Habitatge
Societat 20/03/2021

Mig miler de persones protesten a Barcelona contra l'incompliment del PSOE de regular el preu dels lloguers

Els manifestants reclamen un augment del parc immobiliari públic i urgeixen a aprovar una nova llei de l'habitatge

ARA
4 min
Manifestants del moviment per l'habitatge baixant per la Via Laietana.

BarcelonaPer una política d'habitatge social i assequible, mig miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona en protesta per l'incompliment del govern espanyol de regular el preu dels lloguers, segons dades de la Guàrdia Urbana. Mig centenar d'entitats, com el Sindicat de Llogateres, l'Observatori DESC o la PAH, han convocat una nova mobilització davant de la delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, tan sols sis setmanes després de protagonitzar un acte de força per l'anul·lació del decret de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir habitatge social abans de desallotjar famílies vulnerables. El lema de la concentració: "L'habitatge és un dret, no un negoci", il·lustra l'esperit de la convocatòria a favor d'un augment del parc immobiliari públic i en contra de les grans empreses que monopolitzen el mercat a preus inassolibles per a una societat en crisi.

La proposta del ministre socialista José Luis Ábalos de no limitar el preu màxim del lloguer i apostar, en canvi, per permetre una exempció fiscal del 90% dels beneficis dels propietaris que rebaixin un 10% el preu del lloguer és la nova batalla dels moviments a favor d'un canvi de política de l'habitatge. "No acceptarem una llei fake feta a mida dels lobis. No permetrem que es tombin lleis impulsades per la gent", assegura el Sindicat de Llogateres, que afirma que no regular el preu dels lloguers seria un "frau democràtic" contra l'esperit de l'acord de govern PSOE-Podem.

De fet, les suculentes reduccions fiscals que pretén el titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana han provocat una nova esquerda en l'executiu de coalició espanyol. Podem, el soci de la investidura de Pedro Sánchez, considera que els socialistes incompleixen els acords d'avançar cap a una regularització dels preus dels habitatges per facilitar-ne l'accés en un moment en què la precarització de sous estructurals se suma a la profunda crisi econòmica a causa de la pandèmia i a uns preus dels pisos que gairebé no han baixat dels núvols.

Els manifestants, que duien pancartes amb missatges com Baixem els preus, Defensem la regulació i Ja n'hi ha prou de desnonaments, han fet un recorregut fins al centre de la ciutat i, abans d'arribar a la plaça Sant Jaume, els membres del col·lectiu Guerra a Cerberus han empaperat la façana de la seu del BBVA de la Via Laietana amb cartells per exigir la regulació dels lloguers. També han fet una performance que incloïa fum de colors.

Davant l'edifici de la Generalitat, els manifestants han demanat al Govern que tramiti amb urgència la norma que ha de regular l'accés a un lloguer assequible a Catalunya, en la línia del decret aprovat pel Parlament però suspès judicialment en entendre's que aquesta matèria s'ha de fixar en una llei.

Els activistes pel dret a l'habitatge també exigeixen la "garantia de subministraments bàsics d'aigua, llum, gas i telecomunicacions" i "d'una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris", "ampliació pressupostària per a habitatge social fins a almenys el 2% del pressupost estatal" i "participació activa de la població en tota la política d'habitatge i urbanisme".

De fet, la PAH ha demanat una llei d'habitatge "més ambiciosa i concreta" i el seu portaveu, Juanjo Ramon, ha insistit que al marge dels lloguers, el text també "ha d'oferir segones oportunitats a les famílies vulnerables": "Si no guanyem habitatge, mai solucionarem el problema. Comencem mobilitzant els pisos buits i impedir que s'especuli amb ells". Segons la PAH, però, la negociació que està fent el govern espanyol és "opaca", "utilitzant l'habitatge per fer política enlloc de fer polítiques d'habitatge".

Arma en la cursa electoral

Des de la crisi financera i immobiliària del 2008, a Espanya hi ha hagut un milió de desnonaments, que s'han traduït en bosses de pobresa i vulnerabilitat. Es calcula que a Espanya hi ha 32.000 persones malvivint al carrer i una xifra molt més superior que viuen en habitatges sense condicions, en el que s'anomena el sensellarisme ocult. L'allargament de les restriccions per aturar el coronavirus només fa que agreujar la situació, amb més de quatre milions d'aturats (512.000 a Catalunya) i gairebé 900.000 més cobrant els ERTO (120.000 a Catalunya) .

Tot i les iniciatives legislatives per aturar els desnonaments de famílies en precarietat econòmica durant els mesos de pandèmia, els desnonaments han continuat i només la intervenció i mobilització de la societat civil organitzada ha aconseguit aturar-ne alguns temporalment. Fa dos anys, l'ONU ja havia alertat que els preus desorbitats dels lloguers en les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, en clar desequilibri amb els salaris, deixava milers de persones en la pobresa i instava el govern espanyol a posar-hi remei fixant-hi uns màxims.

Una dona aixeca una pancarta a la manifestació del moviment per l'habitatge aquest dissabte 20 de març de 2021.

Malgrat que PSOE i Podem van arribar a un acord per abordar la qüestió, les divergències entre els dos socis s'han evidenciat durant tota la legislatura i ara, amb l'encara vicepresident Pablo Iglesias com a presidenciable a la Comunitat de Madrid, la política de l'habitatge té tots els números per ser una arma en la cursa electoral. Aquesta setmana l'ONU ha tornat a posar la lupa sobre Espanya i va demanar que s'aturessin dos desnonaments a Barcelona: un d'una família amb dos menors a Sant Andreu i el d'un home de 83 anys del Gòtic.

Les claus del malestar
  • Habitatge social Menys del 2% del parc immobiliari és públic a Catalunya, així que el mercat es regeix per una oferta de lliure mercat que només s'ha moderat sensiblement l'últim any però amb menor mesura a l'àrea metropolitana de Barcelona.
  • Fons voltors Els fons voltors i les grans empreses inversores van entrar a Espanya i Catalunya amb la punxada de la bombolla immobiliària del 2008 i s'han fet amb una enorme cartera de pisos, que van comprar a bon preu i han posat en el mercat lliure. Segons el Sindicat de Llogateres, només a Barcelona concentren més de 3.000 pisos. La plataforma Guerra a Cerberus presentarà una proposta legislativa que limiti l’activitat especuladora d'aquestes empreses.
  • Decret català El Tribunal Constitucional va anul·lar el passat mes de gener el decret-llei 2/2019 de la Generalitat en què exigia al gran tenidor (amb més de 10 pisos en propietat) que oferís un lloguer social abans de desnonar una família vulnerable.
  • Desnonaments Tot i la moratòria de desnonaments fixada en l'estat d'alarma pel covid, s'ha continuat fent fora famílies vulnerables de casa i només a Catalunya es van fer durant el 2020 més de 4.000 execucions hipotecàries, que són eventuals futurs desallotjaments, ja que els jutjats han continuat acceptant denúncies per impagaments.
  • Llei de l'Habitatge La proposta del PSOE és bonificar fiscalment els propietaris que rebaixen un 10% el preu del lloguer, contravenint així el compromís d'investidura de limitar els preus en les zones més tensionades (més cares)
stats