Migració
Societat 18/08/2021

Moren de gana i set 47 persones a bord d'una barca a la deriva cap a les Canàries

L'embarcació va passar 13 dies a la deriva després que es trenqués el motor

3 min
Alguns dels rescatats en el naufragi d’una pastera amb 63 persones a bord.

BarcelonaAlmenys 47 persones han mort de set i inanició a bord d'una pastera en direcció a les Canàries. La barcassa havia sortit a principis d'agost de les costes marroquines amb una cinquantena llarga de passatgers, però després de dues setmanes de travessa a la deriva es van quedar sense menjar ni aigua i a poc a poc les forces se'ls van acabar i van anar morint l'un rere l'altre davant dels seus companys. Els guardacostes de Mauritània van localitzar la precària embarcació dilluns amb 10 supervivents, segons ha explicat l'activista Helena Maleno, responsable de l'ONG Caminando Fronteras, que fa el seguiment de les barcasses que intenten arribar a Europa per alertar les autoritats de naufragis i poder socórrer els migrants. Entre les víctimes mortals hi ha tres criatures.

El viatge havia començat el 3 d'agost des de la costa marroquina i tenia previst arribar fins a les Canàries, la ruta més transitada i letal des que es va bloquejar la via des de Turquia. A bord hi havia més de 50 persones, majoritàriament del Senegal i de Mali. Però el viatge, que si tot va bé dura al voltant de 24 hores, es va convertir en un malson. Els supervivents han explicat a les autoritats mauritanes que el motor es va trencar i l'embarcació va quedar a mercè de l'onatge, sense capacitat de guiar-los cap a un lloc segur, informa l'agència Efe.

En el relat que Maleno ha fet a les xarxes posa en boca d'un dels supervivents que durant els dies que van estar a la deriva es van trobar alguns vaixells, però cap els va ajudar. El menjar i l'aigua que duien per al que havia de ser un trajecte relativament curt es va acabar i la set, la gana i el cansament van anar matant progressivament la majoria dels passatgers. Els corrents marítims van portar, finalment, la barca a la platja de Nouadhibou, a Mauritània, on els supervivents van desembarcar. D'aquests, tres van morir quan ja eren a terra.

Desesperació dels supervivents

Segons Maleno, quatre dels set que han sobreviscut a la tragèdia ja tenen una ordre d'expulsió als seus països d'origen. "No vull que m'expulsin a la frontera, que em tirin sense res al desert, no tinc forces. Sisplau, envieu-me al meu país", suplica un dels nàufrags en unes paraules recollides per l'activista.

La de les Canàries és la ruta que s'ha cobrat més vides en els últims anys des que Europa va blindar l'accés per Grècia i Itàlia, cosa que ha fet que el viatge des de les costes turques i líbies s'hagi fet més perillós i que es reactivés la via africana. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), només en el primer semestre d'aquest segon any pandèmic han mort com a mínim 1.150 persones intentant arribar a les costes europees, una xifra més de dues vegades superior a la registrada en aquest període durant l'any passat. D'aquestes, 250 van morir en el seu intent d'arribar a les Canàries. Les xifres, però, no reflecteixen la magnitud del drama humanitari perquè els naufragis passen inadvertits i, segons Caminando Fronteras, només es recuperen el 5% dels cadàvers.

Les guerres i la inestabilitat política dels països són la causa que explica les migracions de sud a nord. Però no són, ni de bon tros, les úniques que expliquen l'augment anual de persones que deixen casa seva buscant una vida millor. La falta d'oportunitats i d'expectatives però també la pèrdua de maneres de guanyar-se la vida per l'abús d'empreses i polítiques occidentals alimenten la migració, sobretot de les generacions joves i sovint ben formades. L'estocada final ha sigut el covid, ja que ha paralitzat les economies locals i ha enfonsat el mercat turístic que ocupava milers de persones i, sense clients, veuen perillar la seva supervivència.

stats