Un terç dels malalts lleus del virus poden tenir símptomes persistents

Un informe de Salut recomana més estudis sobre aquests pacients

Encara n’hi ha pocs estudis però les persones que experimenten símptomes de covid-19 des de fa mesos comencen a tenir algunes certeses de la situació que pateixen. Segons un informe del setembre de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), adscrita al departament de Salut, “fins a un terç dels pacients que han patit una infecció per SARS-CoV-2 lleu poden presentar símptomes persistents”. El document, al qual ha tingut accés l’ARA, és un encàrrec del grup de treball sobre covid-19 persistent que la conselleria va impulsar el juny amb el col·lectiu d’afectats, i s’ha elaborat després de revisar “l’evidència científica” disponible a escala internacional sobre aquests pacients de llarga durada.

La principal conclusió a la qual ha arribat l’AQuAS és precisament que “no hi ha una definició clara i establerta del diagnòstic de síndrome postcovid” i que, per tant, “calen més estudis” d’aquest “subgrup de persones que presenten símptomes persistents”. Entre d’altres, per determinar si “poden arribar a ser crònics”. Però amb la informació recollida a l’informe s’afirma que “cada vegada es descriuen més” casos de simptomatologia persistent. “L’estudi publicat de més qualitat fins ara i que ha valorat més pacients s’ha fet als Estats Units, amb entrevistes a 274 pacients amb símptomes lleus, en què fins a un terç presentaven persistència dels símptomes més enllà de la fase aguda”, s’hi diu. I la incidència encara podria ser més gran, perquè tots els estudis analitzats s’han fet amb infectats confirmats amb PCR, cosa que no es dona en el cas dels afectats que van emmalaltir quan no es feien tests si no es requeria hospitalització. “El diagnòstic d’aquestes persones pot arribar a constituir un repte”, conclou l’AQuAS.

És el cas de molts dels membres del col·lectiu a Catalunya, creat arran d’un article a l’ARA sobre la problemàtica i que ja agrupa més d’un miler de persones. Una de les seves representants en les reunions amb Salut, Eva Sanfacundo, veu en l’informe una constatació que “cal molta investigació” sobre la persistència del covid-19: “Encara hi ha molt poques coses escrites”. Una de les conclusions de Salut, per exemple, és que hi ha “casos individuals” en què les patologies associades al virus “poden arribar a durar fins a 1-3 mesos”. Sanfacundo ja en suma set i explica que al col·lectiu hi ha persones malaltes des del febrer.

Així mateix, l’informe assenyala la fatiga, la tos, el mal de cap, la sensació de falta d’aire i la pèrdua de gust i olfacte com els símptomes més “freqüents” d’aquests pacients, i afegeix: “S’hipotetitza que podria haver-hi símptomes neuropsiquiàtrics i reproductius (en homes)”. Una llista que queda curta en comparació amb la trentena de possibles símptomes de covid-19 persistent que el mateix departament de Salut va identificar en un comunicat enviat durant l’estiu a tots els centres d’atenció primària (CAP).

Un protocol a finals d’any

Des del col·lectiu, amb tot, consideren que l’informe ja està “caducat” i argumenten que des que es va tancar ha aparegut nova bibliografia. Així ho admet Carme Bertral, secretària d’Atenció Sanitària i Participació i coordinadora del grup de treball de Salut, que explica que es demanarà a l’AQuAS que s’incorporin “periòdicament” a l’informe les noves evidències que vagin apareixent.

Bertral reconeix, de fet, que la “intuïció” és que aquests pacients poden augmentar amb el temps, sobretot amb la segona onada de la pandèmia. Salut s’ha compromès a dissenyar una infografia per a sanitaris i una altra per a ciutadans per alertar sobre la prolongació de símptomes, i també a tenir enllestit de cara al desembre un protocol d’atenció específica per a aquests casos. Per contra, manté la negativa al pressupost específic que reclamen els afectats per a la recerca. Bertral assegura que, amb els recursos actuals, ja s’està fent una línia d’investigació sobre el covid-19 persistent a través de la Fundació Jordi Gol i Gurina de l’Institut Català de la Salut (ICS).