De Portbou a Alcanar: així és el fons marí català

BarcelonaAl litoral català hi ha fins a 26 hàbitats marins diferents. Fins ara, però, alguns eren desconeguts o, tot i saber que existien, no s'havia localitzat exactament on eren i quines dimensions tenien. Per pal·liar aquest buit històric d'informació, fa quatre anys es va engegar un projecte pioner per fer una radiografia detallada del fons marí català que s'ha presentat aquest dijous: el mapa dels hàbitats marins de Catalunya. "Per primer cop tenim informació de tot el litoral català, des de Portbou fins a Alcanar", ha explicat la cap de servei de planificació de patrimoni de Polítiques Ambientals i Medi Matural, Sara Pont.

El projecte, que ha tingut un cost de 4 milions d'euros –finançat en un 75% a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca–, ha permès determinar que el fons del mar català està format principalment (el 93% del litoral) per tres grans ambients de fangs i fangs sorrencs, sorres i sorres fangoses i fons detrítics (grava amb nombroses closques i restes dels organismes que viuen a la zona). Ara bé, el mapa digitalitzat –que ja es pot consultar aquí– també estableix punts del litoral català on hi ha túnels i coves subaquàtiques, com davant de Begur, o grans prats de posidònia, com a la costa del Maresme, al cap de Creus i pocs quilòmetres endins de les platges de Vilanova i la Geltrú.

En total, la prospectiva ha cobert tot el litoral català radiografiant fins a 50 metres de profunditat amb els detalls, metre per metre, de prop de 190.000 hectàrees. Per aconseguir-ho s'han combinat diverses tecnologies: un avió amb LIDAR batimètric per determinar la profunditat del mar, vaixells amb ecosondes i sonars i vehicles submarins guiats remotament.

Més enllà dels punts més curiosos, a grans trets la distribució d'aquests hàbitats marins és la següent: entre la Costa Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, i a la part sud, entre Barcelona nord i el delta de l'Ebre, hi ha fons fangosos i fangs sorrencs. Que variï en funció del territori depèn, en gran part, dels processos sedimentaris per la presència de grans rius com l'Ebre, el Llobregat i el Besòs i de l'efecte que provoquen quan arriben al mar.

A més, en algunes zones de la Costa Brava i sobretot del Maresme hi predominen els fons detrítics biogènics amb una barreja de graves, còdols, sorres i restes d'equinoderms com estrelles de mar, cogombres de mar i eriçons. Aquest tipus de fons marí permet que es creïn nínxols ecològics que acaben sent zones de refugi i alimentació per a una gran diversitat d'espècies de flora i fauna.

Zones d'interès

A la presentació del mapa, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que aquest nou instrument permetrà "planificar i fer una gestió sostenible dels usos i activitats que es desenvolupen en l'àmbit marítim" i que el projecte ha permès "obtenir millor informació sobre la localització de les zones de més valor natural i que cal conservar, ja que tenen funcions molt importants, com la retenció de sediments per a la protecció de la costa, la provisió de recursos marins i la captació i emmagatzematge de CO₂”.

En aquest sentit, els investigadors han identificat quatre hàbitats d'interès comunitari, que corresponen a coves submarines submergides i semisubmergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i praderies de posidònia oceànica. Aquests últims són considerats els ecosistemes més importants de la Mediterrània, tant per la seva extensió com, sobretot, perquè són un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines i el seu creixement lent dona lloc a alguers molt estables i longeus. A la costa catalana hi ha fins a 4.582 hectàrees amb prats de posidònia, que suposen un 2,4% de la superfície cartografiada.

A part dels materials que formen els fons marins, el mapa també inclou el model d'elevacions d'aquest fons i la batimetria (el relleu del fons del mar), cosa que permet conèixer la geomorfologia del fons, així com la fondària.

Vaixells enfonsats?

Tal com ha explicat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, durant la inspecció del fons marí també s'han trobat elements diversos "que s'han pogut identificar amb molt detall". Entre aquests elements hi ha des d'infraestructures de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fins a "molts residus, com cotxes enduts per la riera" o restes arqueològiques.

En aquest últim cas, Vilahur ha detallat que són "elements de diferent tipologia i diferents èpoques", entre els quals hi podria haver algun vaixell enfonsat. Ara bé, el director general ha dit que aquesta informació encara s'ha d'analitzar millor i que es mantindrà únicament dintre de l'Institut Cartogràfic i no es farà pública ni apareixerà al mapa per protegir el patrimoni.