Mato rectifica i no farà pagar el transport sanitari no urgent ni els productes ortopèdics

BarcelonaLa ministra de Sanitat, Ana Mato, ha decidit finalment no instaurar el copagament en el transport sanitari no urgent ni per als productes ortoprotèsics i dietoterapèutics . Així ho va decidir després de la reunió del Ple del Consell Assessor de Sanitat, que es va celebrar aquest dilluns a la seu del ministeri. Mato ha destacat la situació econòmica ha millorat en el darrer any i que "els esforços fets pels ciutadans estan donant els seus fruits". Per tot això, segons la ministra, no pensa "demanar nous esforços". En canvi, el Ministeri de Sanitat mantindrà el copagament en la farmàcia hospitalària, una mesura que la majoria de comunitats posaran en marxa a partir d'aquest mes. La ministra ha recordat que amb la reforma sanitària va quedar configurada la cartera bàsica de serveis i la cartera suplementària, en la què els usuaris han de fer una aportació. Dins d'aquesta última, hi ha farmàcia tant la comunitària com l'hospitalària, que ara passarà a ser de copagament.

Segons el Ministeri de Sanitat, el copagament en farmàcia hospitalària es posarà en marxa al llarg d'aquest mes en la majoria de comunitats, tal com es va acordar el desembre passat en el Consell Interterritorial. En aquesta darrera trobada, en la qual no va assistir el conseller de Salut, Boi Ruiz, també es va aprovar el copagament en el transport sanitari no urgent, en la prestació ortoprotèsica i en dietoteràpia, les mesures ara revocades per la ministra.

Per norma general, aquells pacients que haguessin fet ús d'ambulàncies no urgents haguessin hagut de pagar una quantitat "simbòlica", segons la ministra, d'entorn a 5 euros per trajecte. El sostre mensual hagués estat de 10 euros per a les rendes inferiors a 18.000, de 20 euros per als pacients amb ingressos d'entre 18.000 i 100.000 euros i de 60 euros per a les rendes superiors a 100.000 euros.

Respecte el projecte d'ordre per prestació ortoprotèsica, els usuaris haguessin pagat un deu per cent del preu amb un límit de 20 euros en elements com cadires de rodes, algunes pròtesis, plantilles o audífons, és a dir, els més costosos. Per a la resta de productes, l'aportació hagués anat en funció de la renda.

Els usuaris de productes dietoteràpèutics haguessin pagat un 10 per cent fins a un límit màxim per envàs que hagués variat segons el tipus de producte. L'aportació normal, en funció de la renda (40 per cent per a menys de 18.000 euros, 50 per cent entre 18.000 i 100.000 i 60 per cent per a rendes superiors a 100.000), s'hagués aplicat únicament als productes per a l'al·lèrgia i intolerància a les proteïnes de la llet de vaca.