Cues de camions, pols i runa a la falda del Montgrí

Ullà (Baix Empordà)La pedrera Mas Blanc d'Ullà (Baix Empordà), a la cua del massís del castell del Montgrí, es va tancar l'any 2012 per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després de quaranta anys d'activitat. La sentència reconeixia que l'explotació de pedra malmetia i afectava una part dels terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, protegits per la Xarxa Natura 2000. En el moment de la clausura, la pedrera va quedar abandonada, deixant visible un esvoranc de 30 metres a la muntanya aturat en el temps, encara amb les bastides i la maquinària de l'explotació, rovellada, en desús i saquejada pels furts de fil de coure. Durant aquests anys sense pols, voladures ni camions, la fauna i la flora autòctones han anat regenerant-se progressivament i han començat a repoblar els voltants del clot.

Des de fa poques setmanes, però, l'activitat a la pedrera d'Ullà s'ha reactivat per sorpresa dels veïns. "Fa tres mesos vaig veure unes primeres màquines que netejaven la zona i des de fa uns dies, hi ha moviment de camions carregats amunt i avall", alerta Salvador Puig, que té una explotació ramadera al costat de la planta. Els nous camions que actualment treballen a la zona són de l'empresa Àrids Bofill, que va adquirir la titularitat de les instal·lacions el 2021. No hi fan cap activitat il·legal i sense permís, sinó al contrari: s'encarreguen de restaurar i tapiar l'antic forat amb abocaments controlats de runa, just tal com ordenava la sentència del TSJC el 2012. Això sí, s'hi han posat més de deu anys tard, i per això les entitats ecologistes empordaneses demanen que s'aturin els treballs a la falda del Montgrí. La plataforma Gent del Ter, que té el suport d'Unió de Pagesos, SOS Costa Brava, Naturalistes de Girona i Fòrum l'Escala-Empúries, considera que, ara que es comença a reforestar la vida natural de la zona, és absolutament contraproduent voler tapar la perforació de la muntanya abocant-hi runes.

"Mentre es feia l'explotació sí que tenia sentit tapiar els forats, però després d'estar tant de temps aturada, és totalment perjudicial convertir un parc natural en un abocador controlat de runa durant els propers 10 anys", argumenta Pere Llos, president de la plataforma Gent del Ter, que aglutina la reivindicació ciutadana de la zona. Els tècnics del Parc Natural del Montgrí han elaborat un informe i també són partidaris de deixar la natura fer el seu curs i aposten per no intervenir a la pedrera amb una acció amb tant d'impacte. "La fauna que es comença a instal·lar prop de la planta necessita tranquil·litat i amb camions amunt i avall tots els ecosistemes queden alterats", augura Llos. Així mateix, ecologistes i pagesos temen que es faran malbé els camins rurals, que no estan traçats per a transports de gran envergadura, i també alerten que estan en risc els jaciments arqueològics del Montgrí, ple de restes de les primeres civilitzacions humanes a Catalunya.

Possibles noves extraccions

Tot i que la feina d'Àrids Bofill és reparar el forat i segellar la muntanya, tot indica que també duran a terme voladures i extraccions de pedra calcària. L'empresa d'àrids i formigons, el 2021, quan se li va traspassar la titularitat de la planta, avançava que, per poder tirar endavant la restauració, caldria una activitat extractiva de 5 o 6 anys per acabar de fer bé el forat i fer caure les argiles. Ara mateix, Àrids Bofill ni corrobora ni desmenteix aquestes intencions, però testimonis de Gent del Ter asseguren a l'ARA que han vist a la zona els estris necessaris per fer explosions.

Els ecologistes se'n fan creus: "Com és possible que es puguin fer voladures en una icona de l'Empordà com és el Montgrí?", es pregunta Llos. Però la llei els gira l'esquena i dona empara a tots els treballs d'Àrids Bofill a la zona. Perquè les feines a la pedrera, encara que puguin durar deu anys, no desafien l'ordre de clausura del TSJC sinó que l'obeeixen, ja que es fan amb el fi últim de la reconstrucció de la muntanya. A més, els permisos de l'administració també avalen els abocaments i les voladures. D'una banda, el POUM del 2007 de l'Ajuntament d'Ullà decreta que la pedrera del Mas Blanc és zona industrial i, de l'altra, el dret a fer explotar la muntanya, que atorga la subdirecció de mines del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, és vàlid des del 1975 i no caduca. Per ara, ni la conselleria d'Empresa ni la d'Acció Climàtica, que controlen la situació, han emès cap notificació oficial que revisi les llicències.

20 cèntims per cada tona de runa

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament d'Ullà argumenta que no té les competències per tancar la pedrera. "Jo no puc aturar-ho perquè l'empresa pot posar un contenciós a l'Ajuntament i arruïnaria el poble", defensa l'alcalde, Josep López (PSC). "Només pot fer-ho la Generalitat, que, si tira endavant, haurà d'indemnitzar l'empresa que té els drets adquirits per continuar treballant la planta fins a la restauració", continua. L'ajuntament ullanenc, per intentar treure algun benefici de l'activitat de la pedrera, el 2021, en el moment del traspàs de titularitat, va aprovar un decret d'alcaldia per aplicar un cànon de compensació econòmica a raó de 20 cèntims per cada tona de runa que entrava a la instal·lació. "Com que l'empresa ha fet negoci en treure la pedra i ara tornarà a fer negoci en portar runes, els demanem un impost per cada tona, que invertirem en temes mediambientals al poble, com posar tècnics especialistes que supervisin que tot es fa correctament", manifesta López. Les entitats empordaneses s'han reunit amb els ajuntaments d'Ullà, Bellcaire, Torroella i l'Escala amb la intenció d'obtenir un consens comú i obrir negociacions amb la Generalitat perquè aturi els treballs.