Un 18% dels ‘menes’ que han arribat a Catalunya han delinquit

Els Mossos intenten frenar grups amb menors que actuen a Barcelona liderats per extutelats

Un dels estigmes lligats a l’etiqueta 'mena' –menor estranger no acompanyat– és el vincle amb la delinqüència. Fins ara les dades eren escasses, però els Mossos d’Esquadra van presentar a la Junta de Seguretat de Barcelona de l’abril un informe dels 5.622 'menes' –el 97% són nois i el 3% noies– que han arribat entre el 2016 i el 2018 a Catalunya, segons les dades policials. El 82% no han delinquit mai, mentre que el 18% ho han fet com a mínim un cop, perquè han sigut detinguts o denunciats quan encara eren menors o ja majors d’edat. Entre els que han delinquit, la majoria són per furts de menys de 400 euros, però reincidents: els atribueixen gairebé quatre delictes a cadascun de mitjana. Fins a 686 'menes' (el 12%) també han quedat detinguts per delictes greus, com ara robatoris amb violència i intimidació, 1.939 vegades, cosa que “preocupa” els Mossos, que han activat un pla d’acció anomenat Polièdric.

Des de l’1 de març, els Mossos han posat en marxa aquest pla a Barcelona per frenar els grups de 'menes' que actuen al carrer. Aquests grups estan liderats per majors d’edat, extutelats del sistema de protecció, que capten els menors aprofitant que parlen la mateixa llengua o que comparteixen origen. El 80% dels nois venen del Marroc i una part de la resta de països del Magrib. Els Mossos consideren que els menors que formen part dels grups són tant autors com víctimes, perquè els més grans els utilitzen per cometre els furts i els robatoris. Són grups estables, d’entre cinc i una quinzena de 'menes', que viuen al carrer. Els Mossos han identificat una desena de zones de Barcelona on passen la nit: diversos espais de la muntanya de Montjuïc i el seu entorn, el Parc de Joan Miró, alguns indrets del Raval i del Barri Gòtic, el Parc de la Ciutadella i el Parc de l’Estació del Nord.

Detectats 43 ‘menes’ sense centre a Montjuïc

Pel que fa a l’activitat delictiva, es concentra en espais de la ciutat pròxims als llocs on dormen, però sobretot al districte de Ciutat Vella, on acostumen a passar el dia. La policia apunta que no tots els 'menes' que són al carrer delinqueixen, i que es mouen sovint. També han detectat adults vivint en pisos ocupats i d’altres en domicilis de particulars amb la seva connivència. Amb el pla, els Mossos volen que els menors que s’escapen dels centres –sobretot els de menys de 14 anys– hi tornin, i identificar els que no hi volen anar. Una informació que fan arribar a la Fiscalia de Menors i a la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Pel que fa als adults, la policia treballa per actuar contra els més reincidents. El pla pretén reduir la presència dels 'menes' al carrer per evitar baralles i agressions derivades dels delictes. La policia és conscient que la seva estada diürna en espais públics de Barcelona genera conflictes amb els veïns i els botiguers.

“Miro qui hi ha al carrer abans de sortir”

El 54% de les denúncies per delictes dels 'menes' del 2018 s’han tramitat a la capital catalana i el 46% a la resta de Catalunya. Tot i que els fets que se’ls atribueixen amb prou feines representen l’1% dels 194.000 delictes del 2018 a Barcelona, la policia ho vincula amb l’augment dels furts i els robatoris a la ciutat, així com amb la percepció a l’alça de la inseguretat. El pla Polièdric es fa a Barcelona, però en altres llocs de l’àrea metropolitana, com Terrassa, s’han començat a detectar grups semblants.

1.500 menors faran els 18 anys

Dels 'menes' que han detingut els Mossos el 2018, el 59% eren menors d’edat i el 41% majors. El percentatge d’adults ha augmentat –el 2017 va ser del 28%–, cosa que fa que la policia estigui preocupada pel futur del fenomen. Del gener a l’abril, 392 menors estrangers tutelats per la DGAIA ja han fet els 18 anys i del mes de maig al desembre seran 1.151 més, sense comptar-hi els que puguin arribar els mesos vinents. Les entitats socials apunten que cal garantir la integració dels menors, un cop han fet els 18 anys, per evitar que delinqueixin. El sistema de protecció de Catalunya no està obligat a tenir cura dels nois quan arriben a la majoria d’edat, cosa que en alguns casos els condemna a buscar-se la vida al carrer.