L'anticicló provoca pics de contaminació més alts a Lleida que a Barcelona

BarcelonaAhir dijous al vespre, el popular observador del Fabra, Alfons Puertas, ens feia arribar aquesta increïble imatge que demostrava la situació d'inversió tèrmica que es donava a Barcelona a aquella hora. Humitat i contaminació quedaven totalment engabiades a les capes més baixes de l'atmosfera, talment com si hi hagués una cúpula invisible que evités que es dispersessin.

Som en una situació d'anticicló que fa dies que dura, i això significa escassa renovació de l'aire, però curiosament a aquella hora els nivells de diòxid de nitrogen eren encara més alts en una ciutat amb molta menys activitat i molt menys trànsit rodat com Lleida. Mentre ahir el pic de NO2 es va quedar en 125 micrograms per metre cúbic d'aire a l'Eixample, a Lleida al vespre s'arribava fins als 165. Cal recordar que el límit horari per a l'NO2 se situa en 200. Els gràfics de l'evolució de l'NO2 durant els últims dies demostren que durant el dia la contaminació és més alta a Barcelona, però que de cop al vespre es produeix un pic sorprenent a ponent, un pic que ha anat a més a mesura que s'han anat acumulant dies d'anticicló.

El Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat ens ha confirmat que les dades són bones, i que ahir mateix un tècnic va revisar els sensors de la capital del Segrià. Segurament aquests pics s'expliquen pel mateix motiu que la boira és molt més freqüent a Lleida que a Barcelona. La 'tapa' invisible que s'observava ahir al vespre a Barcelona devia ser encara molt més marcada i intensa a Lleida, fins al punt que concentrava els contaminants del dia a les capes molt baixes de l'atmosfera.

Per què el pic al vespre?

Els pics de contaminació s'expliquen pel fenomen de la inversió tèrmica. En els dies d'anticicló com els que tenir ara mateix el vent tendeix a encalmar-se i hi ha poc moviment horitzontal d'aire; llavors l'aire fred, que normalment se situa en capes més altes de l'atmosfera, es desploma a la part més baixa i pren el lloc de l'aire més càlid que normalment hi habita. S'intercanvien els papers i entre les dues masses d'aire es forma un tap, una mena de sostre invisible que engabia l'aire més pròxim a la superfície. Això passa sobretot entre el vespre i el matí, ja que en molts casos l'escalfor del sol durant el dia és suficient per trencar aquest sostre invisible i remenar les dues masses d'aire.

Aquest mateix fenomen és el que produeix la boira hivernal a les zones enclotades, com el pla de Lleida i la plana de Vic, ja que la mateixa forma de la vall afavoreix aquesta concentració d'humitat a la part baixa de l'atmosfera.

El fet que els pics de contaminació siguin al vespre s'explica perquè tota la contaminació que s'ha produït durant el dia, de cop i volta, queda atrapada a les parts més baixes de l'atmosfera quan al vespre reapareix la inversió tèrmica. De nit generem molta menys pol·lució, però tot i així, a vegades els pics també arriben a primera hora, quan la inversió tèrmica encara és present i es reprèn l'activitat.