“La mestra necessita ajuda, no és una superheroïna”

La lluita de la mare de la Martina per aconseguir una vetlladora que gestioni la diabetis de la seva filla

La mare de la Martina ha comprovat en primera persona la falta de vetlladors a les escoles. A la seva filla, que el mes que ve farà tres anys, li van diagnosticar a mitjans d’agost diabetis mellitus tipus 1. “Necessita constantment algú que gestioni la seva malaltia, perquè els seus nivells de glucosa en sang poden passar de 350 a 60 en 30 minuts”, explica l’Ana Ibáñez. A la seva classe hi ha una altra alumna a qui se li van concedir 9 hores setmanals de vetlladora, que l’Ana ja considera “insuficients”. La sorpresa va arribar quan a la Martina no se n’hi va destinar cap, malgrat que l’endocrí va fer un informe en què deia que la nena “requereix d’una persona al seu costat, amb una atenció individualitzada”. “Necessiten una vetlladora formada en aquesta malaltia crònica”, sentenciava el doctor.

“El protocol no està pensat per a ella”

La Martina, però, va començar el curs sense monitora. L’Ana admet que en el model d’atenció dels infants amb diabetis no s’especifica que faci falta vetlladora. “El protocol no preveu vetllador, però el problema és que no està pensat per a una nena de l’edat de la Martina”, afirma. Si bé els adults es poden fer els controls, la Martina encara no és conscient dels canvis que experimenta el seu cos, de manera que necessita constantment la presència d’un adult. “Només tenia una mestra, que el departament considerava que pot fer-se càrrec de la classe i que també ha de tenir temps per fer-li els controls, observar-la i donar-li una galeta que la pugui salvar de fer una hipoglucèmia”, explica l’Ana. Els primers dies de classe entrava ella mateixa: “La deixava a l’escola, m’esperava una hora, li feia el control, marxava i em tornava a esperar”.

No es va rendir: “La seva mestra necessitava una ajuda, no és una superheroïna”. L’Ana no va parar fins que la setmana passada els serveis territorials del Vallès Occidental li van confirmar que la Martina i la seva companya tindran 21 hores de vetlladora a la setmana. “No és una victòria per a la Martina, és una victòria per a tots els nens diabètics”, afirma l’Ana, que espera que el seu cas no sigui només una excepció i més nens amb aquestes necessitats especials tinguin accés a hores de vetlladora: “Encoratjo tothom que lluiti per aconseguir-ho”.