Multitudinari adéu a un savi
BARCELONA"Qui viu en harmonia amb ell mateix, troba la saviesa i la pau". Aquest fragment del poema èpic hindú Bhagavad Gita esqueia perfectament a Moisès Broggi, que ahir va ser acomiadat amb aquests versos en una multitudinària cerimònia al tanatori de les Corts de Barcelona. Familiars, amics i personalitats del món de la política, la cultura i la medicina es van trobar per celebrar la figura i "la llarguíssima vida de dies plens" -com va dir un dels seus néts- del metge i cirurgià mort dilluns als 104 anys.
Broggi va donar una lliçó de vida. La seva figura "ens emplaça a viure amb coratge i dignitat, amb esperança i sentit", va recordar el capellà durant la cerimònia, alhora que el va comparar amb la premi Nobel italiana Rita Levi-Montalcini, morta als 103 anys un dia abans que Moisès Broggi i amb qui es coneixien. Si la Signora della Scienza va consagrar la seva vida a la recerca, el català es va comprometre amb l'exercici de la medicina, ja fos al front, en una consulta o en un quiròfan. I sempre al costat del malalt, consolant-lo. Però la seva influència i projecció sobrepassava l'àmbit mèdic i així va quedar reflectit en l'heterogeneïtat dels assistents al funeral: polítics, metges, escriptors o representants de la societat civil, a més de la seva extensa família. Moisès Broggi va aglutinar "tots els colors del viure". La seva era una personalitat "polièdrica". Es va recordar el Broggi metge de les Brigades Internacionals, el Broggi pare, espòs i avi, el Broggi humanista, el Broggi compromès amb el país i el Broggi que passejava en barca. "Ha viscut tantes vides, ha tocat tants temes, ha conegut tantes persones, ha intervingut tants pacients, ha vist tants canvis, ha participat en tants projectes col·lectius...", va dir el seu nét, el director teatral Oriol Broggi.
La cerimònia de comiat d'aquest "caminador incansable" que era Moisès Broggi va ser una lliçó d'humanitats i espiritualitat -dels poetes grecs al sentit de transcendència passant per l'òpera-, un compendi de la personalitat del vell savi que va posar el seu "humanisme i intel·ligència al servei de la bondat". Sempre amb aquella mirada de nen murri i aquell "somriure dolç". Broggi va ser "una persona privilegiada", cosa que no vol dir que tingués una vida fàcil, però va ser testimoni excepcional d'esdeveniments històrics i avenços científics i culturals.
El nét també va recordar "l'avi proper i divertit" que si bé de petits no veien tant perquè treballava, després, en tenir "una vellesa tan llarga", ha pogut fer "de pare i avi amb moltes ganes".
Enterrament al Port de la Selva
Al final de la cerimònia, un sentit aplaudiment va acomiadar Moisès Broggi, que va marxar amb els acords de Le canadien errant de Paul Robeson, un dels seus temes preferits, i l'ària Che farò senza Euridice de Gluck, que Broggi cantava a la seva esposa i "ànima bessona", Angelina Trias. "Ell era ella i ella és ell", va resumir el seu nét. La sala es va quedar petita per acollir les més de 600 persones que van assistir al funeral -com el president Artur Mas, l'expresident Pasqual Maragall, el doctor Joaquim Barraquer, l'editor Josep Maria Castellet i el síndic Rafael Ribó. L'enterrament es va fer en l'estricta intimitat al cementiri del Port de la Selva, on descansa la família de l'Angelina, els Trias i Pujol, mestres del doctor Broggi.
"La mort -com es va dir a la cerimònia- no té l'última paraula". En el cas de Moisès Broggi, en queda el valuós llegat.
