Medi ambient
Societat  /  Medi Ambient 21/01/2023

La pista per saber com s'extingeix la posidònia

La formació d’anells a les praderies submarines avisa d'un estat de salut precari d'aquesta planta marítima, molt comuna al Mediterrani

3 min
La posidònia de la cala Canyelles, a Lloret de Mar, enterrada per la sorra després del temporal 'Gloria'

BarcelonaLes praderies submarines de posidònia estan en regressió a tota la Mediterrània. La pressió humana –en forma de contaminació o arts de pesca com l’arrossegament– que malmet els fons marins i l’augment de la temperatura de les aigües pel canvi climàtic en serien els responsables principals. Atès el seu valor ecològic, trobar maneres per advertir d’un risc real d'alta mortalitat de posidònia i fins i tot de grans extincions locals és un repte de primer nivell. Daniel Ruiz-Reynés, investigador postdoctoral a la Universitat de Lovaina i vinculat a la Universitat de les Illes Balears, defensa en un article publicat a la revista PNAS, de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, que l’aparició de cercles o anells enmig d’una praderia és un primer símptoma del seu mal estat de salut. A partir de tècniques de simulació, l’investigador pot predir l’evolució d’aquests prats marins.

Ruiz-Reynés, que signa el treball com a primer autor, va centrar la seva recerca a les praderies de posidònia oceànica a les costes de Pollença, al nord de l’illa de Mallorca. El seu primer interès era mirar de determinar quin és el model de creixement d’aquesta planta marina, que és endèmica del Mediterrani i que juga un rol ecològic determinant com a refugi de biodiversitat i com a embornal de CO2. En aquest punt, l’equip de recerca va detectar la presència de franges de vegetació que dibuixaven formes de cercle o d’anell. “Són estructures grans, amb radis de 10 a 15 metres”, explica Ruiz-Reynés, que diu que es poden estendre quilòmetres o centenars de metres. Sovint es fan visibles amb imatges aèries o bé de satèl·lit, com va ser el cas de Pollença.

Excés de sulfur d'hidrogen

A l’article publicat proposen per què es formen aquestes estructures i com és que acaben definint patrons que es poden traduir matemàticament. “Una praderia sana va creixent i alhora acumula matèria orgànica al seu voltant”. La descomposició natural d’aquesta matèria orgànica, en què intervenen diferents espècies de bacteris, genera sulfur d’hidrogen com a subproducte que s’acumula al sediment i que és molt tòxic per a la planta. “Quan hi ha massa sulfur d’hidrogen, la planta alenteix el seu creixement o mor”. És així com es formen aquests dibuixos en forma de cercles o d’anells, puntualitza l’investigador.

En aigües amb poca mobilitat i renovació, com serien les de la badia de Pollença, o amb una aportació externa de matèria orgànica, com seria un emissari submarí d’aigües residuals, l’acumulació de sulfur d’hidrogen pot arribar a ultrapassar el llindar de tolerància de la planta. Si això passa, pot haver-hi més mortalitat. I l’element que adverteix d’aquest risc és la formació d’anells o de cercles. “L’aparició dels anells t’indica que la planta està al límit”, assegura. És un indicatiu que la pradera està en risc i, per tant, una “eina diagnòstica”. Combinat amb imatges aèries, anàlisi de dades i intel·ligència artificial, “es pot inferir” quines zones de costa estan en risc de perdre la població de posidònia.

A partir d’aquest coneixement i de models matemàtics es pot arribar a predir quina pot ser l’evolució d’una planta determinada o d’una població concreta. “Els nostres models ens permeten veure que en determinades condicions va augmentant la mortalitat, es redueix la densitat de vegetació i comencen a aparèixer els anells”, diu. Les condicions de mortalitat poden ser l’augment de l’onatge, de la salinitat, de la temperatura o de la càrrega de matèria orgànica, bé sigui natural, bé sigui d’origen humà.

Les estructures en forma d’anell s’han detectat també a Còrsega, punts de la costa africana. També s’han identificat amb altres espècies marines, particularment en aigües de Dinamarca. “Hi ha diverses espècies marines que segueixen el mateix patró de creixement i presenten la mateixa condició amb els sulfurs”. Això vol dir que el model desenvolupat per Ruiz-Reynés es podria aplicar a diverses formes vegetals per predir la seva evolució segons el seu estat de salut.

stats