El mercat negre de caragols, la cara B de l’Aplec

Lleida“Els dies bons puc arreplegar fins a 10 quilos de caragols, i els no tan bons entre 3 i 4”, ens explica el Seidou mentre el Djakite atén un client en un improvisat punt de venda situat entre Alcarràs i Torres de Segre. Els preguntem, a venedor i comprador, si són conscients de la il·legalitat d’aquesta pràctica. “Mira, noi, a Lleida s’ha fet així de tota la vida i ningú ens ha de venir a dir si és legal o no. A més, els caragols de camp són més gustosos que els de granja”, ens contesta l’home, que entrega un bitllet de 10 euros al Djakite a canvi de dues bosses d’1 quilo cadascuna.

De fet, els caragols de camp són més apreciats pels compradors lleidatans. No resulta difícil trobar bosses de caragols sense etiquetar a les parades de fruita i verdura de qualsevol mercat. Tant el Seidou com el Djakite, que al migdia hauran exhaurit existències, també tenen en aquests mercats alguns dels seus clients preferents. “Nosaltres no fem res dolent, només anem al camp a buscar caragols i venem els pocs que hi trobem. La policia no ens ha parat mai, per tant, no deu ser tan il·legal”, argumenta el Seidou amb una lògica aclaparadora.

Només el 40% són ‘legals’

Lògica a part, perquè la venda sigui legal els caragols han d’estar vius i han d’anar dins una malla que, al seu torn, contingui una etiqueta amb el número de registre sanitari, la qual cosa indica que l’empresa té autorització per manipular-los i distribuir-los. És el cas de Caragols Almacelles, que nodreix el 40% de penyes de l’Aplec del Caragol a través de la Fecoll, entitat organitzadora de la festa gastronòmica per antonomàsia de les Terres de Lleida, que divendres donava el tret de sortida a tres dies de disbauxa i digestions pesants a parts iguals. Ara bé, si aquest distribuïdor subministra els caragols a una cinquantena de colles de l’Aplec, ¿d’on surten la resta?

Segons càlculs de l’organització, més de la meitat dels caragols que s’estan menjant a Lleida aquest cap de setmana són silvestres, és a dir, que no han passat cap control sanitari, perquè els de granja són els únics que la llei permet comercialitzar. Així mateix, quan hem preguntat als collistes on compren els caragols, les respostes han sigut de tot menys clares i concises: des dels més agosarats, que han admès que els agraden els silvestres, fins als més críptics, amb frases com ara “És un secret”.

“Si la policia organitzés una batuda a l’Aplec us ben asseguro que no es tornaria a celebrar”, fa broma un restaurador després de confessar-nos que habitualment serveix als seus clients caragols silvestres: “De vegades entren immigrants i m’ofereixen sacs de caragols acabats de collir, i lògicament els dic que sí. Per molt que ho neguin, molts fan això”. No opina el mateix Gerard Balasch, director de La Huerta, restaurant de tradició caragolera que ha passat quatre inspeccions sanitàries aquest any. “Paradoxalment, Lleida té un clima poc propici per a la cria de caragols”, argumenta el Gerard quan comenta la picaresca d’alguns restauradors.

La primavera i la tardor, lluny de les temperatures més extremes, esdevenen les estacions més prolífiques per als recol·lectors ambulants i, alhora, per als consumidors, perquè la majoria de caragols que es consumeixen a Lleida són del País Valencià i l’Aragó. Amb tot, a Catalunya es venen 16 milions de quilos de caragols a l’any, el 80% dels quals provinents de l’estranger, cada cop més dels països de l’Est, on es tracta d’un producte poc apreciat. De fet, de la desena de granges de caragols que hi havia a Lleida l’any 2010 només una continua oberta actualment. El clima, els costos elevats i els robatoris en són les causes principals, segons un dels afectats, que sentencia que el tràfic il·legal de caragols resta impune.

Poques batudes policials

I és que a Catalunya no s’acostumen a fer actuacions per localitzar caragols il·legals, com reconeixen fonts dels Mossos d’Esquadra. L’any passat, per exemple, no es va produir cap decomís, però al 2015 la Guàrdia Civil en va confiscar més d’una tona a la capital del Segrià. Malgrat tot, almenys un dels distribuïdors inculpats continua venent caragols silvestres al mercat dels dissabtes.

“Es venen caragols que no han passat cap mena de control i ningú diu res”, es lamenta Said Kharbouche, que fa deu anys que viu dels caragols, primer venent-los al mercat i, més tard, repartint-los a domicili. El Said es considera una víctima d’aquest mercat negre: “Alguns es passen la nit recol·lectant caragols al ras i l’endemà al matí els venen per 3 o 4 euros el quilo als paradistes del mercat, que els vendran al client final per 5 o 6 euros el quilo. Jo, en canvi, els he de posar a 8 euros mínim, perquè a part dels permisos també he de pagar els viatges per anar-los a buscar, un treballador, els autònoms...”

L’Agència Catalana del Consum admet que no pot garantir que els caragols silvestres siguin segurs, tot i que també afirma que no s’ha produït mai cap intoxicació. Avui la meitat dels penyistes de l’Aplec continuaran alimentant la polèmica.