència contra les dones a Espanya del 2015, que revela que més de 3,2 milions de dones han patit violència sexual.

Amnistia Internacional critica la "invisibilització del problema" i la manca de polítiques públiques en matèria de violència sexual. Això, segons l'organització, es dona sobretot quan es produeix fora de l'àmbit de la parella o exparella, és a dir, per tercers, perquè no s'inclou en la llei integral contra la violència de gènere.

"Aquestes víctimes són les grans oblidades", afirmen des d'Amnistia, que reclama la reforma dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual del Codi Penal, amb un tipus específic de violació en què l'element clau sigui el consentiment lliurement atorgat, tal com estableix el Conveni d'Istanbul del Consell d'Europa, ratificat per Espanya el 2011

Mancances a Catalunya

Amnistia Internacional assenyala les mancances en l'atenció a les víctimes en les diverses autonomies. A Catalunya, malgrat produir-se avanços amb la llei per erradicar la violència masclista i la creació de centres d'atenció especialitzats, veu "deficiències" com la falta d'un protocol de coordinació interinstitucional i demana al Govern i Parlament que treballin per desplegar mesures concretes.

Els protocols d'actuació o coordinació són diferents a cada autonomia. Encara que l'atenció mèdica, inclosa l'exploració ginecològica, estigui garantida, en unes comunitats és necessària la denúncia per rebre atenció sanitària. Per això, l'ONG reclama revisar, actualitzar i garantir l'aplicació del protocol comú per a l'actuació sanitària davant la violència de gènere, inclosa la violència sexual, del 2012.