Els malalts de covid-19 persistent alerten que hi ha menors afectats

La simptomatologia va des de la febrícula als problemes neurològics

La Sònia, veïna de Sant Cugat de 45 anys, fa més de quatre mesos que arrossega símptomes de covid-19. La febrícula, la tos, el mal de pit i el cansament que patia des del 9 de març van confirmar-se amb una PCR com a patologies de la malaltia, que va derivar en una pneumònia lleu. Superada la pitjor etapa del coronavirus, encara ara arrossega símptomes, però el que més la preocupa són les seves filles: la Rut, de 4 anys, i l’Alba, que en té 11. Malgrat que al març, quan la seva mare va emmalaltir, només van tenir febre un dia, des de mitjans de maig les dues van començar a tenir febrícula i cansament més o menys intermitent. Tot i que la PCR els va sortir negativa, els símptomes encara no han remès i fa uns vint dies que són diaris. La resposta que la Sònia rep en aquests moments del CAP la fa sentir “impotent”: “És normal que els nens tinguin febrícula. No li posis més el termòmetre”.

El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, que ja agrupa uns 900 pacients, va alertar ahir que entre els casos recollits per la plataforma també hi ha pacients menors que, “per la seva condició d’edat i d’escassa notorietat es troben doblement desatesos”. Una situació que preveuen posar sobre la taula a les reunions que mantenen amb Salut. Més enllà de la febrícula, explica la plataforma, alguns d’aquests menors -que no tenen comptabilitzats- també experimenten “sagnat nasal o del recte, inflamació de turmells i canells, paràlisi d’algun nervi, pèrdua de memòria i desubicació o visió borrosa”, però en molts casos -conclou el col·lectiu- acaben rebent “diagnòstics erronis d’ansietat”. Amb tot, temen que la situació pugui portar complicacions de salut per a aquests menors i que, com pot passar amb els adults, els símptomes es cronifiquin.

“Entenc que els metges saben fins on saben, però el que passa és que se’t treuen de sobre”, es queixa la Sònia. En el cas de la seva filla gran, l’Alba, ni al CAP, ni un pediatre privat ni una reumatòloga de la Mútua de Terrassa li han pogut explicar el motiu de la febrícula persistent. I el cansament li condiciona el dia a dia: “No li ve de gust jugar ni anar a la piscina perquè està molt cansada i molts dies li costa moure’s del sofà”.

No consta al grup d’experts

La secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, que coordina el grup d’experts de Salut per abordar els casos de covid persistent, assegura a l’ARA en aquests moments que no li consta que hi hagi menors en aquesta situació. Tampoc al president de la Societat Catalana de Pediatria i cap d’infectologia pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí, Valentí Pineda. Considera que es tractaria de casos “excepcionals”, si bé veu factible simptomatologia de covid persistent en infants, igual que es dona en adults. Pineda deixa clar que amb el temps és més complicat determinar si les patologies són provocades pel covid-19 o per altres virus i creu que cal “individualitzar” cada cas.

Altres virus és, precisament, el que van acabar detectant amb una analítica al mes de juny a la Laia -nom fictici-, que té 11 anys i viu al Segrià. Abans, però, havia passat per una odissea que arrenca a mitjans de març, quan -després que la seva mare emmalaltís de covid-19- va començar a tenir febre. S’hi van sumar diarrees, tos, ofec i problemes neurològics -se li va adormir el llavi inferior-. I el 30 d’abril li van diagnosticar una pneumònia a l’Hospital Arnau de Vilanova. Li van donar antibiòtic, però no la van ingressar ni li van fer PCR.

No va ser fins dos mesos després de l’inici dels símptomes, als quals s’hi van sumar dolors articulars i musculars molt forts, quan li van fer el test del coronavirus, que va sortir negatiu. Després de l’analítica del juny, la van ingressar uns dies a l’Arnau de Vilanova per fer-li una valoració neurològica i li van admetre que els virus detectats podrien haver estat activats pel covid-19. Les conseqüències encara duren ara, quan a la Laia li han tornat l’ofec i els dolors, se li inflen les cames i qualsevol activitat li suposa un “sobreesforç”. Ho explica la seva mare, que qualifica la situació de “desesperant” i demana que s’estudiïn aquests casos.