Neixen una seixantena de cries de trencalòs, una espècie amenaçada, en vint anys

BarcelonaDes que l’any 2005 a Catalunya es va posar en marxa un programa de cria de trencalòs (Gypaetus barbatus), la iniciativa ha vist néixer fins a 57 polls d’aquesta espècie en perill d’extinció. L’últim va trencar la closca dilluns passat al Centre de Fauna de Vallcalent, al Segrià. Segons informa el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es tracta del cinquè exemplar d’aquest tipus de voltor nascut aquest any en els dos centres de fauna catalans que formen part del projecte, el de Vallcalent i el de Torreferrussa, al Vallès Occidental. 

La xifra assolida en només els dos primers mesos del 2024 és de rècord: l’any passat només hi va haver quatre naixements d’aquestes aus, dos el 2022 i un el 2021. En aquests centres, quan les cries arriben a ser adultes, a algunes se les allibera per reforçar les poblacions de trencalòs en llibertat existents a Europa –en aquests vint anys se n’han alliberat 32–, mentre que una vintena d'animals han estat integrats en centres de cria. El destí dels cinc trencalossos restants encara no s’ha decidit. La repoblació d’aquestes aus és un procés lent perquè primer cal augmentar el nombre d’animals i, després, aconseguir la creació de parelles reproductores. Tot plegat pot suposar uns nou anys d’espera, segons informa Acció Climàtica.

Recuperació des dels anys 80

A Catalunya cap a començaments del segle XX l’espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. Amb tot, de seguida va patir una regressió als Pirineus, fins que a principis dels anys vuitanta només hi havia unes cinc parelles de trencalossos distribuïdes per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Els principals motius pels quals aquesta espècie va començar a desaparèixer són la utilització de verins, la caça, l’electrocució i l’espoli dels nius. Per això, el trencalòs és una espècie protegida i qualificada en perill d’extinció pel catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Davant la regressió de l’espècie, fa gairebé vint anys es va posar en marxa un projecte de conservació en què participen una quarantena d’entitats europees, coordinat per la Vulture Conservation Foundation. Des de llavors, la presència d’aquesta au va començar a recuperar-se, i el 2023 es va localitzar a 48 territoris al llarg de Catalunya. Actualment, el centre de cria de Vallcalent és el tercer més gran d’Europa, després del de Richard Faust Zentrum a Àustria i el de Guadalentín a Andalusia. Des del 2019 a Vallcalent s’han construït dotze gàbies de cria noves, que s’han sumat a les sis ja existents i que han permès incrementar la capacitat de cria del centre.