Migracions
Societat 20/08/2021

Un dels menors deportats de Ceuta: "Ens van ficar a la furgoneta per la força"

Un dels nois repatriats per Espanya al Marroc explica a l'ARA que ho han fet en contra de la seva voluntat

Ricard G. Samaranch
3 min
Vista exterior del centre d'acollida de menors de Piniers a Ceuta al maig del 2020.

TunisDavant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

K.B. és un noi de 17 anys que resideix a Castillejos, la ciutat marroquina contigua a l'enclavament espanyol a prop de l'Estret. Mentre que la majoria dels migrants que van travessar la frontera eren adults i van ser expulsats durant els dies següents, K.B. va ser conduït a un centre d'acollida de Santa Emilia. "Allà ens van tractar molt bé, amb respecte. Ens donaven menjar, roba si la necessitàvem, etc.", recorda. Uns tres dies abans de la seva deportació, va rebre la visita d'un advocat que no sap si treballava per a l'Estat o per a una ONG. En tot cas, li va indicar que tenia opcions de poder quedar-se a Espanya, i ell estava convençut que ho aconseguiria. "Tinc cosins a Madrid, i van fer gestions amb les autoritats per acollir-me a casa seva", assegura.

Quan el dissabte passat es va adonar que el repatriaven, va ser com una galleda d'aigua freda. La policia simplement li va ordenar que pugés amb 14 nois més a una furgoneta policial. No hi va haver cap altre procediment. "En cap moment ens van preguntar si volíem tornar, ens van ficar a la furgoneta per la força. Però no ens van agredir", recorda el noi amb la veu amarga a través d'una trucada. En total es van fer quatre trasllats entre divendres 13 i dilluns 16. Els tres primers dies es van expulsar 15 nois per dia, i el dilluns, només deu.

"A la furgoneta, no n'hi havia ni un de sol que volgués tornar. I entre els més de 150 xavals del centre de Santa Emilia, crec que tampoc", afirma amb seguretat. K.B. no és capaç d'identificar quins criteris van utilitzar les autoritats espanyoles per triar aquests 55 menors respecte dels 800 que encara hi havia a Ceuta. "Jo tenia un número, potser va ser una loteria. Entre els 15 de la furgoneta hi havia nois de la meva edat i d'altres de més petits, potser de fins a dotze anys, és possible que algun fos orfe", apunta. Una ONG espanyola que ha estudiat el cas assegura que a les llistes oficials no hi havia nens tan petits i creuen que tampoc hi havia orfes.

Com la resta dels menors deportats, K.B. va ser enviat al centre d'acollida de Martil, situat a uns 45 km al sud de Ceuta. Allí va passar-hi tan sols unes quatre hores, les que va necessitar la seva família per passar a buscar-lo al centre. "No vaig signar cap paper, ni sé res de com van ser els procediments legals. Però la meva família sí que va haver de signar un paper", explica. Com que va ser un dels primers a marxar, no sap quina va ser la sort de la resta.

Aixraf Maimuni, responsable de la secció de Tetuan de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), una de les principals del país, va formar part dimecres passat d'una delegació que va visitar el centre de Martil. Allà es va entrevistar amb el seu director, Mohammad Bujman, que ha declinat parlar per a l'ARA. "El director ens va dir que almenys alguns xavals havien sigut deportats contra la seva voluntat", comenta Maimuni. "Segons ens va explicar, tots ja havien sigut retornats a les seves famílies i ja no en quedava cap al centre".

De moment, a K.B. li toca tornar a la seva rutina d'estudiant en una escola professional de tapisseria. Li falten dos anys per graduar-se, però la seva amarga experiència de deportació no li ha esborrat el somni. "Vull anar a Espanya i tornaré a intentar-ho. Aquí al Marroc no hi ha futur, ni feina, ni bons estudis, ni res... Jo soc el petit de cinc germans i tots estan a l'atur", comenta aquest jove, que durant el seu pas per Ceuta ha après a xampurrejar quatre paraules d'espanyol. "Jo soc un bon noi, saps? No m'he ficat mai en problemes. Necessito ajuda per tornar a Espanya".

stats