“La caça de bruixes va ser un assassinat en massa per crear la societat moderna”

Diu que la decisió d’escriure aquest llibre va ser, al principi, una mica “egoista”. “Trobava que no encaixava en el que s’espera de la feminitat” i alhora sentia fascinació per la figura de la bruixa retratada en la cultura popular i els contes infantils, explica Mona Chollet, periodista i cap d’edició de Le Monde Diplomatique. “Trobava qüestionats molts aspectes de la meva vida i això em desestabilitzava. Per això vaig voler explorar tots aquests estereotips negatius”, diu. La recerca la va portar a investigar la caça de bruixes, la persecució entre el segle XV i el XVIII que va matar un nombre indeterminat de dones, nenes i també alguns homes. En total, almenys 100.000, però podrien ser moltes més. Tot el que va descobrir d’aquell període fosc de la història occidental, a més de les seves reflexions sobre l’herència patriarcal que va deixar en el pensament europeu, ho ha plasmat a Brujas (Penguin Random House).

Què ha descobert sobre la caça de bruixes amb la seva recerca?

Em vaig adonar que tenia moltes idees falses sobre la caça de bruixes. Vaig conèixer el gran abast que va tenir i l’enorme influència que ha tingut sobre el que suposa ser una dona a gairebé tot Europa. Molts dels arguments que servien per acusar una dona de bruixeria avui encara s’esgrimeixen contra elles, de manera més subtil i difusa. Els estereotips que tenim sobre el bon tipus de dona i el mal tipus de dona coincideixen: estar sola sense tenir una relació amb un home, no ser mare, ser vella... Aquesta imatge de la bruixa encara continua activa en forma de prejudicis.

Va ser un genocidi?

No crec que correspongui a la definició estricta de genocidi, però sí a la de crim de masses i boc expiatori. La misogínia arriba a un punt tan elevat que provoca un assassinat de masses per part de l’Estat. Perquè era sobretot el poder polític el que s’encarregava dels judicis. La idea que va ser cosa d’uns quants fanàtics religiosos no és correcta, però convé a tothom.

De fet, no va ser a l’Edat Mitjana.

No, la caça de bruixes és durant el Renaixement i té unes implicacions molt diferents perquè vol dir que forma part del procés de construcció de la societat moderna: ens vam haver de desfer d’un munt de dones. L’historiador Guy Bechtel diu que “calia matar les dones antigues per crear l’home nou”.

Però va ser intencionat?

A finals de l’Edat Mitjana les dones ocupaven un lloc més o menys important en la societat. No ho vull idealitzar, perquè la vida era molt dura, però tenien cert marge de llibertat, més que segles després: a finals del XVIII l’estatus de la dona havia reculat. Però la coherència de tot plegat es veu a posteriori.

¿Vol dir que si no hi hagués hagut la caça de bruixes la situació de la dona avui seria diferent?

Sí, és el que penso. La societat seria molt diferent perquè hi va haver un efecte de terror entre les dones. El suplici que es feia passar a les acusades de bruixa servia d’exemple, i les dones evitaven comportaments que poguessin semblar sospitosos. En herència, les dones han adoptat una tendència al perfil baix, a fondre’s amb el decorat. I hem heretat els prejudicis contra les dones independents o autònomes, les que no tenen fills, les que envelleixen.

Creu que encara no s’accepta bé?

Sí, crec que sempre hi ha alguna cosa sospitosa en una dona independent. La societat t’aboca a buscar parella i, tot i que s’ha avançat molt, encara sembla que la dona hagi d’existir pel vincle amb un home. És com una garantia del control social de la dona. També amb la maternitat: tant les que volen tenir fills com les que no, s’hi senten una mica empeses per la societat. I el fet que una dona decideixi no tenir fills encara ens resulta pertorbador, no ens podem imaginar que una dona de manera natural no tingui instint maternal. Però el que em va sobtar més de l’estudi de la caça de bruixes és veure que van eliminar totes les curanderes de l’època, que fins llavors eren tolerades, perquè els metges oficials, que eren tots homes, tinguessin el monopoli de la medicina.

Què va perdre la societat amb això?

Va fer falta sacrificar les bruixes per construir un món molt més fred i racional, o que ho pretén ser, i el cas de la medicina és molt típic. Crec que la medicina d’avui seria molt diferent si no hagués passat això. Probablement va formar part del procés d’aquella època de dominar la natura, d’una banda, i de dominar la dona, de l’altra.

¿Però la caça de bruixes va ser un fenomen europeu o occidental, no?

En altres llocs del món passa ara. En molts països, com a l’Índia, Nigèria o Ghana, hi ha caça de bruixes, i fins i tot hi ha camps de bruixes on es porta les acusades de bruixeria i de vegades se les linxa.

¿Tota aquesta violència no deu ser perquè es veu la dona com una amenaça?

Probablement per una necessitat de control. En certa manera és lògic perquè hi ha un grup dominant que vol mantenir la posició dominant. Actualment, de fet, hi ha un moviment reaccionari dels homes contra el feminisme, i això fa molt interessant aquesta època: d’una banda hi ha un auge feminista i de l’altre cada cop hi ha discursos més reaccionaris que volen fer marxa enrere.