Barcelona va seguir superant els límits de contaminació el 2019

BarcelonaBarcelona va continuar tenint nivells de contaminació superiors als permesos durant el 2019. Dues estacions de mesura del centre de la ciutat van superar el límit anual permès de diòxid de nitrogen (NO2); es tracta dels punts de mesura de l'Eixample (ubicat al carrer Urgell amb avinguda Roma) i el de Gràcia - Sant Gervasi (situat a la plaça Gal·la Placídia). La primera estació va registrar una mitjana anual de 50 ug/m3 d'aire, molt per sobre dels 40 que són el límit. En el cas de Gràcia el valor anual es va situar en 44, segons dades publicades avui en l'informe anual de la qualitat de l'aire que ha fet públic el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Són les mateixes estacions que ja havien superat el límit permès el 2018, però amb una lleugera tendència a la baixa en les mitjanes. El 2017 van ser 5 les estacions que van superar el límit anual de NO2, i el 2016 van arribar a ser 6. Pel que fa a superacions puntuals, el 2019 a Catalunya va haver-hi fins a 9 pics de contaminació per sobre del valor horari permès de 200 ug/m3 d'aire: 5 es van produir a Barcelona, 1 a Terrassa i 2 a Tarragona. Aquesta dada sí que és clarament pitjor que la del 2018, en què no hi va haver cap pic horari de més de 200 ug/m3 d'aire, però cal tenir en compte que el 2018 va ser un any de pluges molt abundants i en què les situacions de temps estancat van ser clarament inferiors a les normals.

Altres contaminants com les partícules s'han mantingut per sota del límit anual permès a tot arreu. En canvi, l'ozó troposfèric ha superat 7 vegades el llindar d'alerta. Durant el 2019 hi va haver tres episodis d'elevada contaminació, tots relacionats amb invasions de pols sahariana.

Què passa si es comparen les dades de NO2 del 2019 amb les d'aquest 2020? El confinament ha provocat una baixada destacable, sobretot al centre de Barcelona. A l'Eixample els 50 ug/m3 del 2019 són 33 des d'inicis del 2020, una baixada del 34%, segons càlculs de l'ARA a partir de les dades obertes de les estacions de contaminació de la Generalitat. En el cas de Gràcia - Sant Gervasi la mitjana del 2020 també baixa per sota dels nivells permesos (33).

La treva d'aire net continua

El progressiu retorn a la normalitat s'ha notat poc en els nivells de contaminació a Barcelona. Els 15 dies de fase 1 no han suposat un augment dels nivells de diòxid de nitrogen a la ciutat, malgrat que els primers dies de la nova situació l'anticicló i la falta de vent van ajudar a fer que puntualment el diòxid de nitrogen es disparés fins a valors previs a l'estat d'alarma.

Si es comparen les dades dels últims 15 dies amb els valors del mateix període de l'any passat, la diferència és molt clara: la mitjana de NO2 a Barcelona durant l'última setmana ha sigut de 15,0 ug/m(3) d'aire, mentre que l'any passat durant el mateix període va ser de 30,7, més del doble. Aquesta diferència és més o menys la que s'ha anat repetint des de l'inici del confinament: la mitjana de diòxid de nitrogen des del 13 de març fins ahir se situa en 15,6 ug/m(3) d'aire, mentre que els mateixos dies de l'any passat va ser de 31,7.

No hi ha dubte que la pluja i els canvis de temps dels últims dies estan ajudant a fer que la contaminació sigui baixa, però cal recordar que els primers dies de fase 1 l'estancament en el temps va afavorir un repunt de la pol·lució. Aquest diumenge passat l'NO2 va arribar a baixar fins als 7,3 ug/m(3), el sisè dia històric amb menys contaminació a Barcelona. Els cinc primers són tots dies festius del confinament.

Altres contaminants com l'ozó no han baixat de manera tan clara. A Barcelona, si es compara la concentració d'ozó (O3) durant el que portem d'estat d'alarma amb els nivells de les mateixes dates de l'any passat, el canvi és poc important: de 67,6 ug/m(3) d'aire de l'any passat a 65,9 d'aquest any, una baixada d'un 2,5%. A Osona, on l'ozó acostuma a ser un problema, la baixada s'ha notat una mica més: a Manlleu l'O3 aquestes setmanes ha sigut un 12% inferior al de l'any passat, i a Vic un 9%.

L'ozó és un contaminant secundari, ja que no s'emet directament a l'atmosfera sinó que es forma a partir de reaccions activades per la llum solar entre contaminants primaris, per això és especialment alt a la primavera i a l'estiu.