"Gota freda" o DANA: la causant dels catastròfics aiguats al País Valencià

Aquest terme va ser el més usat per definir la situació d'inundacions a València, Alacant i Múrcia

Aquests últims dies els aiguats torrencials que han afectat el País Valencià són notícia, sens dubte, i la gran majoria de mitjans de comunicació han utilitzat correctament el terme de 'gota freda' per explicar-ne les causes. Quan tenim situacions meteorològiques potencialment perilloses com aquestes i es preveuen pluges torrencials, típicament a la tardor o a la primavera, la gota freda és una de les més comunes.

L'origen del terme 'gota freda' o DANA (depressió aïllada en nivells alts) el trobem al 1886 a l'escola alemanya, on van definir la primera situació com a 'gota d'aire fred'. Tot i això, no es tenia en compte la seva gènesi ni la seva estructura. Amb el pas dels anys el terme es va anar redefinint fins que, a mitjans del segle XX, es va introduir un terme anglès més precís: 'cut-off low', traduït com a depressió aïllada i que es defineix com a depressió en alçada que s'ha aïllat o trencat de la circulació general de l'atmosfera i que no té reflex a la superfície.

És a dir, es tracta d'una bossa d'aire fred en alçada que queda estancada fora de la circulació general i que no té reflex amb una borrasca clara i típica en superfície. Aquest aïllament de la bossa freda desestabilitza l’atmosfera i molts cops acaba causant la formació posterior, o no, de borrasques en superfície que sovint es confonen amb una DANA o gota freda, però que no ho són. Si té reflex en superfície, passarà a ser una BFA (borrasca freda aïllada). 

A continuació us adjuntem un tuit de l'Agència Estatal de Meteorologia en què s'observa perfectament la transició d'una borrasca normal a una gota freda o DANA.

Com es pot veure a la imatge del tuit, el corrent en jet experimenta una ondulació que posteriorment –segons la velocitat– pot ser que s’acabi trencant o no. Si es trenca, la bossa freda queda aïllada del corrent general de l’atmosfera i llavors és quan l’anomenarem 'gota freda' o DANA, com és el cas d'enguany.

Malgrat tot, val a dir que no necessàriament una gota freda ha de tenir relació directa amb pluges torrencials a Catalunya, i aquesta última n'ha sigut un bon exemple. Les precipitacions torrencials només apareixeran si la bossa freda és al lloc adequat. Si no és el cas, és bastant probable que tinguem ruixats i tempestes molt més irregulars o fins i tot temps estable amb sol, com ha passat alguns d'aquests dies. Perquè es doni una situació de pluja molt abundant a Catalunya és molt important saber el diàmetre de la gota freda per determinar-ne la ubicació clau: generalment el nucli de fred s'ha de situar entre València i les Balears, de tal manera que els vents de l'est i sud-est, humits i càlids provinents del Mediterrani, incideixin directament a Catalunya. Aquest fet, combinat amb l’embossament d’aire fred en alçada, acabarà desencadenant un xoc de masses d’aire que, en la gran majoria de casos, deixa aiguats torrencials a Catalunya.

Més continguts de